La cooperació entre municipis millora l’ajuda al lloguer per a les llars més vulnerables
L’estudi, publicat a la revista Public Management Review i basat en dades de Catalunya entre els anys 2012 i 2022, l’ha liderat el professor Germà Bel, del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. S’hi analitza com l’organització compartida dels serveis socials s’ha pogut traduir —o no— en millors resultats per a les famílies amb menys recursos.
L’estudi, publicat a la revista Public Management Review i basat en dades de Catalunya entre els anys 2012 i 2022, l’ha liderat el professor Germà Bel, del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. S’hi analitza com l’organització compartida dels serveis socials s’ha pogut traduir —o no— en millors resultats per a les famílies amb menys recursos.
La recerca, que va obtenir finançament de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, s’ha situat deliberadament en el debat clàssic sobre l’arquitectura dels serveis locals, entre les fusions municipals i la cooperació horitzontal, i ha optat per examinar aquesta segona via no des del punt de vista dels costos, sinó des dels efectes reals sobre el benestar col·lectiu. En aquest marc, els autors han centrat l’anàlisi en dos indicadors directament vinculats a la pobresa: la renda garantida de ciutadania i els ajuts al lloguer, dues prestacions amb dissenys institucionals i lògiques administratives molt diferents.
Des d’una perspectiva epistemològica, l’estudi s’ha inscrit en la literatura sobre community-based outcomes, que proposa mesurar l’èxit de les polítiques públiques no tant per la seva eficiència interna, sinó pels canvis que genera en les condicions de vida d’una comunitat. Aquest enfocament ha implicat un desplaçament rellevant: s’ha passat de preguntar-se si un servei funciona bé a preguntar-se si ha reduït efectivament la vulnerabilitat social al territori, una qüestió que ha esdevingut cada cop més central en l’avaluació contemporània de les polítiques socials.
Per dur a terme l’anàlisi, els investigadors han treballat amb una base de dades extensa sobre municipis catalans, articulada a partir de les àrees bàsiques de serveis socials, que han connectat ajuntaments, consells comarcals i Generalitat en la provisió de serveis de proximitat. Al llarg del temps, l’estudi ha comparat què ha passat en territoris en què la cooperació s’ha enfortit i què ha passat en aquells on no ho ha fet, ha seguit l’evolució dels mateixos espais abans i després dels canvis organitzatius i ha intentat aïllar l’efecte específic de treballar plegats.
Els resultats han dibuixat un patró nítid. La cooperació intermunicipal no ha alterat de manera significativa la cobertura de la renda garantida de ciutadania, però sí que ha incrementat de forma clara i estadísticament robusta l’abast dels ajuts al lloguer. En termes relatius, un augment de la cooperació s’ha associat amb un increment d’aproximadament un terç del valor mitjà en la proporció de llars beneficiàries, una diferència que ha tingut un impacte real en la capacitat de les famílies per mantenir l’accés a l’habitatge.
Segons els autors, la clau d’aquesta diferència és la complexitat de la gestió: mentre que la renda garantida es basa en procediments altament estandarditzats i amb poc marge de discrecionalitat, els ajuts al lloguer exigeixen més verificacions, més informació i decisions cas per cas. En aquest context, compartir equips especialitzats i coordinar administracions ha permès guanyar capacitat de tramitació, ha reduït càrregues administratives i ha fet que l’ajuda hagi arribat a més llars i amb més eficàcia.
L’estudi suggereix, així, que la cooperació intermunicipal és especialment útil en aquells serveis socials en què la complexitat de la gestió marca la diferència, mentre que en programes molt regulats el seu recorregut és més limitat. En un país com Catalunya, amb una gran fragmentació municipal, aquesta evidència obre la porta a repensar l’organització dels serveis socials no com una qüestió merament administrativa, sinó com una palanca concreta per convertir drets reconeguts en ajudes efectives que han arribat, quan ha calgut, a qui més les ha necessitat.
Germà Bel és catedràtic d’Economia Aplicada de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, llicenciat i doctor en Economia per la mateixa UB i màster en Economia per la Universitat de Chicago, amb una trajectòria extensa en l’estudi de les reformes del sector públic, la cooperació intermunicipal i la provisió de serveis locals. Joël Bühler és investigador del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la UB, especialitzat en mètodes quantitatius aplicats a l’avaluació de polítiques públiques. Esther Pano, professora de ciència política a la Facultat de Dret de la UB i en programes de direcció pública, ha centrat la seva recerca en la governança multinivell i l’administració pública.
Referències
«Community-based outcomes of interlocal cooperation in social services». Public Management Review. <https://doi.org/10.1080/14719037.2025.2533366>.