El canvi climàtic dispararà la demanda de refrigeració a Catalunya i reduirà la de calefacció
Notícia
|
Recerca
|
Sostenibilitat
(11/04/2025)
La crisi climàtica modificarà profundament el mapa de la demanda energètica a Catalunya durant les pròximes dècades. Segons la tesi doctoral defensada a la Universitat de Barcelona «Les necessitats de climatització a Catalunya per l’efecte del canvi climàtic», l’increment de les temperatures associat al canvi climàtic provocarà un augment generalitzat de les necessitats de refrigeració arreu del país, especialment a les zones litorals i urbanes, mentre que les necessitats de calefacció disminuiran progressivament, de forma més acusada a les comarques de muntanya i interiors. Aquesta evolució desigual planteja un repte de primer ordre per a la transició energètica, el disseny urbà i la gestió territorial.
Notícia
|
Recerca
|
Sostenibilitat
11/04/2025
La crisi climàtica modificarà profundament el mapa de la demanda energètica a Catalunya durant les pròximes dècades. Segons la tesi doctoral defensada a la Universitat de Barcelona «Les necessitats de climatització a Catalunya per l’efecte del canvi climàtic», l’increment de les temperatures associat al canvi climàtic provocarà un augment generalitzat de les necessitats de refrigeració arreu del país, especialment a les zones litorals i urbanes, mentre que les necessitats de calefacció disminuiran progressivament, de forma més acusada a les comarques de muntanya i interiors. Aquesta evolució desigual planteja un repte de primer ordre per a la transició energètica, el disseny urbà i la gestió territorial.
El treball, elaborat per Xavier Balagué i dirigit pel catedràtic emèrit Javier Martín Vide i el professor Joan Albert López Bustins, del Departament de Geografia de la Facultat de Geografia i Història de la UB, i vinculat a l’activitat del grup de recerca Climate Change and Landscape Ecology, estudia, amb una aproximació innovadora, l’impacte del canvi climàtic sobre les necessitats energètiques a escala local.
La tesi parteix d’una anàlisi detallada de les necessitats actuals i futures de climatització a Catalunya (tant de calefacció com de refrigeració), utilitzant la variable graus-dia com a indicador clau. Aquesta metodologia permet convertir les temperatures diàries en dades energètiques concretes, aptes per a l’anàlisi territorial. Mitjançant un model estadístic de regressió múltiple combinat amb interpolació espacial, Balagué ha regionalitzat aquestes necessitats a escala municipal, tant per al període observat com per a escenaris de futur, segons diferents trajectòries d’emissions (SSP1 2.6, SSP2 4.5, SSP5 8.5, que són escenaris climàtics basats en els camins socioeconòmics compartits —en anglès shared socioeconomic pathways—, que combinen hipòtesis de desenvolupament econòmic i emissions de gas d’efecte hivernacle: SSP1 2.6 és un escenari optimista amb emissions baixes, SSP2 4.5 és un escenari intermedi, i SSP5 8.5 és un escenari altament emissiu o pessimista).
L’estudi combina dades reals de més d’un centenar d’estacions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb models climàtics globals per simular l’evolució de la demanda energètica fins a l’any 2100. Les variables geogràfiques clau per entendre aquesta evolució són l’altitud, la latitud, el pendent i la distància respecte del mar.
Projeccions: més calor, menys fred
Els resultats mostren una tendència clara: en tots els escenaris, les necessitats de refrigeració (GAR, graus-dia de refrigeració, un índex que mesura la demanda d’energia per refrigerar els espais durant l’any) augmentaran significativament al llarg del segle, mentre que les de calefacció (GAC, graus-dia de calefacció, un índex que mesura la demanda d’energia per escalfar els espais durant l’any) experimentaran una reducció gradual. En els escenaris més pessimistes (SSP5 8.5), el litoral i les Terres de Ponent podrien triplicar les necessitats de refrigeració actuals abans de finals de segle. El Pirineu, per contra, es mantindrà com a zona amb altes necessitats de calefacció, tot i que també disminuiran.
La tesi parteix d’una anàlisi detallada de les necessitats actuals i futures de climatització a Catalunya (tant de calefacció com de refrigeració), utilitzant la variable graus-dia com a indicador clau. Aquesta metodologia permet convertir les temperatures diàries en dades energètiques concretes, aptes per a l’anàlisi territorial. Mitjançant un model estadístic de regressió múltiple combinat amb interpolació espacial, Balagué ha regionalitzat aquestes necessitats a escala municipal, tant per al període observat com per a escenaris de futur, segons diferents trajectòries d’emissions (SSP1 2.6, SSP2 4.5, SSP5 8.5, que són escenaris climàtics basats en els camins socioeconòmics compartits —en anglès shared socioeconomic pathways—, que combinen hipòtesis de desenvolupament econòmic i emissions de gas d’efecte hivernacle: SSP1 2.6 és un escenari optimista amb emissions baixes, SSP2 4.5 és un escenari intermedi, i SSP5 8.5 és un escenari altament emissiu o pessimista).
L’estudi combina dades reals de més d’un centenar d’estacions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb models climàtics globals per simular l’evolució de la demanda energètica fins a l’any 2100. Les variables geogràfiques clau per entendre aquesta evolució són l’altitud, la latitud, el pendent i la distància respecte del mar.
Projeccions: més calor, menys fred
Els resultats mostren una tendència clara: en tots els escenaris, les necessitats de refrigeració (GAR, graus-dia de refrigeració, un índex que mesura la demanda d’energia per refrigerar els espais durant l’any) augmentaran significativament al llarg del segle, mentre que les de calefacció (GAC, graus-dia de calefacció, un índex que mesura la demanda d’energia per escalfar els espais durant l’any) experimentaran una reducció gradual. En els escenaris més pessimistes (SSP5 8.5), el litoral i les Terres de Ponent podrien triplicar les necessitats de refrigeració actuals abans de finals de segle. El Pirineu, per contra, es mantindrà com a zona amb altes necessitats de calefacció, tot i que també disminuiran.
«L’excés de calor és el principal extrem meteorològic al qual ens enfrontarem a Catalunya en les dècades vinents, particularment greu pel seu efecte negatiu en la salut de la gent gran que viu en condicions de pobresa energètica, sense aire condicionat»
Aquesta dinàmica té implicacions directes en les polítiques públiques. El desequilibri energètic entre estiu i hivern, combinat amb l’augment de la humitat i de la temperatura de sensació, incrementarà la vulnerabilitat de les zones densament poblades. L’autor apunta: «El nostre territori s’escalfa de manera desigual. Saber on i com es transforma el clima és essencial per preparar-nos i adaptar-nos de manera eficaç».
El catedràtic emèrit de Geografia i director de la tesi, Javier Martín-Vide, explica: «L’excés de calor és el principal extrem meteorològic al qual ens enfrontarem a Catalunya en les dècades vinents, particularment greu pel seu efecte negatiu en la salut de la gent gran que viu en condicions de pobresa energètica, sense aire condicionat».
Cap a una nova planificació territorial i energètica
La tesi conclou que cal incorporar aquestes projeccions climàtiques a la planificació energètica i urbana, i afavorir la rehabilitació energètica dels edificis, l’adaptació del parc residencial i el desenvolupament d’infraestructures pensades per al confort tèrmic. També suggereix que cal integrar els criteris climàtics a la normativa d’edificació i fomentar la sensibilització social respecte de l’impacte del canvi climàtic en l’ús quotidià de l’energia.
L’estudi és una contribució valuosa tant des del punt de vista científic com pràctic, i pot esdevenir una eina per a administracions locals i entitats públiques o privades que vulguin anticipar escenaris i adaptar les seves polítiques a les condicions que marcaran el futur climàtic del país
Xavier Balagué Boldú és informàtic, màster en Meteorologia i investigador en climatologia aplicada. La seva tesi doctoral l’ha tutoritzat el catedràtic Javier Martín Vide, una figura de referència en l’àmbit de la climatologia catalana, i s’ha desenvolupat en col·laboració amb el Climatology Group de la UB i el Servei Meteorològic de Catalunya. A més, l’autor ha combinat la recerca acadèmica amb l’activitat professional en el sector ambiental i tecnològic.
Balagué Boldú, Xavier. Les necessitats de climatització a Catalunya per l’efecte del canvi climàtic. Universitat de Barcelona, març de 2024. Programa de doctorat en Geografia, Planificació Territorial i Gestió Ambiental. Dirigida per Javier Martín Vide i Joan Albert López Bustins. Disponible al Dipòsit Digital de la UB: https://www.tdx.cat/handle/10803/692286?show=full&locale-attribute=es.
El catedràtic emèrit de Geografia i director de la tesi, Javier Martín-Vide, explica: «L’excés de calor és el principal extrem meteorològic al qual ens enfrontarem a Catalunya en les dècades vinents, particularment greu pel seu efecte negatiu en la salut de la gent gran que viu en condicions de pobresa energètica, sense aire condicionat».
Cap a una nova planificació territorial i energètica
La tesi conclou que cal incorporar aquestes projeccions climàtiques a la planificació energètica i urbana, i afavorir la rehabilitació energètica dels edificis, l’adaptació del parc residencial i el desenvolupament d’infraestructures pensades per al confort tèrmic. També suggereix que cal integrar els criteris climàtics a la normativa d’edificació i fomentar la sensibilització social respecte de l’impacte del canvi climàtic en l’ús quotidià de l’energia.
L’estudi és una contribució valuosa tant des del punt de vista científic com pràctic, i pot esdevenir una eina per a administracions locals i entitats públiques o privades que vulguin anticipar escenaris i adaptar les seves polítiques a les condicions que marcaran el futur climàtic del país
Xavier Balagué Boldú és informàtic, màster en Meteorologia i investigador en climatologia aplicada. La seva tesi doctoral l’ha tutoritzat el catedràtic Javier Martín Vide, una figura de referència en l’àmbit de la climatologia catalana, i s’ha desenvolupat en col·laboració amb el Climatology Group de la UB i el Servei Meteorològic de Catalunya. A més, l’autor ha combinat la recerca acadèmica amb l’activitat professional en el sector ambiental i tecnològic.
Balagué Boldú, Xavier. Les necessitats de climatització a Catalunya per l’efecte del canvi climàtic. Universitat de Barcelona, març de 2024. Programa de doctorat en Geografia, Planificació Territorial i Gestió Ambiental. Dirigida per Javier Martín Vide i Joan Albert López Bustins. Disponible al Dipòsit Digital de la UB: https://www.tdx.cat/handle/10803/692286?show=full&locale-attribute=es.