Conclusions de l'11th PLINIUS Conference on Mediterranean Storms

Cultura
(21/09/2009)
A l'11th PLINIUS Conference on Mediterranean Storms que va tenir lloc del 7 a l'11 de setembre a la UB van participar-hi uns 250 experts procedents de més d'una vintena de països. La Conferència es va desenvolupar en un entorn multidisciplinari, i va ser un punt de trobada dels experts en el coneixement i la gestió dels riscos naturals procedents de les més diverses àrees, com ara la protecció civil, el dret, la climatologia, la meteorologia, les ciències socials, l'oceanografia, la hidrologia o la geologia. Per primer cop, es va concloure amb una taula rodona on es van presentar les conclusions de cadascuna de les sessions i on es va insistir en la necessitat de més col·laboració interdisciplinària, i també amb la societat civil. En aquest sentit, uns punts clau són la col·laboració de les asseguradores, la delimitació de responsabilitats i la millor formació dels ciutadans per mitigar i adaptar-se als riscos naturals.
Cultura
21/09/2009
A l'11th PLINIUS Conference on Mediterranean Storms que va tenir lloc del 7 a l'11 de setembre a la UB van participar-hi uns 250 experts procedents de més d'una vintena de països. La Conferència es va desenvolupar en un entorn multidisciplinari, i va ser un punt de trobada dels experts en el coneixement i la gestió dels riscos naturals procedents de les més diverses àrees, com ara la protecció civil, el dret, la climatologia, la meteorologia, les ciències socials, l'oceanografia, la hidrologia o la geologia. Per primer cop, es va concloure amb una taula rodona on es van presentar les conclusions de cadascuna de les sessions i on es va insistir en la necessitat de més col·laboració interdisciplinària, i també amb la societat civil. En aquest sentit, uns punts clau són la col·laboració de les asseguradores, la delimitació de responsabilitats i la millor formació dels ciutadans per mitigar i adaptar-se als riscos naturals.

Es va constatar, així mateix, un augment dels danys produïts pels riscos hidrometeorològics al Mediterrani, a conseqüència de l'increment dels béns exposats, de la major urbanització en zones de risc i de l'alteració del territori (canvis en la costa, xarxes viàries, canvis dels usos del sòl, etc.). En alguns casos també es va detectar un augment de la freqüència (és el cas de les inundacions al Maresme), que podria estar vinculat a una major percepció i afectació a la població, com també a una millora de les tècniques de detecció. Atenent a aquestes consideracions, es va concloure que quan es tracta de riscos naturals cal analitzar l'impacte del canvi global, i no només del canvi climàtic. Pel que fa a aquest últim, les investigacions apunten a una disminució del nombre de depressions mediterrànies moderades i fortes, i atès que la pluja en aquesta regió està associada majoritàriament a les depressions esmentades, implicaria una disminució del nombre d'episodis de pluja, fet que no hauria de provocar una disminució de la pluja total anual. Ara bé, es podrien produir més ratxes sense pluja (més períodes de sequera) i episodis de pluja més intensos (potencialment, més inundacions). Parlant de tendències climàtiques, es constata la necessitat de disposar de bones sèries de referència, de la influència que el període de mostra pot tenir, o la necessitat d'insistir més en l'estudi de la tardor i la primavera. En l'àmbit de la predicció, tant a curt termini com a escala climàtica, es va debatre sobre com comunicar d'una manera comprensible les «incerteses» en les prediccions, sense que això resti vàlua a les prediccions en si mateixes o al problema amb què es tracta.

En el decurs de la Conferència també es van exposar els avenços més recents en el diagnòstic i la predicció de tempestes mediterrànies, incloent-hi l'acoblament de models meteorològics i hidrològics. Es va presentar la primera base de dades sistemàtica sobre tornados a Catalunya, els estudis més recents sobre medicanes (una mena de petits huracans que es produeixen al Mediterrani) i l'anàlisi en detall d'episodis catastròfics, com ara les inundacions de setembre del 2006 o el temporal de gener del 2009. Es va fer un èmfasi especial en les noves eines per predir el moviment de les tempestes en les properes hores, tenint en compte els llamps que s'estan detectant en el moment present, la informació radar i els models meteorològics, com també l'obtenció de nous indicadors per determinar les zones que en un moment determinat poden ser més favorables al desenvolupament de tempestes. En aquesta línia es van anunciar les conclusions principals del projecte europeu FLASH, en el qual participa la Universitat de Barcelona, i que va ser l'eix d'una una sessió oberta al públic en general, a l'inici de la Conferència. S'hi va repartir, a més, material de divulgació sobre tempestes i inundacions sobtades, desenvolupat en el context del mateix projecte.

 

Podeu consultar les conclusions del congrés a l'enllaç següent:

http://www.ub.edu/noticiesub/index2.php?option=com_content&task=view&id=647&Itemid=41