En les últimes dècades, aquest territori, cobert de gel en més del 80 % de la seva superfície, ha registrat una pèrdua de massa gelada que ha superat en un 20 % les estimacions prèvies. Aquesta accelerada reducció no només té conseqüències directes per als seus aproximadament 56.000 habitants, sinó que repercuteix a escala global influint en l’augment del nivell del mar i en els equilibris climàtics del planeta. 

Un viatge del passat al futur 

Comprendre la dinàmica actual de pèrdua de gel i el retrocés de les glaceres exigeix una mirada de llarg termini, que ha de relacionar els canvis actuals amb les condicions climàtiques i ambientals de fa milers d’anys. 

Des de la ciència podem reconstruir aquestes dinàmiques passades a partir de diverses fonts d’informació, com els testimonis de gel extrets del casquet glaçat o les datacions de roques transportades i dipositades per antigues glaceres. Els sediments acumulats als llacs àrtics també ofereixen dades valuoses per identificar variacions naturals i antropogèniques del clima al llarg del temps. 

Tenir informació sobre el funcionament dels ecosistemes sense intervenció humana és fonamental per contextualitzar la seva evolució actual. Les dades obtingudes sobre el terreny permeten calcular el gruix que va assolir el gel en diferents moments i reconstruir les seves transformacions ambientals enfront dels canvis climàtics. 

Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation.