La convocatòria CaixaResearch dʼinvestigació en salut impulsa la recerca biomèdica de la UB

Els ajuts es van lliurar ahir dimarts, 12 de novembre, al CaixaForum Madrid, en un acte al qual va assistir Jordi García Fernández, vicerector de Recerca de la Universitat de Barcelona. Aquesta convocatòria filantròpica d’investigació en biomedicina i salut compta amb la col·laboració de la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FCT) de Portugal i la Fundació Luzón.

En el marc de la nova edició dels ajuts, la UB figura com a entitat participant en els consorcis científics que impulsaran els quatre projectes de recerca biomèdica següents.

Proteïna tau i malalties neurodegeneratives

En el marc de la convocatòria, l’expert Mohit Kumar, investigador Ramón y Cajal del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química de la UB, participa en el projecte «Detecció precoç de malalties neurodegeneratives a través de l’estudi dels agregats de proteïna tau». Hi col·laboren la investigadora líder Ana Pina, de l’Institut de Tecnologia Química i Biològica António Xavier (ITQB), i Luísa Alves, de la Unitat Local de Salut de Lisboa Occidental (ULSLO), de Portugal. Amb una dotació de 999.994,87 euros, el projecte vol desenvolupar una eina per detectar agregats de proteïna tau —un component essencial en l’estructura neuronal que s’altera en diverses malalties neurològiques— a fi d’identificar i diferenciar les proteïnes tau anormals i poder fer un diagnòstic precoç d’aquestes patologies.

Vèncer les resistències del paràsit que causa la malària

El catedràtic Diego Muñoz-Torrero, del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB, participa en el projecte «Agregació de proteïnes al paràsit de la malària: per a què?», que lidera Xavier Fernàndez-Busquets, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i en què participa Zbynek Bozdech, de la Universitat de Tecnologia de Nanyang, a Singapur. Ha rebut una subvenció de 907.923,10 euros, i se centrarà a desentranyar el mecanisme d'acció precís d’un fàrmac contra la malària molt potent anomenat YAT2150: es tracta d'una molècula desenvolupada per l’equip que s’uneix fortament als agregats de proteïnes a Plasmodium i contra la qual el patogen no sembla que tingui fàcil generar resistències. Encara que no es comprèn del tot quina funció exerceixen, s'ha vist que aquesta agregació de proteïnes és crucial per a la supervivència del paràsit.

Una malaltia minoritària i letal que afecta els infants

La professora Antonella Consiglio, investigadora ICREA Acadèmia del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), és membre de l’equip del projecte «Cerca d’una cura per a una malaltia genètica degenerativa letal que afecta els infants». L’acompanyen la investigadora principal, Aurora Pujol, de l'IDIBELL; Manel Esteller, catedràtic del Departament de Ciències Fisiològiques I de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i membre de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i Ela Espanya (Associació Espanyola contra les Leucodistròfies). El projecte rep un ajut de 999.782,47 euros per dilucidar les bases moleculars i millorar la comprensió de l’adrenoleucodistròfia, una malaltia neurometabòlica hereditària poc freqüent. La variant més greu —l’adrenoleucodistròfia cerebral infantil— és degenerativa i letal i afecta infants d’entre cinc i deu anys. Els resultats poden obrir el camí cap a futurs assaigs clínics i facilitaran la implantació del cribratge neonatal per a un diagnòstic precoç.

Una de les causes principals d’accidents cerebrovasculars

La professora Susana Amézqueta, del Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica de la Facultat de Química de la UB, és també membre de l’equip del projecte «Una nova estratègia terapèutica més efectiva per tractar les malformacions arteriovenoses cerebrals». La iniciativa la lidera Marc Ribó, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i també hi participen Víctor F. Puntes, de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), i Fernanda da Silva Andrade, del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en l’àrea de Bioenginyeria, biomaterials i nanomedicina (CIBERBBN). Està dotat amb 998.684,72 euros i abordarà l’ús de les mutacions oncogèniques presents en les malformacions arteriovenoses cerebrals —una de les causes principals d’accident cerebrovascular hemorràgic en infants i joves— com a diana per dissenyar teràpies futures menys invasives, i més efectives i adaptables a altres malformacions sistèmiques.

A banda dels projectes anteriors, en què la UB és entitat participant, cal recordar també que el professor Aleix Prat, del Departament de Medicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS, és membre de l’equip del projecte «Comprendre millor la plasticitat de les cèl·lules tumorals metastàtiques per combatre el càncer de mama», liderat per Roger Gomis, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona). En el marc de la iniciativa, finançada amb 664.165,90 euros, els experts aprofundiran en l’estudi dels factors que confereixen plasticitat a les cèl·lules tumorals metastàtiques —una condició necessària per poder adaptar-se amb èxit als nous entorns— i, així, intentaran trobar noves vies que frenin el procés de desenvolupament de les metàstasis secundàries associades al càncer de mama.