Celebració dels cinquanta anys de la creació de les facultats de ciències de la UB
«La història d’aquest campus no és ni el 8 % de la història de la Universitat de Barcelona, una institució que és a punt de commemorar els 575 anys des de la seva fundació, però el seu impacte és enorme. Avui celebrem la immensa capacitat transformadora que han tingut, tenen i sobretot tindran els cinquanta anys de les facultats de ciències de la UB». Així va expressar-se el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, en la commemoració del 50è aniversari de les facultats de Biologia, Ciències de la Terra, Física, Química i Matemàtiques i Informàtica, que va tenir lloc el divendres 30 de maig a l’Aula Magna Ramon Parés de la Facultat de Biologia.
«La història d’aquest campus no és ni el 8 % de la història de la Universitat de Barcelona, una institució que és a punt de commemorar els 575 anys des de la seva fundació, però el seu impacte és enorme. Avui celebrem la immensa capacitat transformadora que han tingut, tenen i sobretot tindran els cinquanta anys de les facultats de ciències de la UB». Així va expressar-se el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, en la commemoració del 50è aniversari de les facultats de Biologia, Ciències de la Terra, Física, Química i Matemàtiques i Informàtica, que va tenir lloc el divendres 30 de maig a l’Aula Magna Ramon Parés de la Facultat de Biologia.
Va presentar l’acte, que es va desenvolupar enmig d’una jornada festiva, la periodista Carla Turró. A la sala, plena de gom a gom, s’hi comptava personal docent que ha format part de la història de les facultats, a més dels degans actuals. L’espai no va ser només de celebració, sinó també de remembrança, reflexió i reivindicació del rol decisiu d’aquests centres en el progrés de la ciència i la recerca al llarg dels anys.
Durant l’acte, guarnit amb records personals dels participants, es van fer valer aspectes tan significatius com els canvis radicals soferts en l’àmbit de la recerca —des d’una activitat més local fins a la projecció internacional actual— o l’evolució de la presència de les dones a la universitat i en la ciència. «Recordo que la meva facultat era sobretot masculina, i les dones eren presents a la part de pràctiques», va detallar Maria Sarret, degana de la Facultat de Química. «Un dels canvis més importants és que ara les dones investigadores podem desenvolupar el nostre projecte vital, és a dir, fer ciència i combinar els càrrecs de responsabilitat amb la vida personal. La facultat ha estat un projecte de vida per a tots els que som aquí», va remarcar Rosina Gironès, degana de la Facultat de Biologia.
El progrés de cada disciplina, l’augment d’especialitats i de graus i el creixement exponencial del coneixement són factors que han acompanyat l’evolució de les matèries científiques en aquestes facultats, uns canvis que en aquest temps han perfilat nous reptes i escenaris per als docents. «El procés de separar físicament les facultats de ciències de la UB no ha implicat aïllar-les», va destacar Albert Soler, degà de la Facultat de Ciències de la Terra, per recordar la importància de la col·laboració científica en un entorn caracteritzat per la multidisciplinarietat.
Els canvis també han afectat la manera com s’ensenyen les ciències. Als estudiants se’ls demanen competències i habilitats cada cop més exigents, i l’entorn social també ha canviat. «Actualment, la societat no valora tant l’esforç de les hores d’estudi en ciència en comparació amb l’entrenament d’un esportista. És com si dedicar-se a la ciència fos massa sacrifici i, si realment t’agrada, l’estudi no hauria de ser així», apuntava Eugeni Graugés, degà de la Facultat de Física.
Així mateix, es va destacar que cal cultivar l’esperit crític i un tarannà escèptic, lluitar contra l’analfabetisme científic i transmetre a la societat el valor del mètode científic per contrastar dades, no competir i contribuir al progrés des de la ciència. Oriol Pujol, degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica —l’única facultat de ciències que encara és a l’Edifici Històric—, va manifestar: «Estem en un temps de narratives i creences. Construir coneixement és molt costós, com a científics hem de dedicar molt temps per crear una narrativa que sigui certa».
L’escenari de futur també perfila desafiaments, com ara millorar el reconeixement de la recerca universitària, facilitar-ne la gestió a escala administrativa i potenciar la transferència cap a la societat i el sector productiu, sense abandonar la recerca bàsica. En tot aquest camí present i futur, els degans van coincidir que compartir temps i feina amb companys i aprendre cada dia de tothom és part del balanç personal tan enriquidor de la seva experiència al capdavant dels deganats.
«Cal renovar cada dia el compromís amb la recerca i el pensament crític. Ser humils i escoltar, i ser rebels perquè ens enfrontem a preguntes incòmodes que són necessàries per poder fer avançar la ciència», va destacar Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i doctorada a la Facultat de Biologia de la UB, qui també va posar en valor «el gran llegat científic de les facultats de ciències de la UB per a les noves generacions».
Finalment, el rector va cloure l’acte amb un parlament en què va recordar la rellevància de totes aquestes facultats «per bastir un gran ecosistema de recerca, assistència i coneixement en una estructura universitària pública».
Un cop finalitzat l’acte, les activitats de commemoració van continuar durant tota la tarda amb una festa a l’exterior. Es va gaudir de la música i del retrobament d’una comunitat universitària orgullosa de construir ciència i coneixement des de fa més de cinquanta anys.
Flickr
