La contaminació bacteriana i els microplàstics amenacen la llacuna costanera més gran i productiva de Colòmbia
Un estudi liderat per experts de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Investigacions Marines i Costaneres (INVEMAR) de Colòmbia alerta de la presència de bacteris potencialment patògens en microplàstics extrets de l’aigua, en sediments i al tracte digestiu de peixos de la Ciénaga Grande de Santa Marta, el sistema lacunar costaner més gran i productiu en pesca del Carib colombià. Els bacteris formen biopel·lícules a la superfície dels microplàstics i donen lloc al que es coneix com a plastisferes, uns ecosistemes associats a residus plàstics que són altament resistents als canvis mediambientals. En els peixos consumits per la població local també s’han trobat microplàstics, la qual cosa implica un risc encara més elevat per a tot l’ecosistema natural i la salut humana.
Un estudi liderat per experts de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Investigacions Marines i Costaneres (INVEMAR) de Colòmbia alerta de la presència de bacteris potencialment patògens en microplàstics extrets de l’aigua, en sediments i al tracte digestiu de peixos de la Ciénaga Grande de Santa Marta, el sistema lacunar costaner més gran i productiu en pesca del Carib colombià. Els bacteris formen biopel·lícules a la superfície dels microplàstics i donen lloc al que es coneix com a plastisferes, uns ecosistemes associats a residus plàstics que són altament resistents als canvis mediambientals. En els peixos consumits per la població local també s’han trobat microplàstics, la qual cosa implica un risc encara més elevat per a tot l’ecosistema natural i la salut humana.
Aquestes conclusions les revela ara un article de la revista Journal of Hazardous Materials, dirigit pels investigadors Ostin Garcés-Ordóñez i Miquel Canals, del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. L’estudi obre una nova perspectiva sobre els microorganismes que colonitzen microplàstics en llacunes costaneres, un àmbit encara poc explorat per la comunitat científica. Les conclusions també aporten dades inèdites sobre les interaccions entre microplàstics i bacteris potencialment patògens en ecosistemes amb una creixent pressió ambiental.
Plàstics i bacteris que amenacen també la població local
Amb una extensió de 1.321 km², la Ciénaga Grande de Santa Marta és un ecosistema lacustre d’escassa profunditat (entre 1 i 1,8 metres), que rep aigua dolça de quatre rius i aigua marina a través d’un canal de connexió amb el mar Carib. Flanquejada per manglars, alberga dos parcs nacionals, figura a la llista de la Convenció de Ramsar sobre els aiguamolls, i és un complex lacunar estratègic per a la conservació de la biodiversitat. En aquesta ecoregió de gran riquesa faunística i florística, la pesca és essencial per al manteniment de les comunitats locals.
Malgrat el valor ecològic que té, «la Ciénaga Grande de Santa Marta està greument amenaçada per una alta contaminació microbiològica i per microplàstics que perjudica les aigües, els sediments i els organismes. Aquests contaminants afecten la qualitat de l’hàbitat i dels productes de la pesca i, en definitiva, la seguretat alimentària de la població local», detalla l’investigador Ostin Garcés-Ordóñez, membre del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB i del Grup de Qualitat Ambiental Marina de l’INVEMAR.
«Les espècies Enterobacter roggenkampii i Pseudomonas fluorescens, que també poden causar infeccions, es van localitzar en microplàstics extrets de l’aigua i en peixos. El bacteri responsable del còlera, Vibrio cholerae, va ser el segon més abundant, encara que només es va trobar en microplàstics a l’aigua. Per saber si aquests bacteris són capaços de desencadenar brots de malalties en peixos i humans de l’entorn de la Ciénaga Grande de Santa Marta, s’hauria de confirmar la presència dels gens de virulència necessaris perquè fos així, per la qual cosa aquesta seria una de les línies de recerca en què caldria aprofundir en futurs estudis», apunta Garcés-Ordóñez.
Plastisfera: plàstics que faciliten l’intercanvi de gens entre bacteris
A la Ciénaga Grande de Santa Marta, els microplàstics acullen una gran diversitat bacteriana. Les anàlisis han permès identificar un total de seixanta-cinc fílums bacterians que predominen en ambients marins i costaners, i els més abundants són proteobacteris (52 %), firmicuts (15 %) i bacteroïdets (8 %). També es van identificar 1.760 gèneres bacterians, amb una predominança dels que pertanyen als gèneres Aeromonas (9 %), Romboutsia (6 %) i Acinetobacter (6 %).
«Els tàxons microbians més abundants variaven segons la matriu ambiental que s’analitzava: Aeromonas va predominar a les aigües; Rhodocyclaceae, als sediments, i Romboutsia, als peixos. No obstant això, també es van trobar gèneres com Acinetobacter, Pseudomonas i Aeromonas —que inclouen espècies potencialment patògenes— als microplàstics en aigües, sediments i peixos», detalla el catedràtic Miquel Canals, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB. «Aquests microorganismes formen autèntics biofilms que faciliten la interacció entre espècies bacterianes i l’intercanvi de gens que poden estar relacionats amb la virulència i la resistència a antibiòtics», apunten els experts.
Les llacunes costaneres són sistemes especialment vulnerables a la contaminació per microplàstics. Amb una circulació d’aigua limitada i poca profunditat, s’exposen a l’arribada constant de contaminants a través de rius, descàrregues d’aigües residuals o abocaments directes, que afavoreixen l’acumulació de plàstics i la proliferació de bacteris potencialment patògens al medi natural.
«Els microplàstics amb flotabilitat positiva —polietilè, polipropilè, etc.— poden facilitar el creixement bacterià, ja que mantenen les colònies a la columna d’aigua o prop de la superfície, on accedeixen amb facilitat a oxigen, llum i nutrients. La flotabilitat i la densitat específica són diferents de les que tenen les partícules naturals, i els permeten actuar com a vectors i propiciar el flux de bacteris des de l’aigua i els sediments cap als peixos que els ingereixen», indiquen els especialistes.
A la recerca de solucions per a llacunes costaneres d’arreu del món
Establir un sistema d’alerta primerenca (SAP) podria ajudar a identificar situacions de risc i pronosticar-les amb prou antelació. Mitjançant una comunicació ràpida i protocols d’emergència —amb la participació de científics, personal sanitari i comunitats locals—, es podria alertar sobre els possibles brots de malalties infeccioses a la zona. També caldria enfortir la governança, millorar la infraestructura de sanejament i l’atenció sanitària, així com l’educació i la capacitació de diferents agents socials per fer-ne seguiments a llarg termini.
«El nostre diagnòstic de la situació subratlla la necessitat d’implementar estratègies integrades de gestió ambiental i salut pública», apunten els experts, que són autors també d’un estudi ( 2022) que alertava de la situació alarmant que causa la contaminació per microplàstics en cinquanta llacunes costaneres d’arreu del món. «Aquesta nova recerca presenta un model conceptual sobre els riscos ambientals per a la llacuna i les comunitats humanes del seu entorn. Es tracta d’un escenari molt vulnerable, perquè és un sistema semitancat, amb una economia limitada, una atenció sanitària deficient i una gran dependència dels recursos pesquers».
Tal com afirmen els experts, la Ciénaga Grande de Santa Marta representa un model ideal per analitzar una problemàtica sanitària i mediambiental que afecta moltes llacunes a tot el planeta. «Estudiar aquest sistema ajudarà no només a generar nous coneixements, sinó també a desenvolupar estratègies efectives per gestionar els riscos ambientals associats a aquests tipus de contaminació, així com extrapolar estratègies que millorin l’estat mediambiental de llacunes costaneres afectades en altres regions del món», conclou l’equip.
Article de referència:
Garcés-Ordóñez, Ostin; Córdoba-Meza, Tania; Sáenz-Arias, Sol; Blandón, Lina; Espinosa-Díaz, Luisa F.; Pérez-Duque, Alejandra; Thiel, Martin; Canals, Miquel. «Potentially pathogenic bacteria in the plastisphere from water, sediments, and commercial fish in a tropical coastal lagoon: An assessment and management proposal». Journal of Hazardous Materials, agost de 2024. DOI: 10.1016/j.jhazmat.2024.135638
Fotografies: Ostin Garcés-Ordóñez
Galeria multimèdia
