Descobrint les incògnites del clima del passat a la Patagònia austral

 Del 3 al 12 de novembre, la campanya tindrà com a escenari un ampli territori geogràfic de més de mil quilòmetres quadrats, a prop del llac Viedma, al parc nacional Los Glaciares, situat al sud-est de la província de Santa Cruz (Patagònia). Aquesta recerca comptarà amb la participació dels experts Jorge Óscar Rabassa i Federico Ponce, del Centre Austral dʼInvestigacions Científiques del Consell Nacional dʼInvestigacions Científiques i Tècniques argentí (CADIC-CONICET), i dʼÓscar Martínez, de la Universitat Nacional de la Patagònia, i forma part del marc de col·laboració iniciat el 1986 entre la UB i el CADIC-CONICET, amb participació de la Universitat Nacional de la Patagònia.

«Volem estudiar, en concret, una sèrie de formacions geològiques que es coneixen com a drumlins, en una regió encara força desconeguda pels geòlegs, a la Patagònia austral», explica David Serrat. Els drumlins(«cresta», en gaèlic) són petits turons, de forma ovalada, que es formen per sota del gel en moviment de la glacera. Aquestes geoformes, sovint, sʼassocien en grups, i originen els típics camps de drumlins,de forma ondulada, que sʼestenen en la direcció de lʼavanç del gel. Segons els geòlegs, els drumlins són unes antigues estructures dʼorigen glacial que encara es conserven en regions temperades del planeta, i que poden revelar incògnites sobre el paleoclima a la Terra.

 

Lʼequip científic estudiarà lʼàrea de drumlins més extensa de la Patagònia, una regió amb unes àrides condicions climàtiques que han afavorit el bon estat de conservació de la geologia local. Tal com assenyala David Serrat, «els drumlins només sʼoriginen sota condicions geomorfològiques molt concretes (temperatura ambiental, gruix de gel, etc.), i per tant donen una informació molt precisa del paleoclima de la zona. Més que la gran extensió de lʼàrea dʼestudi, en aquest cas, el que més importa és el bon estat dels drumlinsque hi trobem. Lʼaridesa del sòl ha preservat aquestes estructures, sense erosió, tal com les va deixar el gel, la qual cosa ens permetrà caracteritzar com es van produir els episodis de retrocés de les geleres i els moviments de les capes de gel en el passat».

 

«Si, a més —continua—, tenim lʼopció de recuperar mostres de sediments i els datem amb metodologies isotòpiques, podem arribar a conèixer les condicions del passat, i reconstruir lʼescenari geològic de la Patagònia austral durant la darrera glaciació, fa entre uns 30.000 i 20.000 anys». Cal destacar que David Serrat és coautor dʼun estudi pioner sobre sedimentologia dels drumlinsmés enllà dels casquets polars: la primera descripció de camps de drumlins a lʼilla de Gable (1987), al canal de Beagle, una conca tectònica que connecta els oceans Pacífic i Atlàntic a lʼextrem meridional de Sud-amèrica, en latituds subantàrtiques.

 

David Serrat, exdegà de la Facultat de Geologia i antic vicerector de Recerca de la UB, ha impartit docència de postgrau a la Universitat de São Paulo (Brasil), a la Universitat Catòlica del Nord (Xile) i al CADIC-CONICET (Argentina). President de la Secció de Ciències i Tecnologia de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, ha estat secretari i president de la Institució Catalana dʼHistòria Natural (ICHN), del Grup Espanyol de Treball del Quaternario (actual Associació Espanyola per a lʼEstudi del Quaternari, AEQUA) i rector de la Universitat de Vic.

 

 

 

 Fotografies: David Serrat, Facultat de Geologia UB