De les aules als escenaris
Erxart Casas, la guanyadora que va recollir més adhesions del vot popular, reconeix que Sona UB li ha permès culminar una fita: «Jo estudio Filosofia a la UB i sempre m’imaginava fent un concert a la Universitat davant dels meus companys i professors. Quan passava pels jardins on es feien les actuacions, sempre em quedava embadalida pensant que algun dia podria ser jo». Laia Lechuga (LaiaLaia) es va presentar al concurs animada pels companys: «Haver obtingut el favor de la comunitat universitària ha estat molt gratificant i m’ha convençut que soc capaç d’això i que estic fent les coses bé». Elodie Pagador, Elo, es mostra il·lusionada per poder actuar als Vespres: «He sentit una mena d’alleujament en veure que em dedico a una cosa que desperta emocions en els altres. Per al grup santfeliuenc Bons Nois, format pel Gerard (baix), Go (guitarra), Quim (guitarra), Marc (bateria) i Dani (cantant i guitarra), l’al·licient de poder tocar als Vespres va ser el principal motiu per participar en el Sona UB: «No sabíem si guanyaríem, perquè crèiem que no arribaríem al públic universitari. Per tant, que ens seleccionessin va ser una gran sorpresa. Estem molt contents de presentar el nostre disc (Delta) en aquest cicle de concerts estiuenc».
Erxart Casas. Foto de Cesc Maymó.
Per al pòquer de guanyadors, la música ha tingut un rol referencial a la seva vida. Erxart Casas porta la vocació a les venes: «El meu pare (Amadeu Casas) era músic i a casa sempre hi havia instruments. Quan tenia catorze anys, vaig agafar per primer cop una guitarra i vaig començar a fer cançons. He estudiat també guitarra de jazz al Taller de Músics bastants anys». En el cas de LaiaLaia, el bateig musical es va produir com a cantant en un grup de versions que actuava en festes de barri: «Després vaig començar un projecte musical amb un amic, Dama Carmesina, amb qui ens vam presentar a alguns certàmens, com el Sona9, i vam aconseguir actuar a l’antiga Fàbrica Damm. Finalment, vaig decidir iniciar-me com a solista, que sempre havia estat el meu somni». Elo, per la seva banda, admet que «els meus primers records musicals em retrotreuen als viatges en moto amb el meu pare. Quan portava el casc, tenia una sensació d’aïllament i podia cantar tan fort com jo volgués. Era el meu moment d’experimentació. No hauria imaginat mai que arribaria a un estudi». L’origen dels Bons Nois es va gestar gràcies a un concurs que no es va arribar a fer. El cantant i compositor, el Dani, va rebre la confirmació per participar en un certamen a l’Apolo i es va adonar que no tenia banda. Va reunir per a l’ocasió els seus amics, els que serien els futurs membres del grup: «La pandèmia va frustrar l’actuació, però la llavor del projecte havia germinat».
LaiaLaia. Foto de Cesc Maymó.
L’aparició de les muses
La font d’inspiració de les cançons d’Erxart Casas és la quotidianitat: «“Vull viure i, després, escriure-ho”, diu una de les meves composicions. Defineix bé la meva motivació a l’hora de compondre. La melodia és un acompanyament a aquest relat». En el cas de LaiaLaia, predomina la intenció de convertir «les vivències personals» en uns sentiments universals en què tothom es pugui sentir identificat. Elo es refereix a la música com «una maleta de records. Penso en el que passa a la vida de la gent que m’estimo i, de fet, sovint reflexiono en què els diria en forma de cançó». Els Bons Nois, d’altra banda, admeten que «les nostres melodies reflecteixen fets personals i quotidians de la vida del Dani, que és qui compon: l’amor i el desamor, l’amistat, etc. Ell porta la composició, i amb la banda donem forma a les cançons».
Eclecticisme musical: les referències
La diversitat de ritmes i d’estils marca la tònica de tots els grups i solistes que prendran part d’aquesta edició dels Vespres d’Estiu. En el cas dels guanyadors del concurs Sona UB, les referències musicals també són variades. «A més del meu pare, Amadeu Casas, em fixo en B. B. King, John Mayer, Eric Clapton… fins a arribar a música més pop, com Shawn Mendes o Dua Lipa», afirma Erxart Casas. L’influx francès domina la música de LaiaLaia: «Artistes com Adèle Castillon o el pop indie català, amb grups com Manel o Mtines, sempre han influenciat la meva visió musical», explica l’artista. Els orígens extremenys, catalans i francesos d’Elo han modelat la seva creativitat musical: «M’agraden Diam’s, Carla Bruni, Soha, Lole y Manuel, Manzanita, Bad Gyal o Rihanna, entre altres». El darrer disc de Bons Nois es mou entre un «so de guitarres del Does it ring a bell?, de Núria Graham, i d’El Petit de Cal Eril», però el directe i les noves cançons reben «influències de Fontaines D.C. i Radiohead».
Elo. Foto de Cesc Maymó.
Els Vespres com a horitzó
Els quatre guanyadors del Sona UB coincideixen que volen gaudir al màxim d’actuar en una plataforma plenament consolidada com és els Vespres d’Estiu i, alhora, divertir els assistents als concerts. Erxart Casas (9 de juliol) interpretarà en directe de manera integral el seu primer EP, El que no vull, publicat recentment. «Vull portar alegria, joia i ganes de cantar als escenaris dels Vespres», diu LaiaLaia (16 de juliol). Per part d’Elo (18 de juliol), el públic pot esperar «un ambient molt personal construït amb molta cura que no es limita, sinó que explora i s’inspira de tot allò que ens envolta quotidianament». Bons Nois (11 de juliol) aportarà el bagatge i experiència d’haver interpretat en directe el seu disc en un format més reduït (trenta minuts): «Creiem que la gira que vam començar l’any passat ens ha fet millorar molt com a grup i esperem mostrar-ho als Vespres».
Bons Nois.