La UB se suma a la commemoració dels 25 anys de la seqüenciació del genoma humà

Paranimf de l'Edifici Històric de la UB
Paranimf de l'Edifici Històric de la UB
Notícia | Recerca | Institucional | Tecnologia | Salut
(10/02/2026)

El 12 de febrer del 2001, les revistes científiques Nature i Science anunciaven la publicació de la primera seqüenciació del genoma humà, un pas de gegant en l’escenari de la ciència mundial que ha revolucionat el coneixement sobre la biologia i la genètica humanes, i la recerca biomèdica. Només dos científics de l’Estat espanyol van participar en aquest projecte ambiciós i d’enorme dificultat tècnica: els experts Josep Francesc Abril, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia i l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), i Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica (CRG-UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Gràcies a la seva col·laboració amb l’empresa Celera Genomics, Abril i Guigó van poder desenvolupar des de Barcelona un software que permetia integrar milers de dades i obtenir per primer cop un mapa visual del genoma humà. 

Paranimf de l'Edifici Històric de la UB
Paranimf de l'Edifici Històric de la UB
Notícia | Recerca | Institucional | Tecnologia | Salut
10/02/2026

El 12 de febrer del 2001, les revistes científiques Nature i Science anunciaven la publicació de la primera seqüenciació del genoma humà, un pas de gegant en l’escenari de la ciència mundial que ha revolucionat el coneixement sobre la biologia i la genètica humanes, i la recerca biomèdica. Només dos científics de l’Estat espanyol van participar en aquest projecte ambiciós i d’enorme dificultat tècnica: els experts Josep Francesc Abril, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia i l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), i Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica (CRG-UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Gràcies a la seva col·laboració amb l’empresa Celera Genomics, Abril i Guigó van poder desenvolupar des de Barcelona un software que permetia integrar milers de dades i obtenir per primer cop un mapa visual del genoma humà. 

El pròxim 16 de febrer, a les 17:00, el Paranimf de l’Edifici Històric de la UB acollirà la inauguració del programa d’actes commemoratius del 25è aniversari de la publicació del genoma humà (25APGH). Organitzat per l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i l’IBUB, l’acte s’iniciarà amb la conferència «Passat, present i futur del genoma humà», a càrrec del professor Tim Hubbard, del King’s College de Londres, qui aportarà una mirada experta sobre el camí recorregut des de la publicació del genoma fins a les tecnologies emergents que estan redefinint la medicina i la biologia.

A continuació, tindrà lloc una taula rodona que reunirà els investigadors Josep Francesc Abril, Roderic Guigó i Gemma Marfany, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB. Tots tres faran un repàs del passat i també del present de la recerca en el camp de la genòmica i del paper destacat que Catalunya ha tingut —i continua tenint— en aquest camp a escala internacional.

Com un pont entre els mons de l’art i la ciència, l’acte també inclourà la interpretació, a càrrec de la pianista de música contemporània Lluïsa Espigolé, de l’obra Verbum: genoma in musica, del compositor Joan Guinjoan.

Clouran l’acte les intervencions de la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré; de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i del rector de la UB, Joan Guàrdia.

L’acte és obert al públic, amb inscripció prèvia.​​​​

L’investigador Tim Hubbard, de Genomics England, impartirà una conferència en l’acte que inaugura la commemoració de l’aniversari, en què també participaran els dos únics científics de l’Estat que ara fa 25 anys van formar part del projecte internacional.
Notícia d'El País del 12 de febrer de 2001 en què s'anuncia
la seqüenciació del genoma humà.

Un ampli programa d’activitats i propostes divulgatives

Aquesta és la primera de les activitats d’un ampli programa de comunicació social de la ciència que es desenvoluparà durant tot el 2026 i que inclourà conferències, jornades científiques, tallers divulgatius i exposicions, entre d’altres. L’objectiu és mostrar com el coneixement del genoma humà continua revolucionant la manera com entenem la vida.

El programa, que preveu diverses activitats i iniciatives divulgatives a la Facultat de Biologia, l’impulsen l’IRBio i l’IBUB en col·laboració amb l’IEC i la Societat Catalana de Biologia (SCB). L’acte de clausura del 25APGH tindrà lloc durant les Jornades de Bioinformàtica de la SCB, que està previst que tinguin lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la UB els dies 10 i 11 de desembre de 2026.