El Claustre avala la feina de l’equip de govern de la UB
El Claustre de la Universitat de Barcelona, reunit avui en sessió ordinària, ha aprovat àmpliament, amb setanta vots a favor, dos en contra i quinze abstencions, la gestió de l’equip de govern encapçalada pel rector Joan Guàrdia. El rector ha presentat durant el seu informe les accions desenvolupades al llarg del 2025 i ha enumerat els reptes pendents de cara al 2026.
El Claustre de la Universitat de Barcelona, reunit avui en sessió ordinària, ha aprovat àmpliament, amb setanta vots a favor, dos en contra i quinze abstencions, la gestió de l’equip de govern encapçalada pel rector Joan Guàrdia. El rector ha presentat durant el seu informe les accions desenvolupades al llarg del 2025 i ha enumerat els reptes pendents de cara al 2026.
Guàrdia ha iniciat la intervenció manifestant que la Universitat es troba en «un context molt complex»: amb una falta de pressupostos estables per part de les administracions, la disparitat de criteris entre universitats a l’hora de desenvolupar la LOSU i la presència de discursos negacionistes sobre paper de la ciència.
Sobre la tasca feta el darrer any, Guàrdia ha destacat la importància de les actuacions per rejovenir la mitjana d’edat del professorat i ha qualificat de modèlic el procés que s’ha dut a terme en aquest sentit amb els recursos del programa María Goyri del ministeri. En el capítol d’infraestructures, el rector ha repassat els grans projectes de la residència universitària del Campus Bellvitge, el Centre de Neurociències Aplicades de Barcelona (BCAN) al Campus Mundet i el Campus Clínic. Ha qualificat aquest darrer projecte com «la inversió més gran en tota la nostra història» i ha recordat que s’hi ha vinculat el nou edifici per a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.
Guàrdia també ha remarcat la importància dels nous elements per respondre a canvis culturals en l’organització de la Universitat, com ara les polítiques d’inclusió. També ha fet esment de «l’enorme transcendència internacional» que ha tingut la Facultat 18, l’altaveu institucional i acadèmic sobre la situació que viu el poble palestí. La iniciativa ha fet de lligam permanent amb el sistema universitari palestí, començant per les tres universitats públiques a la Franja de Gaza.
En el capítol internacional, ha remarcat la tasca dins la LERU i la universitat europea CHARM-EU, i ha recordat la recent creació del Fòrum Iberoamericà d’Universitats. En el capítol de la recerca, el rector ha destacat la instal·lació de la seu de l’Institut Fraunhofer al Parc Científic de Barcelona i l’impacte que aquest fet tindrà en la transferència de la investigació, una de les àrees de millora de la Universitat, segons el rector. Pel que fa a la docència, ha fet referència al nou PDA i la importància que la tasca docent ben feta sigui un valor per si mateixa.
Reptes per al 2026
De cara al 2026, el rector ha plantejat un seguit de projectes i reptes que la universitat ha d’afrontar i ho ha il·lustrat amb una dada: la universitat pública a l’estat espanyol ha perdut 40.000 estudiants, mentre que els centres privats n’han guanyat 360.000. En aquest sentit, ha posat en relleu el fet de la davallada demogràfica i ha remarcat que cal «fer una lectura cada vegada més crítica de la reforma dels plans d’estudi». «Hem de pensar en qui rep l’oferta formativa, en l’estudiant», ha remarcat. El rector també ha recordat que aquest any serà el del desplegament del nou Estatut i, d’altra banda, ha convidat la comunitat universitària a gaudir de les celebracions del 575è aniversari de la UB, que s’estendran fins a final de curs.
La gerenta de la UB, Glòria Matalí, ha pres la paraula per presentar l’estat econòmic i financer de la Universitat i ha demanat el compliment del compromís de finançament de l’1 % del PIB que estableix la LOSU per poder afrontar els desafiaments que té la universitat. Matalí s’ha referit al pressupost de 2026 aprovat pel Consell de Govern —que ha de rebre el vistiplau del Consell Social— com uns comptes «que són una mostra de contenció» en un context marcat per la pròrroga de pressupostos públics. La gerenta ha remarcat els acords assolits amb el Comitè d’Empresa i la Junta per modernitzar l’organització del PTGAS i facilitar el relleu generacional, i ha recordat que la ràtio PTGAS/PDI de la UB continua sent la més baixa del sistema universitari català.
Per la seva banda, el vicerector de Política de Qualitat, Miquel Vidal, ha repassat el compliment dels objectius fixats en el Pla de Govern 2025-2029 i ha recordat que el retiment de comptes anual del grau d’execució del Pla de Govern està recollit de manera digital i interactiva a la plataforma Power Bi.
El desplegament del nou Estatut, un dels objectius del 2026
Una de les fites més destacades de l’any per la Universitat de Barcelona ha estat l’aprovació a finals de novembre del nou Estatut. La vicerectora d’Organització i Governança, Elena Lauroba, ha intervingut durant la sessió per explicar quins seran els pròxims passos a dur a terme i que portaran al desplegament efectiu del nou articulat: l’elaboració del Reglament general de centres i estructures, que haurà d’incloure una fase de consulta a la comunitat universitària, i el Reglament General d’Eleccions, en què «caldrà comptar de manera clara amb l’estudiantat». En aquest sentit, Lauroba ha assenyalat la importància del Claustre com a òrgan de debat i decisió.
Balanç de l’estratègia de Comunicació
La directora de Comunicació de la UB, Laura Rosel, ha comparegut davant el Claustre per fer balanç de l’estratègia de comunicació que s’ha seguit al llarg del 2025. Durant la seva exposició, Rosel ha enumerat les accions comunicatives que s’han desplegat durant l’exercici i els indicadors que en permeten fer balanç, com ara els divuit milions d’impressions de les publicacions al perfil institucional de la UB a Instagram o els prop de 40.000 impactes en premsa, ràdio, televisió i mitjans digitals que ha obtingut la institució fins ara. A banda, ha actualitzat la informació sobre el procés d’elaboració del primer Pla de Comunicació Interna de la UB, que ja ha completat la fase participativa (amb vuit grups focals i una enquesta a tota la comunitat) i que a partir del gener estarà a punt per validar-se i desplegar-se.
Gestió de casos en l’àmbit de la igualtat i la no-discriminació
Montserrat Puig, vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere, ha presentat l’informe de transparència sobre gestió de casos en l’àmbit de la igualtat i la no-discriminació. Durant el 2025 s’han atès quaranta-sis consultes, quaranta-quatre queixes i vuit denúncies, en total, seixanta casos més que l’any anterior, fet que pressuposa un «augment de la confiança de la comunitat universitària». No s’ha obert, però, cap expedient disciplinari.
Per col·lectius, sis membres de l’estudiantat, un del PDI i un del PTGAS han estat denunciats (tots homes), mentre que el 2024 les persones denunciades van ser quatre membres de l’alumnat, set membres del PDI, i tres persones externes a la UB (onze homes i tres dones).
L’informe de la vicerectora Puig ha destacat també l’atenció que ha ofert el Centre de Serveis de Psicologia UB, que enguany ha atès onze persones derivades de la Unitat d’Igualtat (entre casos actuals i antics). Ha mencionat també l’adopció de mesures acadèmiques o laborals en quinze ocasions, i el seguiment i acompanyament que s’ha efectuat en tots els casos, s’hagi activat el procediment o no.
Altres punts de la sessió
Durant el seu torn de paraula, Maria Teresa Sauras, vicerectora de Sostenibilitat i Acció Climàtica, ha detallat l’informe de sostenibilitat de la Universitat de Barcelona 2023-2024, que explicita el grau de compliment de la institució amb els objectius de desenvolupament sostenible.
Així mateix, Lluís Caballol, síndic de greuges de la UB, ha presentat l’informe de la Sindicatura de Greuges de la institució, en el qual es recullen les queixes que han presentat els membres de la comunitat universitària. Amb to marcat de comiat en el seu discurs, Caballol ha agraït la col·laboració de tota la comunitat universitària en el desenvolupament de la seva feina, i ha palesat «la gran oportunitat que he tingut d’ajudar la meva institució a evolucionar».
Durant el claustre s’ha llegit un text de l’assemblea feminista sobre el cas CREA demanant actuacions contundents. El rector, Joan Guàrdia, ha subratllat que la Universitat de Barcelona ni actua ni actuarà «sota la pressió de notícies de diaris, ni de comunicats, ni de declaracions públiques», per molt que la preocupació per les informacions publicades des del mes de juliol sigui evident i compartida. En aquest sentit, ha avançat que la mateixa comissió d’experts que està investigant de manera interna aquest cas ha demanat que «davant la reiteració en les declaracions i en el dibuix dels fets de les persones declarants» s’activi una resolució més ràpidament del que el procediment requeriria.
Galeria multimèdia
La gerenta de la UB, Glòria Matalí.
El vicerector de Política de Qualitat, Miquel Vidal.
