Congrés internacional sobre microscòpia de força atòmica, biomedicina i salut
Conèixer els avenços més recents relatius a l’aplicació de la microscòpia de força atòmica en biomedicina és l’objectiu principal del congrés internacional AFM BioMed 2025, que tindrà lloc del 8 a l’11 d’abril a la Universitat de Barcelona. Les jornades, que es desenvoluparan a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, aplegaran experts d’àmbit internacional del món acadèmic i empresarial per explorar com la tècnica de la microscòpia de força atòmica (AFM) és capaç d’aportar solucions eficients i innovadores a qüestions rellevants en ciències de la vida i la salut.
Conèixer els avenços més recents relatius a l’aplicació de la microscòpia de força atòmica en biomedicina és l’objectiu principal del congrés internacional AFM BioMed 2025, que tindrà lloc del 8 a l’11 d’abril a la Universitat de Barcelona. Les jornades, que es desenvoluparan a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, aplegaran experts d’àmbit internacional del món acadèmic i empresarial per explorar com la tècnica de la microscòpia de força atòmica (AFM) és capaç d’aportar solucions eficients i innovadores a qüestions rellevants en ciències de la vida i la salut.
El microscopi de força atòmica és un equipament altament versàtil que cobreix una gamma àmplia d'escales de longitud -des de molècules individuals, membranes i cèl·lules fins a sistemes i interfícies multicel·lulars- i s’aplica diversos àmbits de la recerca (mostres biològiques, caracterització de materials, microelectrònica, etc.)
L’AFM BioMed 2025, que enguany arriba a l’onzena edició, serà un escenari per conèixer de manera detallada dels avenços de l’AFM en biomedicina a través de presentacions magistrals, conferències, sessions de pòsters i fòrums de discussió. El congrés, impulsat per la Universitat de Barcelona i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’organitza un comitè constituït a escala local per les professores de la UB Marina Inés Giannotti, de la Facultat de Química i IBEC, Núria Gavara, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Annalisa Calò, de la Facultat de Física, i Mireia Oliva, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Completen el comitè organitzador els experts Jean-Luc Pellequer, de l'Institut de Biologia Estructural (IBS Grenoble), i Felix Rico, Lorena Redondo-Morata, i Claire Valotteau, de la Universitat d'Aix-Marseille i l’Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica (INSERM) a França.
La ponència inaugural, de títol «Exploring cell mechanics: implications for disease and therapy», la impartirà la professora Małgorzata Lekka, cap del Departament de Microestructures Biofísiques de l'Institut de Física Nuclear a Cracòvia, membre de l’Acadèmia Polonesa de Ciències (Polònia) i experta de reconegut prestigi en l’aplicació de la microscòpia de força atòmica per al diagnòstic de malalties. En el marc del programa, destaca també la participació dels experts Georg Fantne, de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa); Martin Pešl,de la Universitat Masarik (Txèquia); Nancy Forde, de la Universitat Simon Fraser (Canadà) i Alexander Cartagena-Rivera, de l'Institut Nacional d'Imatge Biomèdica i Bioenginyeria dels Instituts Nacionals de Salut (Estats Units).
El congrés compta amb el suport de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB) i les empreses Bruker, Micro®, Nanosurf, NanoAndMore GMBH i Park Systems.
Com a activitat paral·lela, el 7 d’abril a les 18:00 la sala Foix del Centre Cívic Casa Orlandai acollirà la científica oberta al públic «Observant l’invisible i minúscul món de les nanotecnologies», que anirà a càrrec de l’expert Jordi Díaz, dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB).