El canvi climàtic accelera el desgel extrem a Groenlàndia, amb impactes globals

La recerca del grup Antarctica, Arctic and Alpine (ANTALP) del Departament de Geografia de la UB l’han liderat els professors i investigadors de la Facultat de Geografia i Història Josep Bonsoms i Marc Oliva, l’investigador de l’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE-CSIC) Juan Ignacio López-Moreno, i Xavier Fettweis, de la Universitat de Lieja (Bèlgica).
​​​​​​​
Desenvolupament del desgel a Groenlàndia

El treball ha analitzat els episodis de fusió extrema a Groenlàndia entre els anys 1950 i 2022. Els resultats mostren les xifres de la pèrdua d’aigua de desglaç que, de mitjana, ha arribat a unes 300 gigatones per any — l’equivalent a un volum d’uns 48 milions de piscines olímpiques per any— entre els anys 1980 i 2010. A més, aproximadament el 40 % dels episodis de fusió han estat extrems en les darreres dècades. Aquesta xifra augmenta fins al 50 % a les zones més fredes del nord i nord-oest de l’illa. «Aquesta pèrdua de fusió glacial superficial s’ha de sumar a la d’altres processos dinàmics, com el despreniment d'icebergs directament al mar i el flux de glaceres cap a l’oceà, ambdós accelerats per l’augment de la fusió», afegeixen els investigadors de la UB.

Augmenta el risc de despreniments de grans blocs de gel

Els fenòmens de fusió de gel s’han vinculat directament amb l’escalfament global, ja que, segons estudis recents, l’Àrtic s’està escalfant a un ritme quatre vegades superior al mitjà mundial a causa de l’augment de gasos d’efecte hivernacle. Els autors de l’estudi expliquen que «l’augment de la fusió està estretament relacionat amb episodis de calor extrema causats per masses d’aire anticiclòniques més freqüents, càlides i humides procedents de latituds més septentrionals». «Aquests patrons atmosfèrics mantenen l’aire estancat sobre Groenlàndia durant l’estiu, i augmenten la radiació solar i redueixen l’albedo (reflectància de la llum solar) de la neu i el gel, cosa que accelera encara més l’escalfament i la fusió», afegeixen.

Segons els investigadors de la UB, el desgel està tenint lloc en àrees més elevades del casquet de gel, on anteriorment no s’observava fusió de gel entre 1950 i 1990. Aquesta situació ha creat esquerdes i altres canvis estructurals en la capa de gel, i augmenta el risc de despreniments de grans blocs de gel cap a l’oceà. «Els informes climàtics internacionals anticipen un augment significatiu de les temperatures en les regions polars, fet que acceleraria la tendència que hem observat en aquest estudi», afegeixen els investigadors.