Basté i Terribas destaquen la funció de servei públic i d’integració de la ràdio en el centenari de la primera retransmissió a Espanya

Rosel, Terribas i Basté, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.
Rosel, Terribas i Basté, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.
Notícia | Cultura
(13/11/2024)

Ahir, la Universitat de Barcelona va celebrar al Paranimf de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut el centenari de la primera transmissió de ràdio a Espanya. L’acte va ser un diàleg entre dos referents del periodisme català, Jordi Basté i Mònica Terribas, sota la moderació de Laura Rosel, directora de comunicació de la UB i professional amb vint anys d’experiència en el món de la ràdio, i conductora del programa El matí de Catalunya Ràdio entre els anys 2020 i 2023. La conversa va ser un viatge per la història de la ràdio, la seva evolució i el seu futur en un món digital.

Rosel, Terribas i Basté, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.
Rosel, Terribas i Basté, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.
Notícia | Cultura
13/11/2024

Ahir, la Universitat de Barcelona va celebrar al Paranimf de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut el centenari de la primera transmissió de ràdio a Espanya. L’acte va ser un diàleg entre dos referents del periodisme català, Jordi Basté i Mònica Terribas, sota la moderació de Laura Rosel, directora de comunicació de la UB i professional amb vint anys d’experiència en el món de la ràdio, i conductora del programa El matí de Catalunya Ràdio entre els anys 2020 i 2023. La conversa va ser un viatge per la història de la ràdio, la seva evolució i el seu futur en un món digital.

Durant la conversa, Basté, actual director d’El món a RAC1, va ressaltar la importància del català a la ràdio, i va afirmar que «la llengua no ha estat mai una arma llancívola, sinó un element d’integració». Amb aquesta reflexió, va destacar que l’audiència connecta amb els continguts més enllà de l’idioma en què s’emeten, una idea que va reforçar amb una referència a la ràdio de l’època republicana: «La ràdio que es feia durant la República no era gaire diferent de la que fem nosaltres ara»​.

Mònica Terribas.

Terribas, amb una trajectòria dilatada en mitjans com TV3, Catalunya Ràdio i el diari Ara, va subratllar el valor de la ràdio com a servei públic i «element de companyia social extraordinària». Va afegir que «a Catalunya, el fenomen de les ràdios locals és un planter constant de talent i d’experimentació», i va fer referència a l’especificitat del model català de ràdio com un tret distintiu que enriqueix l’experiència dels oients.

Rosel va conduir el debat cap a altres qüestions actuals, com l’impacte de les xarxes socials i dels pòdcasts en el consum informatiu. Basté va considerar que «les xarxes socials són més ràpides que la ràdio, però la ràdio conserva la credibilitat», i va afegir que el pòdcast representa una ampliació del contingut que no encaixa en les graelles tradicionals de les emissores generalistes. Per la seva part, Terribas va remarcar que «el pòdcast és una unitat narrativa en si mateixa» i que les xarxes socials estan modificant el ritme narratiu de la ràdio i la televisió​.

Durant la conversa, es va posar de manifest la tensió entre la lluita per l’audiència i la voluntat de mantenir-se com a servei públic, especialment en els mitjans públics. Terribas va defensar que aquests mitjans «han de ser fidels al seu mandat de servei públic i no ser esclaus de l’audiència», un recordatori de la responsabilitat ètica que aquests mitjans tenen amb la societat. Basté, d’altra banda, va assenyalar que «hi ha d’haver un gran debat sobre cap a on ha d’anar la ràdio pública», i va suggerir la necessitat d’un debat obert i profund sobre el rol que ha de jugar la ràdio en una societat cada vegada més influenciada per les xarxes socials i el consum digital immediat​.​​​​​

Jordi Basté.

El debat també va abordar la qüestió de la representació femenina en els mitjans, amb una pregunta de Rosel sobre si es preveu una ràdio amb més veus femenines en el futur. Terribas va respondre amb una perspectiva crítica sobre el sostre de vidre en el sector, i va afirmar que «fa trenta anys que faig classes a la UPF, i la majoria d’estudiants són noies, en canvi, molt poques arriben a càrrecs directius». No obstant això, va expressar confiança que «hi arribarem»​.

L’acte, que va despertar gran interès entre els assistents, va concloure amb una reflexió compartida pels tres professionals sobre la rellevància de la ràdio com a espai de proximitat i rigor en un món cada vegada més digitalitzat. La celebració d’aquest centenari a la Universitat de Barcelona reafirma el compromís de la institució amb la difusió de la cultura i el coneixement i subratlla el paper de la ràdio com a mitjà d’integració i cohesió social.