Conferència sobre Maria Montessori i lʼexperimentació, al campus de Mundet
El dimecres 13 de maig, a les 18 h, a la Sala de Graus de lʼedifici de Migdia del campus de Mundet, la investigadora de la Universitat de Foggia (Itàlia), Dra. Barbara de Serio, impartirà una conferència titulada «Maria Montessori i lʼexperimentació», adreçada a mestres en actiu. Lʼacte està organitzat per les professores Núria Rajadell i Núria Lorenzo, conjuntament amb lʼInstitut de Ciències de lʼEducació (ICE). Les inscripcions es poden fer en aquest enllaç.
El dimecres 13 de maig, a les 18 h, a la Sala de Graus de lʼedifici de Migdia del campus de Mundet, la investigadora de la Universitat de Foggia (Itàlia), Dra. Barbara de Serio, impartirà una conferència titulada «Maria Montessori i lʼexperimentació», adreçada a mestres en actiu. Lʼacte està organitzat per les professores Núria Rajadell i Núria Lorenzo, conjuntament amb lʼInstitut de Ciències de lʼEducació (ICE). Les inscripcions es poden fer en aquest enllaç.
La professora Barbara de Serio impartirà la conferència en el marc dʼuna estada dʼuna setmana amb el Grup dʼInvestigació i Assessorament Didàctic (GIAD) del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Facultat dʼEducació, en què aprofitarà per participar en algunes classes de la Facultat dʼEducació, avançar en accions conjuntes entre les universitats de Foggia i Barcelona i treballar en la tutorització dʼuna tesi doctoral dʼuna alumna de la UB que De Serio dirigeix conjuntament amb la professora Rajadell.
Maria Montessori (Chiaravalle, Itàlia, 1870 - Noordwijk, Holanda, 1952) va ser pedagoga, científica i filòsofa. Quan tenia dotze anys, la seva família es va traslladar a Roma perquè ella pogués rebre una bona educació. Tot i que els seus pares volien que fos mestra —de fet, era l'única sortida oberta a les dones—, ella va optar per estudiar medicina, i als vint-i-sis anys, va esdevenir la primera dona italiana que obtenia el títol de metge. Va ingressar a la Universitat de Roma com a assistent en la clínica psiquiàtrica, tot i que aviat va començar a interessar-se per altres disciplines. En un congrés pedagògic a Torí va fer una intervenció sobre el tractament i lʼeducació dels nens amb retard mental, que en aquella època eren considerats malalts mentals. Amb el pas dels anys, la seva activitat investigadora es va anar aproximant a la branca de la pedagogia i va acabar creant el mètode Montessori.
Maria Montessori va idear un mètode educatiu a principi del segle XX, que inicialment havia concebut per a nens amb discapacitats mentals, però que a partir del 1907 es va començar a aplicar a tots els nens. Aquest mètode parteix dels principis de llibertat, autonomia i independència (amb interdependència) i consisteix a organitzar lʼaula de tal manera que els nens se sentin lliures per anar i venir, escollir les seves ocupacions, treballar, parlar entre ells o no fer res.
El mètode Montessori pretén preparar el nen perquè sʼadapti al món adult i defensa que lʼinfant té en si mateix un impuls natural irresistible: la tendència a créixer, i no hi pot renunciar per adaptar-se a les exigències socials. Aquest mètode comprèn una filosofia de lʼeducació, un espai que disposa de determinats materials i tècniques d'aprenentatge en totes les àrees curriculars (matemàtiques, llengua, biologia, zoologia, geografia, música, arts plàstiques...) i un mestre que guia lʼinfant en el seu camí dʼaprenentatge.
Deu cilindres de diferents mides que sʼhan d'introduir en una base de fusta amb forats que corresponen a les mides dels cilindres, una torre rosa formada per deu cubs amb mesures dʼentre deu i un centímetre cúbic que el nen ha de col·locar de més gran a més petit, o làmines de superfície llisa o rugosa que serveixen per desenvolupar el sentit del tacte de lʼinfant, són alguns dels materials creats pel mètode Montessori.
El mètode, que actualment es fa servir a milers dʼescoles de tot el món, posa l'èmfasi en el desenvolupament global de lʼinfant i el situa en el centre de tota acció educativa, persegueix formar la persona en lʼaspecte intel·lectual i de la personalitat i té com a darrera finalitat ajudar-lo a créixer.