Noves evidències sobre la relació entre el consum moderat de vi i la salut cardiovascular
NOTA DE PREMSA
Els autors principals de la recerca són la investigadora Inés Domínguez, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA); el professor Ramon Estruch, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i de l’IDIBAPS; Rosa María Lamuela, catedràtica i ICREA Acadèmia, i membre de l’INSA, i el professor Miguel Ángel Martínez, de la Universitat de Navarra (UNAV); tots, membres del CIBEROBN.
Controvèrsia sobre els efectes del vi
Avui dia, hi ha molta controvèrsia sobre els efectes en la salut que té el consum moderat de begudes alcohòliques en general i de vi en particular. Ramon Estruch subratlla que «part d’aquest debat es deu a resultats contraposats d’estudis que han assenyalat un efecte protector del vi, mentre que d’altres no han trobat aquest efecte». Aquestes diferències es podrien explicar per possibles errors en els registres de consum de vi. «Els estudis epidemiològics que avaluen quin paper té el vi en la taxa d’esdeveniments cardiovasculars solen basar-se en informació autodeclarada sobre el seu consum. Són dades fiables, però subjectes a errors de mesura a causa de records inexactes o percepcions esbiaixades sobre la conveniència social de beure begudes alcohòliques», explica.
Davant aquesta problemàtica, els investigadors del nou treball han mesurat el consum de vi mitjançant enquestes de freqüència d’ingesta d’aliments, que han confirmat amb un biomarcador objectiu: la concentració a l’orina d’àcid tartàric, una molècula que es produeix sobretot al raïm i que altres espècies vegetals rarament sintetitzen.
Amb aquesta metodologia, l’estudi ha analitzat el consum de vi i l’evolució cardiovascular d’una cohort de pacients que formen part de PREDIMED. En total, es van avaluar 1.232 participants, incloent-n’hi 685 que van tenir alguna incidència cardiovascular (mort cardiovascular, infart de miocardi, accident cerebrovascular o insuficiència cardíaca) i 625 que es van seleccionar de manera aleatòria.
L’anàlisi de les dades mostra que el consum lleu de vi (entre una copa a la setmana i menys de mitja al dia) disminueix el risc de tenir una complicació cardiovascular en un 38 %, però aquesta reducció arriba al 50 % quan el consum és moderat (entre mitja copa i una copa al dia). No obstant això, quan el consum sobrepassa d’una copa al dia, l’efecte protector desapareix. Els investigadors també adverteixen, però, que «sempre que parlem d’un consum moderat de vi és amb els menjars o àpats, mai entre hores».
Més estudis per confirmar els resultats
Tot i aquestes conclusions, Inés Domínguez recorda que «el disseny observacional de l’estudi limita la capacitat per establir causalitat», i els especialistes assenyalen que cal fer més recerca: «Els resultats dels estudis de cohorts sempre s’han de confirmar per tenir més seguretat». En aquest sentit, apunten a dues vies d’actuació potencials. La primera tractaria el disseny d’estudis aleatoritzats d’intervenció nutricional, mitjançant l’assignació a l’atzar de participants en grups amb un consum de vi diferent. «Són estudis que costen molt de fer. Ara n’hi ha un en marxa, però els resultats trigaran encara entre quatre i cinc anys», afegeixen. La segona seria estudiar els mecanismes d’aquests efectes protectors del vi sobre el sistema cardiovascular, com per exemple investigacions sobre el poder antiinflamatori dels polifenols del vi —com el resveratrol i altres components fenòlics. «Conèixer els mecanismes dona molta plausibilitat als resultats dels estudis epidemiològics de cohort», conclouen.
Galeria multimèdia
D'esquerra a dreta Rosa María Lamuela, catedràtica i ICREA Acadèmia, i membre de l’INSA; la investigadora Inés Domínguez, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA); el professor Ramon Estruch, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i de l’IDIBAPS, i el professor Miguel Ángel Martínez, de la Universitat de Navarra (UNAV); tots, membres del CIBEROBN.
Referències
Contacte
Comunicació Institucional