Joan Guàrdia: «Teresa Anguera és patrimoni de la Universitat de Barcelona»
La Universitat de Barcelona ha celebrat avui dimarts un acte d’homenatge a la professora emèrita de la Facultat de Psicologia Teresa Anguera al Paranimf de l’Edifici Històric, un any després de la seva mort. L’acte ha esdevingut, des del primer moment, un exercici de memòria acadèmica i de reconeixement col·lectiu a una trajectòria que ha marcat dècades de docència, recerca i gestió universitària. L’acte, carregat de paraula i de record, ha situat Anguera com una figura central en la construcció de la Universitat contemporània, tant pel seu llegat científic com per la seva manera d’estar a la institució.
La Universitat de Barcelona ha celebrat avui dimarts un acte d’homenatge a la professora emèrita de la Facultat de Psicologia Teresa Anguera al Paranimf de l’Edifici Històric, un any després de la seva mort. L’acte ha esdevingut, des del primer moment, un exercici de memòria acadèmica i de reconeixement col·lectiu a una trajectòria que ha marcat dècades de docència, recerca i gestió universitària. L’acte, carregat de paraula i de record, ha situat Anguera com una figura central en la construcció de la Universitat contemporània, tant pel seu llegat científic com per la seva manera d’estar a la institució.
Ha obert el torn d’intervencions el catedràtic de la Facultat de Psicologia de la UB Antonio Solanas, que ha destacat la multidimensionalitat científica i acadèmica de Teresa Anguera al llarg de més de cinquanta anys de vinculació a la UB. N’ha subratllat la capacitat d’interacció, la dedicació constant als altres i «una empatia que definia tant la professora com la gestora». Solanas ha recordat també el seu perfil institucional, amb l’assumpció de múltiples responsabilitats de govern, i el reconeixement que va obtenir arreu de l’Estat, amb diversos doctorats honoris causa i distincions professionals. En l’àmbit de la recerca, ha remarcat que la seva presència continuada als rànquings internacionals, com el de la Universitat de Stanford, confirmava una trajectòria d’excel·lència sostinguda.
L’acte ha inclòs la projecció d’un vídeo amb testimonis de professors de diferents universitats de l’Estat, que han coincidit a descriure Anguera com una d’aquelles professores que han fet possible que la Universitat de Barcelona sigui el que és avui. Aquesta idea ha travessat bona part de les intervencions posteriors, quan el record personal s’ha entrellaçat amb l’avaluació del seu impacte acadèmic.
La presidenta de l’Associació Espanyola de Metodologia de les Ciències del Comportament, Nekane Balluerka, ha definit Teresa Anguera com una referència acadèmica i institucional, i ha posat l’accent en «una manera honesta d’entendre la universitat» i en el seu paper decisiu en la formació d’investigadors. Ha afirmat que Anguera «va crear escola», no només per la seva producció científica, sinó per la manera com va transmetre criteris, exigència i responsabilitat intel·lectual.
El degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Guillermo Mattioli, ha aportat un testimoni de caràcter més personal, quan ha descrit la relació amb la seva directora de tesi com «gairebé psicoterapèutica». Ha recordat com Anguera el va acompanyar «des d’un lideratge subtil, amb una autoritat acadèmica amable i humil», una combinació que, segons ha dit, definia amb precisió el seu mestratge.
El president de l’Acadèmia de Psicologia d’Espanya, Heliodoro Carpintero, ha situat Anguera com «una personalitat central i rigorosa de la psicologia espanyola» i n’ha recordat els inicis acadèmics, quan, sent alumna de Miquel Siguan, va assumir gairebé per atzar la metodologia observacional arran d’una vaga d’estudiants. Aquell episodi circumstancial, ha explicat, va acabar derivant en una especialització que la va convertir en una autoritat indiscutible en aquest camp.
Des de la Facultat, la degana, Montse Celdran, ha vinculat l’homenatge a una idea clau: «Un dels eixos primordials que tenim és la preservació de la memòria; no podem créixer sense recordar d’on venim». En aquest relat institucional, ha afirmat, Teresa Anguera ocupa un lloc fonamental.
L’antiga vicerectora de la UB (2008-2018), Lourdes Cirlot, ha recordat l’etapa compartida a l’equip de govern de la UB, quan Anguera exercia de vicerectora de Gestió Acadèmica, i ha evocat el Projecte Minerva per impulsar un parc d’humanitats. Ha descrit una relació de treball que va esdevenir amistat, basada en complicitats i responsabilitats compartides, i que es va mantenir fins al final.
Un dels moments més emotius de l’acte ha estat el lliurament d’una placa commemorativa al seu marit, Pedro Sánchez Algarra, que ha pronunciat un breu parlament de gratitud i record. Ha afirmat que «allò que feia especial la Teresa no era només la seva intel·ligència, sinó la seva manera d’estar al món», i ha definit la seva bondat com «tan generosa com el seu rigor acadèmic».
L’acte ha conclòs amb les paraules del rector, Joan Guàrdia, que ha traçat un relat personal i institucional alhora, des dels seus primers records com a estudiant fins a la convivència com a company de departament. «La vida acadèmica del meu departament no es pot explicar sense ella», va afirmar, abans de lamentar que «estem perdent les bases de la recerca en psicologia» i, amb elles, «la noció del mestratge» que Anguera representava. Guàrdia ha finalitzat amb una frase que ha sintetitzat el sentit de l’homenatge: «La Teresa és patrimoni de la Universitat de Barcelona».