Cimera internacional d’experts en física nuclear a la Universitat de Barcelona
NOTA DE PREMSA
Més de dos-cents experts de l’àmbit internacional participaran en la desena Conferència Internacional de Quarks i Física Nuclear (QNP2024), una cimera científica organitzada per l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB), que tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona del 8 al 12 de juliol. Aquest congrés, que la UB acull per primer cop, aplegarà experts mundials en els camps de la física nuclear i la física hadrònica per debatre els darrers avenços en teoria, experimentació i tecnologia i abordar els reptes científics del segle XXI sobre la naturalesa i els fenòmens relacionats amb els components essencials de la matèria a l’univers.
Més de dos-cents experts de l’àmbit internacional participaran en la desena Conferència Internacional de Quarks i Física Nuclear (QNP2024), una cimera científica organitzada per l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB), que tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona del 8 al 12 de juliol. Aquest congrés, que la UB acull per primer cop, aplegarà experts mundials en els camps de la física nuclear i la física hadrònica per debatre els darrers avenços en teoria, experimentació i tecnologia i abordar els reptes científics del segle XXI sobre la naturalesa i els fenòmens relacionats amb els components essencials de la matèria a l’univers.
En edicions anteriors, aquesta cita amb el món de la física nuclear s’ha celebrat a les ciutats d’Adelaide (Austràlia), Jülich (Alemanya), Bloomington (Estats Units), Madrid (Espanya), Pequín (Xina), Palaiseau (França), Valparaíso (Xile), Tsukuba (Japó) i Tallahassee (Estats Units).
La trobada la inaugurarà el rector, Joan Guàrdia, dilluns vinent, 8 de juliol, en un acte en què participaran els catedràtics Xavier Luri i Àngels Ramos, de la Facultat de Física i l’ICC, i M. José García Borge, de l’Institut d’Estructura de la Matèria (IEM, CSIC). A continuació, estan previstes les conferències dels experts Juan M. Nieves, de la Universitat de València, amb el títol «Charge-conjugation asymmetry and molecular content: the Tcc(3875) and Ds(2317) in nuclear matter», i Takashi Nakatsukasa, de la Universitat de Tsukuba (Japó), amb la ponència «Energy density functional approaches to inhomogeneous superfluid neutron-star matter».
A la descoberta de fenòmens de la física nuclear encara desconeguts
Un dels descobriments més impactants del món de la física va ser el bosó de Higgs, anunciat el juliol del 2012 i postulat de manera teòrica el 1964 pel científic Peter Higgs per explicar els components essencials de la matèria. La troballa és una important fita del gran col·lisionador d’hadrons (LHC) del CERN a Ginebra (Suïssa), una de les principals infraestructures científiques que estan aportant nova llum en el món de la física de partícules per entendre’n la naturalesa i els mecanismes d’interacció que encara són desconeguts per a la comunitat investigadora.
«Convé destacar que els avenços en física nuclear i hadrònica tenen un gran impacte en altres àrees de coneixement. En l’àmbit de l’astrofísica, per exemple, les investigacions encaminades a crear nous elements permetran entendre el fenomen de la nucleosíntesi a l’univers, i els estudis destinats a caracteritzar el comportament de la matèria nuclear en condicions extremes ajudaran a comprendre les propietats i la composició interna de les estrelles de neutrons. En l’àrea de la física de partícules, els experiments de doble desintegració beta dels nuclis, que busquen dilucidar la naturalesa dels neutrins, exploraran els límits del model estàndard, mentre que mesures molt precises de processos nuclears i hadrònics podrien donar lloc a la detecció de la matèria fosca», afegeix Luri.
Més enllà del model estàndard de física de partícules
La nova edició de la conferència internacional serà l’escenari indicat per tractar dels límits del coneixement més enllà del model estàndard que descriu les forces i les partícules més fonamentals de l’univers. Teòrics i experimentalistes debatran el progrés dels avenços recents en la física hadrònica i nuclear, i posaran en comú els resultats més reveladors sobre l’estructura dels quarks i gluons dels hadrons, les desintegracions i interaccions entre diverses partícules, la matèria fosca freda i els grans equipaments cientificotècnics, entre altres.
«Calen mesures molt precises de les propietats dels nuclis i de les interaccions hadròniques per poder descobrir fenòmens de “nova física”, és a dir, els que no es poden explicar pel model estàndard de la física de partícules. Actualment, estudis teòrics sofisticats de certs processos hadrònics mostren que el grau de precisió necessari per detectar possibles candidats a l’elusiva matèria fosca (que compon el 85 % de la massa del nostre univers!) comença a ser assolible en grans instal·lacions experimentals, com el gran col·lisionador d’hadrons (LHC) al CERN», detalla la catedràtica Àngels Ramos, cap del Grup de Física Nuclear Teòrica i de Moltes Partícules en Interacció de la UB i coordinadora del congrés.
«Una altra possible manifestació de “nova física” podria venir dels laboratoris subterranis, com el de Canfranc (LSC), on es busca l’anomenada desintegració doble beta dels nuclis sense emissió de neutrins, que ajudarà a dilucidar la naturalesa dels neutrins i la seva jerarquia de masses», assenyala Ramos.
Per parlar sobre els nous horitzons de la recerca, en el congrés participaran experts de prestigi internacional com ara Tomohiro Uesaka, director del Grup de Recerca en Dinàmica Nuclear del centre RIKEN al Japó, autor de contribucions experimentals ben significatives sobre les propietats dels nuclis exòtics —molt rics en neutrons— que posen a prova les teories modernes de l’estructura nuclear; Laura Fabbietti, membre de la Universitat Tècnica de Múnic (Alemanya) i de la col·laboració ALICE de l’LHC, que ha liderat l’ús de la femtoscòpia per caracteritzar les interaccions entre hadrons inestables; Yvonne Leifels, cap de la Divisió de Recerca del Centre Helmholtz per a la Recerca d’Ions Pesants (GSI), que presentarà les perspectives científiques de FAIR (Alemanya), el col·lisionador d’ions que permetrà comprendre com se sintetitzen els elements a l’univers o la composició de la matèria en condicions extremes de densitat i temperatura, i Eulogio Oset, físic teòric de la Universitat de València, reconegut internacionalment per les destacades aportacions en els camps de la física hadrònica i la física nuclear, i distingit amb la medalla de la Reial Societat Espanyola de Física 2023.
En el marc del congrés, i en col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera, la professora Freya Blekman, del Sincrotró Alemany d’Electrons (DESY, Universitat d’Hamburg), impartirà la xerrada «Understanding the Large Hadron Collider: What, why and how?», el dimecres 10 de juliol, a les 18:30, a l’auditori de la Pedrera o Casa Milà. La conferència, oberta a tot el públic, se centrarà en l’activitat de recerca a l’LHC a Ginebra —la navalla suïssa dels experiments, que investiga des de noves partícules i forces fins al naixement de l’univers—, sense deixar de banda els aspectes més divertits i socials d’aquest equipament científic excepcional.
La desena Conferència Internacional de Quarks i Física Nuclear té el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Catalunya La Pedrera, la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP) i el Comitè Europeu per a la Col·laboració en Física Nuclear (NuPECC), que és un dels comitès d’experts de la Fundació Europea de la Ciència (ESF).
Galeria multimèdia
Contacte
Comunicació Institucional