Una joia oblidada torna a sonar: l’oratori inèdit de Carles Baguer ressorgeix a Sant Felip Neri més de dos segles després

La Universitat de Barcelona col·labora en la recuperació d’El regreso del hijo pródigo, obra del gran simfonista del classicisme català. Inaugurarà el Festival Llums d’Antiga i es presentarà també a Tortosa i Manresa.

La Universitat de Barcelona col·labora en la recuperació d’El regreso del hijo pródigo, obra del gran simfonista del classicisme català. Inaugurarà el Festival Llums d’Antiga i es presentarà també a Tortosa i Manresa.
Després d’haver anunciat recentment la recuperació d’un tresor musical català, la Universitat de Barcelona torna a ser protagonista de la posada en valor del patrimoni sonor del país. En aquest cas, ho fa amb la participació en l’estrena moderna d’El regreso del hijo pródigo, un oratori inèdit compost per Carles Baguer el 1807, que es podrà escoltar per primera vegada en més de dos-cents anys el proper 1 d’abril a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona, en el marc del Festival Llums d’Antiga.
Baguer, conegut popularment com a Carlets, és considerat el principal compositor de simfonies del classicisme català, però també va deixar una obra significativa en el gènere de l’oratori pràcticament inèdita fins avui. L’obra que ara es recupera —una dramatització musical del passatge bíblic del fill pròdig— va quedar ajornada per la guerra del Francès i la mort del compositor, i no es va estrenar fins al 1814. Des d’aleshores, havia romàs en silenci.
L’edició crítica de la partitura l’ha preparat Lluís Bertran, coordinador científic de l’Institut Complutense de Ciències Musicals, amb la col·laboració de dos professors de la Universitat de Barcelona: Gaston Gilabert, titular d’història de la literatura i director de l’Aula d’Investigació Teatral Metadrama, que ha treballat en la preparació del text i en l’edició filològica del llibret, i Oriol Brugarolas, lector d’història de la música al Departament d’Història de l’Art, que ha treballat amb Lluís Bertran en la partitura i la resta d’aspectes musicals. Aquesta tasca es recollirà properament en un volum que inclourà el text històric i la partitura original. Tot i així, com destaca el professor Gilabert, «el més important de la recuperació de patrimoni és que aquests documents històrics tornin a la vida i no es quedin en una vitrina d’un museu, sinó que estiguin a l’abast de tothom, de qualsevol lector, però també dels espectadors mitjançant la seva posada en escena».
L’orquestració anirà a càrrec de Vespres d’Arnadí, una agrupació especialitzada en música antiga, amb direcció de Dani Espasa, i del Cor Francesc Valls, dirigit per Carles Prat. El repartiment vocal inclou Mireia Tarragó, Pablo García-López, David Alegret, Roger Padullés i Ferran Albrich. El concert inaugural s’inscriu també en la programació del Festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica, que té per objectiu posicionar la ciutat com a referent europeu de la música clàssica. Com recorda el professor Gilabert, que s’estreni a l’església de Sant Felip Neri «és de justícia històrica i constitueix una experiència sensorial única, perquè l’espectador farà un viatge en el temps a través de l’espai sonor i escènic per al qual va ser escrit».
La gira de recuperació d’aquesta obra inclou dues cites més: el 5 d’abril a la catedral de Tortosa i el 7 de juny al Museu del Barroc de Catalunya, ubicat al Museu de Manresa, dins del Festival Espurnes Barroques. El concert de Barcelona s’enregistrarà per a una futura edició discogràfica que es convertirà en la primera gravació íntegra d’un oratori català dels segles XVIII i XIX.
Amb aquesta iniciativa, la Universitat de Barcelona referma el seu compromís amb la recerca i la divulgació del patrimoni musical del país, i contribueix a fer emergir un llegat ric i, fins ara, oblidat.
Galeria multimèdia
