Llum verda al Centre de Neurociències Aplicades de Barcelona (BCAN) al Campus Mundet

La Generalitat de Catalunya ha confirmat la subvenció de 5.900.558,28 euros procedents dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) que permetran tirar endavant el Centre de Neurociències Aplicades de Barcelona (BCAN) a l’edifici de l’Antic Teatre del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona.

La Generalitat de Catalunya ha confirmat la subvenció de 5.900.558,28 euros procedents dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) que permetran tirar endavant el Centre de Neurociències Aplicades de Barcelona (BCAN) a l’edifici de l’Antic Teatre del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona.
El BCAN serà un referent internacional, el motor de recerca i innovació en l’àmbit de la neurociència i les neurotecnologies aplicades a la salut. Es tracta d’un projecte multidisciplinari i intersectorial que comptarà amb agents dels àmbits de la recerca i la innovació, la sanitat, la tecnologia i el món empresarial. La Universitat de Barcelona lidera el projecte a través de l’Institut de Neurociències (UBneuro), amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, en un projecte que està obert a la resta d’universitats públiques de Barcelona que treballen en aquest àmbit. El projecte té un pressupost d’11.801.116,55 euros, assumits a parts iguals per la Diputació de Barcelona i els FEDER.
El BCAN és el punt de partida d’una «nova era per a la neurociència». Així ho veu el director de l’Institut de Neurociències, Jordi Alberch, qui treballa en el projecte des que es va iniciar ara fa tres anys, quan es va presentar i es va començar a treballar coordinadament amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat. «És una oportunitat de país per fer un salt científic sense precedents en l’àmbit de la salut mental, del desenvolupament d’equipaments tècnics i del coneixement». A l’Estat espanyol no hi ha, actualment, cap centre amb les característiques del BCAN, que serà un dels pocs instituts europeus dedicats a la neurociència en tot el seu abast: neurociència cognitiva, neuroimatge, neuroestimulació, realitat virtual, bases genètiques, biomarcadors, intel·ligència artificial aplicada, etc.
L’augment de la incidència de les malalties neurològiques i mentals fa que la recerca en neurociències sigui una prioritat. S’estima que a Europa hi ha deu milions de persones amb demència i es calcula que aquesta xifra es pot duplicar l’any 2050, mentre que uns quaranta milions de persones presenten quadres clínics de depressió. La creació del BCAN és una oportunitat excel·lent per situar Catalunya com un referent internacional en desenvolupament i innovació en neurociència aplicada.
El llarg recorregut del projecte ha permès avançar en diversos aspectes, com ara l’adquisició de material i equipament, i una primera contractació de personal que ha donat peu a la Unitat de Neurociència Cognitiva. D’aquesta forma, quan les obres estiguin enllestides no caldrà iniciar el procés de bell nou, sinó que el BCAN ja estarà en funcionament i actuarà com a pol d’atracció de talent i d’inversions de grans empreses.
Un projecte que uneix innovació científica i memòria artística
La seu del BCAN s’instal·larà a l’Antic Teatre del Campus Mundet, sota el guiatge de Barceló Balanzó Arquitectes i Scob Arquitectura i Paisatge. La seva proposta, que va sortir escollida per concurs públic al mes de juny, reconeix la singularitat de l’edifici de Josep Maria Baldrich i en manté viva la memòria, alhora que el transforma en un centre de recerca de primer nivell.
El projecte preserva els elements característics de l’edifici, com ara la graderia del teatre, i els integra en la nova organització de l’espai. A més, posa en valor els murals que integren el llegat artístic del teatre: les peces de Josep Guinovart, Julio Bono i Armand Olivé no només es preserven, sinó que guanyen protagonisme gràcies a una proposta arquitectònica que les situa com a fil conductor. Barceló Balanzó i Scob plantegen un edifici on aquestes peces deixin de ser elements ornamentals i esdevinguin elements identitaris del BCAN. El resultat serà un espai en què la memòria artística i patrimonial conviurà en harmonia amb la innovació científica i tecnològica.
arquitectes
Pel que fa a la distribució dels espais, el projecte arquitectònic preveu mantenir al nivell d’accés les zones de trobada, el vestíbul i l’atri polivalent, mentre que els laboratoris i les zones de recerca avançada ocuparan les àrees més reservades. L’edifici també inclourà una neuroincubadora amb espais de validació tecnològica i espais d’integració ciutadana, l’Administració del Campus Mundet i àrees de docència. Tot plegat permetrà que l’espai estigui alineat amb els objectius del BCAN, un projecte que uneix recerca, innovació i educació. La proposta inclou un seguit d’estratègies bioclimàtiques i energètiques, com ara façanes actives, una coberta verda amb placa fotovoltaica, gestió integral de l’aigua i ús de materials de baix impacte, que conformen un model arquitectònic sostenible i adaptable. Tot, aprofitant l’estructura existent i fent ús de sistemes industrialitzats en sec, que redueixen temps d’obra, residus i costos.
Està previst que les obres comencin el juliol de 2027 i finalitzin el desembre de 2028.
Una segona vida per a les Llars Mundet
A principis del segle XX, les Llars Mundet van arribar a acollir 2.250 persones entre residents i personal laboral, però durant els anys vuitanta i noranta la funció del recinte va canviar. Noves lleis estatals i l’evolució de la societat van fer innecessari el servei d’hospici heretat de la Casa de la Caritat. Això va generar, també, que el teatre, amb capacitat per a 1.300 persones, quedés en desús. La Diputació de Barcelona va cedir l’edifici del Teatre a la Universitat de Barcelona per ampliar el Campus Mundet l’any 1994. Des d’aleshores, la UB ha utilitzat parcialment l’edifici, ja que als laterals hi ha aules i altres dependències, però la sala central de l’auditori no s’ha fet servir mai.