Descobert a Montserrat un manuscrit inèdit d’un poema èpic sobre els viatges de Colom

pare Alexandre Olivar l’any 1977, i als catàlegs digitals d'accés lliure de Montserrat.

pare Alexandre Olivar l’any 1977, i als catàlegs digitals d'accés lliure de Montserrat.
El manuscrit, d’uns trenta-nou folis i amb notables diferències respecte a l’edició impresa de 1701, conté passatges que en el text conegut fins ara eren absents, alguns dels quals podrien haver estat suprimits o modificats per raons ideològiques. El descobriment s’ha produït en el marc de les tasques de recerca de García-Minguillán com a beneficiària d’un contracte Juan de la Cierva al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, un programa estatal que impulsa la incorporació de joves investigadors amb perfils d’excel·lència en universitats i centres de recerca.
El poema situa Colom com a heroi de l’imaginari polític de començaments del segle XVIII i s’inscriu en un moment de forta tensió dinàstica, just abans de l’esclat de la guerra de Successió espanyola. El context d’elaboració de l’obra —la Barcelona de 1701— és clau per entendre l’estratègia de Botelho de Moraes e Vasconcelos, personatge estretament vinculat a l’escena intel·lectual i diplomàtica de la ciutat i relacionat amb els cercles austriacistes. L’autor va participar en la fundació de l’Acadèmia dels Desconfiats, entitat precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i va fer una aposta literària clara per connectar la gesta colombina amb els valors polítics dels partidaris de Carles d’Àustria, tot i modificar el seu suport amb posterioritat.

La troballa va ser possible gràcies a una recerca sistemàtica dels fons de la biblioteca monàstica i al treball acurat de confrontació entre referències bibliogràfiques i materials manuscrits sense catalogar detalladament que encara necessitaven ser contextualitzats. Segons García-Minguillán, «el manuscrit s’ha mantingut durant dècades al marge dels circuits habituals de la investigació perquè mai s’havien digitalitzat ni transcrit els 39 folis, i no constava referenciat a cap estudi o investigació moderna»..
L’estudi d’El Nuevo Mundo forma part d’un projecte de recerca més ampli que rep el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, del Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD) i de la Fundació Calouste Gulbenkian. L’objectiu és reconstruir les motivacions polítiques, literàries i culturals de Botelho de Moraes e Vasconcelos i aportar llum sobre les dinàmiques de creació i censura en l’àmbit literari de la Barcelona barroca.
Galeria multimèdia
