Cancel·lar els contractes d’explotació dels combustibles fòssils per lluitar contra el canvi climàtic
Els països participants en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP30) que està tenint lloc al Brasil han de cancel·lar les concessions de combustibles fòssils per mantenir l’acord de París vigent. Aquest és el missatge principal d’una comunicació publicada ara a la revista Nature i signada pels experts Martí Orta Martínez, Gorka Muñoa i Marcel Llavero Pasquina, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i Guillem Rius Taberner, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
Els països participants en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP30) que està tenint lloc al Brasil han de cancel·lar les concessions de combustibles fòssils per mantenir l’acord de París vigent. Aquest és el missatge principal d’una comunicació publicada ara a la revista Nature i signada pels experts Martí Orta Martínez, Gorka Muñoa i Marcel Llavero Pasquina, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i Guillem Rius Taberner, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
Apostar per les energies renovables
Tal com recorden ara els experts a la revista Nature, l’acord climàtic de París exigeix que els països treballin per limitar l’escalfament global a molt per sota dels 2 °C i que facin esforços per limitar-lo a 1,5 °C, per tal d’evitar punts d’inflexió climàtics de conseqüències devastadores.
«Aquest darrer objectiu requereix accions dràstiques, fins i tot si assumim excedir temporalment l’1,5 ºC i combatre’l mitjançant la reducció del carboni atmosfèric més endavant en aquest segle per tal de baixar les temperatures, l’escenari més optimista per a la majoria dels científics del clima», explica l’equip, que també va participar en la COP29 del 2024, que va tenir lloc a l’Azerbaidjan.
«El món ha d’aturar l’exploració de més combustibles fòssils, deixar de concedir llicències per a noves concessions i anul·lar la majoria de les concessions de petroli i gas existents i les mines de carbó que existeixen a dia d’avui», conclouen els experts.
Una amenaça per les comunitats indígenes a l’Amazònia
En una nova recerca publicada a la revista Energy Research and Social Science, l’equip alerta dels alts nivells de contaminació petroliera que pateixen les comunitats indígenes de l’Amazònia, així com de la impunitat amb què operen les empreses transnacionals que extreuen petroli a la zona. Aquesta és una de les regions amb més biodiversitat del planeta i és clau per a la lluita global contra el canvi climàtic.
El treball està liderat per la UB i l’ISGlobal, amb la col·laboració de l’Institut Internacional d’Estudis Socials (ISS) de la Universitat Erasmus de Rotterdam (Països Baixos). L’estudi s’ha centrat en els blocs petrolers 1AB/192 i 8, al nord de l’Amazònia peruana, i analitza dades sobre els impactes ambientals vinculats a l’extracció de petroli i recopilades mitjançant el monitoratge ambiental indígena i els registres de l’agència ambiental del Perú entre el 2008 i el 2018.
L’estudi documenta 1.184 impactes ambientals, com ara vessaments de petroli i abocaments d’aigües de producció contaminants. Del total d’impactes, només el 17 % acaba en sancions —i, quan s’imposen, les multes solen reduir-se o anul·lar-se amb apel·lacions i processos judicials prolongats—. Les conclusions indiquen que cal imposar multes ajustades als beneficis obtinguts per les empreses, de manera que s’eviti que operar amb baixos estàndards ambientals sigui econòmicament rendible per al sector industrial. També proposen la revocació de llicències en casos de reincidència. De fet, els autors van més enllà i qüestionen la continuïtat de l’extracció de combustibles fòssils a escala global davant l’emergència climàtica actual, i sobretot en zones d’alt valor ecològic i social.
Per tal de frenar aquests abusos, també adverteixen que cal enfortir la vigilància ambiental, dotar de més recursos les agències públiques de països com el Perú i integrar el monitoratge indígena local —molt més efectiu i coneixedor del territori— a la xarxa de vigilància ambiental.
Articles de referència:
Orta-Martínez, Martí; Muñoa, Gorka; Llavero-Pasquina, Marcel; Rius-Taberner, Guillem. «Nations at COP30 must cancel fossil-fuel concessions to keep the Paris agreement in reach». Nature, novembre de 2025. DOI: 10.1038/d41586-025-03780-4.
Rius-Taberner, Guillem; Pellegrini, Lorenzo; Muñoa, Gorka; Orta-Martínez, Martí. «When oil companies race to the bottom: Environmental enforcement in theory and corporate impunity in practice in the Peruvian Amazon». Energy Research and Social Science, novembre de 2025. DOI: 10.1016/j.erss.2025.104433.
Galeria multimèdia
