Dissenyen una estratègia innovadora per combatre l’obesitat

El treball, publicat a la revista Metabolic Engineering, l’ha liderat la professora Laura Herrero, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN).

La teràpia cel·lular descriu el procés d’introducció de cèl·lules noves en un teixit per poder lluitar contra una malaltia. Actualment, les teràpies cel·lulars s’apliquen per abordar malalties hereditàries —amb o sense l’ajuda de la teràpia gènica— o bé degeneratives.

«En aquesta nova teràpia, als models animals se’ls han implantat a nivell subcutani cèl·lules mare derivades de teixit adipós i diferenciades a adipòcits, de manera que puguin expressar una forma activa de la proteïna CPT1AM, un enzim ubicat al mitocondri que és clau en l’oxidació de lípids i que està relacionat amb les malalties metabòliques», explica apunta Laura Herrero, membre del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la UB.

«Com a resultat, en els ratolins obesos s’ha pogut reduir el pes, el fetge gras (esteatosi hepàtica) i els nivells de colesterol i glucosa. En conclusió, la implantació d’adipòcits que expressen l’enzim mitocondrial CPT1AM ajuda a reduir l’obesitat i la intolerància a la glucosa en ratolins».

Com que el procés de transformació cel·lular té lloc fora del cos de l’organisme, aquest tipus de teràpia és molt més fàcil de dur a terme i permet tenir un control més gran de les cèl·lules alterades.

Obesitat i teràpia cel·lular

L’obesitat i les alteracions metabòliques associades representen un problema sanitari i social d’abast mundial, motiu pel qual cal impulsar urgentment enfocaments terapèutics nous. El teixit adipós té un paper clau en la regulació de l’equilibri energètic, i les cèl·lules mare mesenquimals han cobrat gran interès en la teràpia cel·lular.

«En concret, la carnitina palmitoiltransferasa 1A (CPT1A) és l’enzim que controla l’oxidació mitocondrial dels àcids grassos —apunta Herrero—. El nostre objectiu era generar adipòcits que poguessin expressar una forma de CPT1A constitutivament activa, la CPT1AM, capaç de cremar l’excés de greixos i millorar el fenotip metabòlic obès dels ratolins després de la seva implantació».

Els resultats d’aquest treball, de caràcter preclínic, donen suport al futur ús clínic d’aquest enfocament de teràpia gènica ex vivo com a nova estratègia per reduir els índexs d’obesitat i colesterol de la població. A més, podria obrir les portes a futures estratègies terapèutiques per abordar el tractament de l’obesitat, que avui dia representa un problema de salut global.

«Per aproximar la teràpia a humans, caldrà optimitzar diversos processos, com ara la qualitat i viabilitat de cèl·lules mare de teixit adipós aïllat de persones amb obesitat, el percentatge d’infecció amb lentivirus i el nombre de cèl·lules utilitzades per al trasplantament», conclou la investigadora Laura Herrero.

Article de referència:

Soler-Vázquez, M. C.; Romero, M.; Todorcevic, M.; Delgado, K.; Calatayud, C.;  Benítez-Amaro, A.; La Chica Lhoëst, M. T.; Mera, P.; Zagmutt, S.; Bastías-Pérez, M.; Ibeas, K.; Casals, N.; Escolà-Gil, J. C.; Llorente-Cortés, V.;  Consiglio, A.; Serra, D.; Herrero, L. «Implantation of CPT1AM-expressing adipocytes reduces obesity and glucose intolerance in mice». Metabolic Engineering, abril de 2023. DOI: doi.org/10.1016/j.ymben.2023.04.010