Un estudi constata el caràcter asimètric del model lingüístic a la Constitució
Notícia
|
Recerca
(13/12/2024)
El professor de la UB Joan Ridao ha publicat a la revista International Journal of Constitutional Law (Oxford University Press) un article sobre el plurilingüisme als poders públics de l’Estat espanyol. Entre les conclusions, s’hi assenyala l’escassa presència i promoció de la diversitat lingüística per part de l’Administració central de l’Estat.
Notícia
|
Recerca
13/12/2024
El professor de la UB Joan Ridao ha publicat a la revista International Journal of Constitutional Law (Oxford University Press) un article sobre el plurilingüisme als poders públics de l’Estat espanyol. Entre les conclusions, s’hi assenyala l’escassa presència i promoció de la diversitat lingüística per part de l’Administració central de l’Estat.
En l’article s’afirma: «s’ha constatat l’absència d’una normativa estatal que garanteixi que totes les persones puguin relacionar-se amb plena validesa i eficàcia jurídica amb els òrgans de l’Estat central o amb les institucions estatals comunes en la llengua oficial que escullin». L’autor afegeix que, si bé la Constitució inclou el mandat de protegir la riquesa lingüística de l’Estat, aquest precepte «mai ha estat mereixedor d’especial atenció per part del legislador ni dels poders públics en general; de fet, hi ha una escassa presència i promoció de la diversitat lingüística en l’àmbit estatal».
En el text també es destaca que el model lingüístic de la Constitució espanyola és asimètric, ja que considera el castellà com a «llengua franca» i com «a eina per crear un vincle d’unió política». «No hi ha un reconeixement del plurilingüisme en tots els àmbits públics, com sí que succeeix a Bèlgica, el Canadà o Suïssa», apunta Ridao. Un aspecte concret d’aquesta asimetria és que la Constitució estableix el deure de conèixer el castellà, però això no succeeix amb les altres llengües cooficials.
L’autor fa èmfasi en el paper que ha representat el Tribunal Constitucional. Ridao observa que aquest tribunal «havia defensat de manera primerenca l’ús preferent del català a les administracions públiques de Catalunya per “escurçar la preferència abassegadora que l’ordenament jurídic i la seva interpretació i aplicació atorguen a la llengua castellana”». Posteriorment, però, en la Sentència de l’Estatut de 2010 el Tribunal Constitucional va declarar que aquest ús preferent del català suposaria «la primacia d’una llengua sobre l’altra […] en perjudici de l’equilibri inexcusable entre les dues llengües igualment oficials i que en cap cas poden tenir un tracte privilegiat». «Aquest posicionament de l’alt tribunal és a l’origen de tota la conflictivitat lingüística desfermada en l’àmbit educatiu a partir de 2011», exposa Ridao.
Les possibles vies de solució que apunta l’article de Joan Ridao són la reforma de l’article 3 de la Constitució espanyola, sobre les llengües de l’Estat, o bé un desplegament de la Constitució perquè l’Estat s’encaminés a un sistema de llengües nacionals que «fes efectiu» el règim de doble oficialitat.
En el text també es destaca que el model lingüístic de la Constitució espanyola és asimètric, ja que considera el castellà com a «llengua franca» i com «a eina per crear un vincle d’unió política». «No hi ha un reconeixement del plurilingüisme en tots els àmbits públics, com sí que succeeix a Bèlgica, el Canadà o Suïssa», apunta Ridao. Un aspecte concret d’aquesta asimetria és que la Constitució estableix el deure de conèixer el castellà, però això no succeeix amb les altres llengües cooficials.
L’autor fa èmfasi en el paper que ha representat el Tribunal Constitucional. Ridao observa que aquest tribunal «havia defensat de manera primerenca l’ús preferent del català a les administracions públiques de Catalunya per “escurçar la preferència abassegadora que l’ordenament jurídic i la seva interpretació i aplicació atorguen a la llengua castellana”». Posteriorment, però, en la Sentència de l’Estatut de 2010 el Tribunal Constitucional va declarar que aquest ús preferent del català suposaria «la primacia d’una llengua sobre l’altra […] en perjudici de l’equilibri inexcusable entre les dues llengües igualment oficials i que en cap cas poden tenir un tracte privilegiat». «Aquest posicionament de l’alt tribunal és a l’origen de tota la conflictivitat lingüística desfermada en l’àmbit educatiu a partir de 2011», exposa Ridao.
Les possibles vies de solució que apunta l’article de Joan Ridao són la reforma de l’article 3 de la Constitució espanyola, sobre les llengües de l’Estat, o bé un desplegament de la Constitució perquè l’Estat s’encaminés a un sistema de llengües nacionals que «fes efectiu» el règim de doble oficialitat.