Com han millorat els tractaments del carcinoma hepatocel·lular?

Roser Pinyol i Josep M. Llovet, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i l’IDIBAPS. Imatge: Francisco Avia
Roser Pinyol i Josep M. Llovet, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i l’IDIBAPS. Imatge: Francisco Avia
Recerca
(31/05/2022)

Un grup dʼinvestigadors de la Universitat de Barcelona i lʼHospital Clínic - IDIBAPS han publicat un article de revisió a la revista Nature Cancer en què descriuen les alteracions moleculars observades en lʼevolució del carcinoma hepatocel·lular —el tipus de càncer de fetge més freqüent— i proposen una estratègia de seqüenciació del tractament sistèmic que integra totes les teràpies aprovades fins ara.

Roser Pinyol i Josep M. Llovet, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i l’IDIBAPS. Imatge: Francisco Avia
Roser Pinyol i Josep M. Llovet, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i l’IDIBAPS. Imatge: Francisco Avia
Recerca
31/05/2022

Un grup dʼinvestigadors de la Universitat de Barcelona i lʼHospital Clínic - IDIBAPS han publicat un article de revisió a la revista Nature Cancer en què descriuen les alteracions moleculars observades en lʼevolució del carcinoma hepatocel·lular —el tipus de càncer de fetge més freqüent— i proposen una estratègia de seqüenciació del tractament sistèmic que integra totes les teràpies aprovades fins ara.

Lʼarticle lʼha coordinat Josep M. Llovet, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i professor ICREA de lʼIDIBAPS, on dirigeix el Grup de Recerca Translacional en Oncologia Hepàtica. Llovet és també director del Programa de Càncer de Fetge de lʼEscola de Medicina Icahn de Mount Sinai (Nova York). Un altre dels autors és la professora Roser Pinyol, també de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i del grup de lʼIDIBAPS ja esmentat.

El carcinoma hepatocel·lular (HCC) representa més dʼun 90 % dels casos de càncer de fetge a tot el món —amb una incidència creixent generalitzada— i suposa la segona causa de mort per càncer. Lʼesperança de vida dels pacients amb aquest càncer ha millorat gràcies a la implementació de la immunoteràpia i les teràpies dirigides.

Tot i que sʼhan identificat les principals característiques moleculars de lʼHCC i se nʼhan definit les classes immunes —que indiquen si un tumor respondrà o no a la immunoteràpia—, només un 25 % dels tumors conté una diana terapèutica per a la qual hi hagi un tractament.

El carcinoma hepatocel·lular avançat és resistent a la quimioteràpia i a la radioteràpia, fet que limita les opcions terapèutiques. Lʼaprovació, lʼany 2007, del sorafenib —el primer tractament sistèmic de lʼHCC— va canviar de forma radical les perspectives per als pacients. Dʼaleshores ençà, sʼhan aprovat diferents tractaments sistèmics en primera i segona línia.

 

Una nova era en el tractament del carcinoma hepatocel·lular

Lʼany 2020 el tractament de la malaltia va començar una nova etapa basada en lʼús de combinacions dʼimmunoteràpies. Això es deu a la superioritat de la combinació de lʼatezolizumab —un inhibidor de la proteïna PD-L1 que reforça la capacitat del sistema immunitari per atacar el càncer— amb el bevacizumab —un inhibidor que frena la formació de nous vasos sanguinis— enfront del sorafenib, tant pel que fa a la supervivència dels pacients com al temps sense progressió de la malaltia.

En aquesta revisió, lʼequip presenta una descripció integrada dels mecanismes moleculars que defineixen lʼorigen i lʼevolució de lʼHCC, així com els drivers oncogènics i les classes moleculars i immunes. També sʼhi avaluen els darrers avenços i lʼaprovació dʼaltres tractaments sistèmics moleculars i immunològics, i es proporciona un nou esquema terapèutic que integra tots els fàrmacs disponibles en lʼactualitat i la seqüenciació corresponent.

«A més, avaluem com aquest coneixement es pot traslladar a lʼoncologia de precisió aportant una perspectiva sobre el paper que les teràpies sistèmiques en HCC tenen en el maneig de la malaltia i la transició de tractaments locoregionals a tractaments sistèmics. Finalment, proposem un nou esquema de seqüenciació del tractament sistèmic en què sʼintegren tots els fàrmacs actualment aprovats i la jerarquia en la seva utilització», apunta Josep M. Llovet.

Lʼarticle també recull lʼevidència existent sobre els nous tractaments moleculars i immunològics en fases inicials dʼassaigs clínics per contribuir a la presa de decisions clíniques, així com informació sobre nous assaigs clínics amb biomarcadors i sobre el disseny dʼassaigs per a investigacions futures.

 

Article de referència:

Llovet, J. M.; Pinyol, R.; Kelley, R. K.; El-Khoueiry, A.; Reeves, H. L.; Wang, X. W.; Gores, G. J.; Villanueva, A. «Molecular pathogenesis and systemic therapies for hepatocellular carcinoma». Nature Cancer, abril de 2022. Doi: 10.1038/s43018-022-00357-2