Cada any s’aboquen a la costa de Barcelona set tones de residus plàstics

D'esquerra a dreta, i de dalt a baix, els experts Oriol Uviedo, Arantxa Estrada, Montse Guart, Liam de Haan, Carla Martínez i Anna Sanchez-Vidal a la Facultat de Ciències de la Terra de la Universidad de Barcelona.
D'esquerra a dreta, i de dalt a baix, els experts Oriol Uviedo, Arantxa Estrada, Montse Guart, Liam de Haan, Carla Martínez i Anna Sanchez-Vidal a la Facultat de Ciències de la Terra de la Universidad de Barcelona.
Notícia | Recerca
(21/05/2025)

La concentració de microplàstics flotants en algunes platges de Barcelona és molt elevada, amb valors que arriben a 44 fragments per metre quadrat, una magnitud superior a la que es registra en zones amb gran acumulació de deixalles marines, com el gir del Pacífic Sud. Es calcula que, els darrers anys, la quantitat de microplàstics i macroplàstics que surten dels rius Llobregat i Besòs i de les descàrregues de sistemes unitaris (DSU) —els punts de descàrrega combinada d’aigües residuals i pluvials a la costa— és d’aproximadament 40.000 milions de partícules per any, equivalents a unes 7 tones, equivalents a unes set tones. La major part d’aquests residus venen del riu Llobregat, que aboca uns 28.000 milions de partícules anuals  (4,4 tones), seguit del riu Besòs, amb 11.000 milions de partícules (1,7 tones). Els altres 550 milions de partícules (1,2 tones) provenen de les DSU.

D'esquerra a dreta, i de dalt a baix, els experts Oriol Uviedo, Arantxa Estrada, Montse Guart, Liam de Haan, Carla Martínez i Anna Sanchez-Vidal a la Facultat de Ciències de la Terra de la Universidad de Barcelona.
D'esquerra a dreta, i de dalt a baix, els experts Oriol Uviedo, Arantxa Estrada, Montse Guart, Liam de Haan, Carla Martínez i Anna Sanchez-Vidal a la Facultat de Ciències de la Terra de la Universidad de Barcelona.
Notícia | Recerca
21/05/2025

La concentració de microplàstics flotants en algunes platges de Barcelona és molt elevada, amb valors que arriben a 44 fragments per metre quadrat, una magnitud superior a la que es registra en zones amb gran acumulació de deixalles marines, com el gir del Pacífic Sud. Es calcula que, els darrers anys, la quantitat de microplàstics i macroplàstics que surten dels rius Llobregat i Besòs i de les descàrregues de sistemes unitaris (DSU) —els punts de descàrrega combinada d’aigües residuals i pluvials a la costa— és d’aproximadament 40.000 milions de partícules per any, equivalents a unes 7 tones, equivalents a unes set tones. La major part d’aquests residus venen del riu Llobregat, que aboca uns 28.000 milions de partícules anuals  (4,4 tones), seguit del riu Besòs, amb 11.000 milions de partícules (1,7 tones). Els altres 550 milions de partícules (1,2 tones) provenen de les DSU.

Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi que ha portat a terme un equip dirigit pels experts Anna Sanchez-Vidal, membre del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, i Jose Alsina Torrent, del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

Campanyes de mostreig a les costes de Barcelona

El treball s’emmarca en el projecte «Eines per gestionar millor la brossa marina en zones costaneres i accelerar la transició a una economia circular del plàstic (TRACE)», finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i per l’Agència Estatal de Recerca (AEI) mitjançant la convocatòria d’ajuts per a projectes estratègics orientats a la transició ecològica i a la transició digital. El projecte TRACE té com a objectiu desenvolupar eines de predicció i monitoratge de la brossa flotant per promoure la conservació, l’ús sostenible i la gestió de les zones costaneres.

Durant dos anys i mig, els investigadors han fet campanyes de mostreig a les costes de Barcelona, amb boies de deriva, i han pres mostres de la terbolesa de l’aigua i han capturat microplàstics i macroplàstics mitjançant xarxes de pesca especialment dissenyades per a això.

També han agafat mostres a la desembocadura dels rius Llobregat i Besòs i a la sortida de diverses DSU.

Les conclusions indiquen que prop del 90 % de les deixalles que surten de les DSU i dels rius torna a la costa en un període aproximat de 28 dies. Els corrents i l’onatge, així com l’orientació de la costa, determinen el transport i l’acumulació de les deixalles a les diferents platges. També s’ha observat que la quantitat d’escombraries flotants depèn del cabal de sortida: després d’episodis de pluges intenses, quan el cabal és més gran, el nombre d’escombraries flotants s’incrementa.

Pel que fa als tipus de plàstics, els més freqüents són fragments i films transparents, majoritàriament compostos de polietilè i polipropilè. Altres tipus de plàstics amb un origen clarament identificable són les tovalloletes humides i fibres de gespa artificial, amb dotze milions d’entrades anuals.

Un projecte de ciència ciutadana

La prova pilot ha inclòs una iniciativa de ciència ciutadana en què grups de persones voluntàries han pres mostres de microplàstics en diferents platges de Barcelona, tant directament de la sorra de la platja com arrossegant una xarxa de pesca de microplàstics des de taules de surf de rem o caiacs. Aquest mostreig s’ha fet en coordinació amb la delegació espanyola de Surfrider Foundation Europe.

Les mostres recollides en aquesta prova pilot s’han analitzat als laboratoris de la Universitat de Barcelona, on s’ha determinat el tipus de plàstic, el color i la forma, per així poder determinar-ne l’origen.

A partir de les dades obtingudes i de l’anàlisi de variables com l’onatge, els corrents o el tipus de platja, els investigadors de la UPC han desenvolupat una eina de modelatge numèric que permet simular el recorregut d’aquests residus des de les desembocadures dels rius i els punts d’abocament d’aigües fins al mar, així com determinar les zones on es produeixen més concentracions.

Els resultats de la recerca es van presentar el 20 de maig en una jornada al Campus Diagonal Nord de la UPC.


Galeria multimèdia

L'equip dirigit pel professor Jose Alsina Torrent, del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

Els corrents i l’onatge, així com l’orientació de la costa, determinen el transport i l’acumulació de les deixalles a les diferents platges.

Els plàstics més freqüents són fragments i films transparents, majoritàriament compostos de polietilè i polipropilè.