Una perspectiva de vida positiva pot protegir contra la pèrdua de memòria a la mitjana edat
NOTA DE PREMSA
Un major benestar pot ajudar a reduir el risc de pèrdua de memòria a la mitjana edat, segons un estudi publicat a la revista Aging & Mental Health, basat en un seguiment de més de deu mil persones de més de cinquanta anys durant un període de setze anys. En aquesta recerca, duta a terme per un equip de quinze experts del Regne Unit, els Estats Units i Espanya, hi ha participat el catedràtic David Bartrés-Faz, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l’Institut de Neurociències (UBneuro) de la Universitat de Barcelona, que és l’únic expert de tot el país que signa aquest estudi.
Un major benestar pot ajudar a reduir el risc de pèrdua de memòria a la mitjana edat, segons un estudi publicat a la revista Aging & Mental Health, basat en un seguiment de més de deu mil persones de més de cinquanta anys durant un període de setze anys. En aquesta recerca, duta a terme per un equip de quinze experts del Regne Unit, els Estats Units i Espanya, hi ha participat el catedràtic David Bartrés-Faz, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l’Institut de Neurociències (UBneuro) de la Universitat de Barcelona, que és l’únic expert de tot el país que signa aquest estudi.
Segons la publicació, les persones que gaudeixen d’un benestar més alt tenen més probabilitats d’obtenir millors puntuacions en proves de memòria. Aquestes persones —amb un bon estat cognitiu— també mostren més sensació de control, independència i llibertat per prendre decisions.
L’associació entre benestar psicològic i una millor memòria és petita però significativa. El vincle també és independent dels símptomes depressius, segons els autors. Tanmateix, l’estudi no ha trobat cap evidència que suggereixi que una millor memòria estigui relacionada amb un benestar futur més elevat, tot i que els autors no descarten aquesta possibilitat.
Així doncs, els factors psicològics i socials afecten la salut cerebral, i el benestar pot protegir contra el deteriorament cognitiu. Les intervencions per promoure el benestar psicològic, com ara els exercicis de consciència plena, podrien mantenir funcions mentals com la memòria a mesura que les persones envelleixen.
Memòria i salut cerebral en l’envelliment
Les dades de l’estudi es basen en una mostra de 10.760 homes i dones que van participar a l’English Longitudinal Study of Ageig (ELSA), un projecte de recerca a llarg termini que inclou adults del Regne Unit de més de cinquanta anys i que analitza actituds envers el benestar. Els participants van ser avaluats sobre el benestar i la memòria cada dos anys, i un total de nou vegades durant el període d’estudi de setze anys, que es remunta al 2002. La recerca l’han finançat l’Alzheimer’s Research UK (ARUK), el Consell de Recerca Mèdica (MRC) i l’Institut Nacional de Recerca Sanitària (NIHR), tots tres del Regne Unit, i l’Institut Nacional sobre l’Envelliment (NIA) dels Estats Units.
«En el context d’una població que envelleix, comprendre els factors que poden protegir i mantenir una funció cognitiva saludable és fonamental per millorar la salut de la població i el desenvolupament de polítiques sanitàries», explica Amber John, autora principal de l’estudi, professora de Psicologia a la Universitat de Liverpool i actual becària a l’ARUK.
«Tot i que en aquesta recerca —continua— no podem examinar ni comprendre la relació entre causes i efectes per determinar si un esdeveniment condueix a un altre (causalitat), les nostres troballes són importants per proposar que un bon benestar és anterior a una millor memòria i no viceversa. Això suggereix que el vincle entre el benestar i la memòria no es dona només perquè les persones amb una mala memòria tinguin un mal benestar; si es demostra la causalitat, la millora del benestar podria protegir contra el deteriorament posterior de la memòria».
El catedràtic David Bartrés-Faz subratlla que aquests resultats són rellevants perquè és important actuar sobre els factors modificables, com a elements clau per prevenir el deteriorament cognitiu en l’edat avançada.
Així doncs, el treball representa un pas important per comprendre la interacció entre el benestar i la memòria al llarg del temps. «Ofereix noves perspectives sobre com el benestar autoavaluat s’associa amb la memòria i viceversa. Tot i que les nostres troballes són preliminars, destaquen la importància de tenir en compte les influències psicosocials en la salut cerebral, com ara la memòria», detalla Joshua Stott, professor d’Envelliment i Psicologia Clínica de l’Escola Universitària de Londres.
Quina relació hi ha entre benestar i memòria?
Estudis previs suggerien un vincle positiu entre el benestar i el declivi de les funcions mentals relacionat amb l’edat. En aquest context, la memòria es considera una pedra angular dels processos mentals d’un individu. Tanmateix, la majoria d’estudis només han provat aquest vincle entre el benestar i la memòria en un sentit o altre. L’objectiu de la nova recerca era proporcionar informació a llarg termini sobre la relació entre el benestar i la memòria en persones que encara no han experimentat un deteriorament cognitiu significatiu.
Els resultats de l’estudi mostren una associació petita però significativa entre un benestar més alt i una millor memòria. Malgrat la manca d’evidència que la memòria afecti el benestar, els autors no descarten que hi hagi algun vincle, ja que «un benestar psicològic més baix pot ser un signe de deteriorament cognitiu imminent abans que els símptomes es facin evidents».
Les malalties cardiovasculars i els elements relacionats amb l’estil de vida, com ara l’activitat física, són factors biològics que podrien explicar l’efecte del benestar sobre la memòria, segons els autors. L’edat, el sexe, l’estil de vida i l’estatus socioeconòmic també poden tenir un impacte negatiu o positiu en la relació entre el benestar i la funció de la memòria.
Emma Taylor, directora dels serveis d’informació de l’Alzheimer’s Research UK, comenta: «Aquesta recerca és observacional, cal més treball per entendre com un benestar positiu i la memòria estan connectats, i si això té un efecte en cadena sobre el risc de demència. Cuidar el nostre benestar mental té un paper important en la nostra salut general».
«Mai no és massa tard per començar a prendre mesures per mantenir el nostre cervell sa al llarg de la vida i disminuir l’impacte devastador de la demència», apunta.
Emily Willroth, professora adjunta de Ciències de la Psicologia i del Cervell a la Universitat de Washington (Estats Units), indica que «amb perspectiva de futur, seria important que aquest treball pogués determinar els fonaments de les recerques en curs sobre la memòria, per aportar estratègies potencials que ajudin a millorar la salut cognitiva en poblacions que envelleixen: aquest és l’objectiu».
Article de referència:
John, Amber et al. «Wellbeing and memory function: testing bidirectional associations in the English Longitudinal Study of Ageing (ELSA)». Aging & Mental Health, juny de 2025. DOI: 10.1080/13607863.2025.2468408.
Contacte
Comunicació Institucional