«Les derives de la dansa», nou cicle de dansa contemporània a la UB
El dilluns 18 de març comença el III Cicle de Dansa Contemporània de la UB, que ha organitzat el Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura sota la coordinació de la professora dʼHistòria de la Música Magda Polo. Lʼedició dʼenguany, amb el títol «Les derives de la dansa», consta de tres visualitzacions de dansa contemporània comentades per l'especialista en teoria de la dansa i dramatúrgia i professor de lʼInstitut del Teatre Roberto Fratini. Les sessions es faran el 18 de març, el 24 d'abril i el 14 de maig.
El dilluns 18 de març comença el III Cicle de Dansa Contemporània de la UB, que ha organitzat el Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura sota la coordinació de la professora dʼHistòria de la Música Magda Polo. Lʼedició dʼenguany, amb el títol «Les derives de la dansa», consta de tres visualitzacions de dansa contemporània comentades per l'especialista en teoria de la dansa i dramatúrgia i professor de lʼInstitut del Teatre Roberto Fratini. Les sessions es faran el 18 de març, el 24 d'abril i el 14 de maig.
En les darreres tendències de la dansa contemporània s'està experimentant una reconceptualització de l'espai, el temps i la semanticitat. Actualment, les propostes que segueixen una narrativitat que va més enllà de la dansa, que ens expliquen el món, la vida, coexisteixen amb totes les que neguen aquesta narrativitat i se centren en l'explicació de la dansa mateixa i les seves derives.
La UB va iniciar, l'any 2011, el seu primer cicle de dansa contemporània, amb el qual el Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura va posar de manifest lʼinterès per la dansa i les arts del moviment, en un moment en què la interdisciplinarietat artística es trobava en el punt àlgid en la cultura artística actual. El primer cicle el van formar tres espectacles en què el protagonista era el cos, explicat de manera poètica per construir un univers del jo, amb coreografies que ens acostaven a les narratives corporals, del gest, des dʼun llenguatge que juga amb la màxima creativitat musical i plàstica, i que respon a una semàntica totalment contemporània. La segona edició, amb el títol «Semàntiques del moviment», va constar de tres conferències que van divulgar el corpus teòric de la dansa dels segles XX i XXI, i dʼun espectacle de solo.