Descoberta una pintura rupestre amb la millor escena de recol·lecció de mel de lʼart llevantí
La troballa dʼun nou jaciment de pintures rupestres a Castellote (Terol) ha tret a la llum lʼescena dʼuna persona enfilada a una escala per obtenir mel dʼun rusc fa uns 7.500 anys. És la pintura sobre aquesta activitat recol·lectora més elaborada i ben conservada que sʼha documentat fins ara en lʼart llevantí, desenvolupat a la costa mediterrània de la península Ibèrica. Lʼestudi ha tingut lloc en el marc del projecte europeu «Breaking barriers between science and heritage approaches to Levantine rock art through archaeology, heritage science and IT» (LArcHer), liderat per la investigadora ICREA de la UB Inés Domingo, i ha estat portada a la revista Trabajos de Prehistòria amb un article firmat per Manuel Bea (Universitat Jaume I), Inés Domingo (investigadora del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la UB), i Jorge Angás (Universitat Politècnica de Madrid).
La troballa dʼun nou jaciment de pintures rupestres a Castellote (Terol) ha tret a la llum lʼescena dʼuna persona enfilada a una escala per obtenir mel dʼun rusc fa uns 7.500 anys. És la pintura sobre aquesta activitat recol·lectora més elaborada i ben conservada que sʼha documentat fins ara en lʼart llevantí, desenvolupat a la costa mediterrània de la península Ibèrica. Lʼestudi ha tingut lloc en el marc del projecte europeu «Breaking barriers between science and heritage approaches to Levantine rock art through archaeology, heritage science and IT» (LArcHer), liderat per la investigadora ICREA de la UB Inés Domingo, i ha estat portada a la revista Trabajos de Prehistòria amb un article firmat per Manuel Bea (Universitat Jaume I), Inés Domingo (investigadora del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la UB), i Jorge Angás (Universitat Politècnica de Madrid).
El jaciment que ara surt a la llum és concretament el de lʼabric del Barranc Gómez, amb un tram central dʼuns 12 metres i mig en el qual es distribueixen les pintures en tres panells diferents. En el primer és on es pot apreciar la figura dʼuna persona, amb els trets facials ben definits, que sʼenfila per una escala de corda fins a un rusc. De lʼescena es dedueix que en lʼèpoca de la pintura sʼempraven tècniques avançades per escalar: abans de pujar sʼha fixat lʼescala a dalt, a prop del rusc, mentre que un pal a mitja alçada serveix per assegurar lʼescala a la roca i donar més estabilitat. El conjunt pictòric també inclou escenes de cacera amb arquers i cèrvids. De fet, en el tercer panell destaca una esvelta figura dʼuna cérvola. Tant en el dibuix de la cérvola com en el de lʼescena de recol·lecció de mel sʼintegren elements de la mateixa cova en la composició de la pintura: la recollida de mel està pintada a la paret i al sostre i fa servir els dos suports per representar millor lʼescena, mentre que la boca de la cérvola sʼinsinua deixant expressament un tros de roca sense pintar.
El jaciment del Barranc Gómez està situat a la riba del riu Guadalope, una zona que concentra diversos jaciments dʼart llevantí. Els autors de lʼarticle afirmen que descobriments com aquest «remarquen la necessitat de revisar nous i vells territoris mitjançant prospeccions sistemàtiques», de manera que es redefinexi lʼart llevantí «en funció de les seves relacions tecnicoestilítiques i territorials».
El projecte de recerca europeu LArcHer té com a objectiu entendre lʼart rupestre llevantí, un dels conjunts dʼart prehistòric més extraordinaris dʼEuropa, inclòs a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO des del 1998. Una de les claus del projecte és el registre i anàlisi sistemàtica de lʼart rupestre llevantí a través de tecnologies 3D digitals, sistemes de gestió i emmagatzematge de dades, sistemes dʼinformació geogràfica (SIG), anàlisis fisicoquímiques de pigments i suports, i anàlisi comparativa amb altres corpus dʼart rupestre a escala mundial amb desenvolupaments temàtics equivalents. Està coordinat per la professora Inés Domingo, investigadora ICREA a la Universitat de Barcelona, i té la col·laboració de la Universitat Jaume I de Castelló.
Referència de lʼarticle: Manuel Bea Martínez, Inés Domingo Sanz i Jorge Angás Pajas. «El abrigo de Barranco Gómez (Castellote, Teruel), un nuevo conjunto con arte levantino en el núcleo rupestre del Guadalope», Trabajos de Prehistoria, gener-juny 2021. DOI: https://doi.org/10.3989/tp.2021.12271