Arqueòlegs de la UB recuperen urnes dʼincineració intactes en una necròpolis ibèrica dʼUlldecona
Un equip dʼarqueòlegs, estudiants i doctorands dʼArqueologia de la Universitat de Barcelona i de lʼInstitut Català dʼArqueologia Clàssica de Tarragona (ICAC), dirigits per Maria Carme Belarte (ICAC) i Jaume Noguera (UB), han identificat una de les escasses necròpolis ibèriques amb urnes de ceràmica pràcticament intactes. La campanya dʼexcavació va finalitzar el maig passat a la necròpolis dʼEsquarterades (Ulldecona, Montsià), on es van trobat una vintena de sepultures de finals del s. V i inicis del s. IV aC.
Un equip dʼarqueòlegs, estudiants i doctorands dʼArqueologia de la Universitat de Barcelona i de lʼInstitut Català dʼArqueologia Clàssica de Tarragona (ICAC), dirigits per Maria Carme Belarte (ICAC) i Jaume Noguera (UB), han identificat una de les escasses necròpolis ibèriques amb urnes de ceràmica pràcticament intactes. La campanya dʼexcavació va finalitzar el maig passat a la necròpolis dʼEsquarterades (Ulldecona, Montsià), on es van trobat una vintena de sepultures de finals del s. V i inicis del s. IV aC.
Es tracta de la segona i última campanya en aquest jaciment, descobert de manera fortuïta el 2013 a partir de la presència dʼobjectes dʼarmament metàl·lic a la superfície, relacionats amb els aixovars que normalment acompanyen les tombes ibèriques. «La importància dʼaquestes restes es troba en el fet que les necròpolis conegudes dʼaquest període ibèric antic es van descobrir als anys seixanta del segle XX com a conseqüència de la introducció de tractors en lʼagricultura, de manera que la majoria van ser destruïdes», explica Jaume Noguera.
Urnes de ceràmica amb lʼaixovar típic dʼèpoca ibèrica
En aquest cas, les dues intervencions arqueològiques portades a terme han permès identificar una vintena de sepultures formades per urnes de ceràmica a torn i a mà, cobertes amb tapadora de ceràmica i dipositades en fosses segellades amb una llosa de pedra. «Les urnes contenien les restes òssies procedents dʼincineracions, seguint el ritual típic dʼèpoca ibèrica. A lʼinterior dʼaquestes urnes sʼhi dipositaven també alguns elements dʼornamentació personal de bronze (penjolls, cadenetes, fíbules, etc.), i a lʼexterior, a sota o al costat de lʼurna, apareixen objectes de ferro, sobretot peces dʼarmament (puntes de llança, javelines, virolles, ganivets, etc.)», descriu Jaume Noguera.
També sʼhan recuperat fragments de copes de ceràmica àtica de vernís negre, concretament copes Càstulo, que permeten datar la utilització de la necròpolis entre finals del s. V i inicis del s. IV aC.
Una excavació amb metodologia moderna
La recerca a la necròpolis dʼEsquarterades ha permès estudiar per primer cop les sepultures a través de lʼaplicació dʼuna metodologia moderna. Aquesta metodologia inclou, entre altres aspectes, fer prospeccions geofísiques, fotografia aèria, radiografies i tomografies computades de les urnes per obtenir imatges del contingut i determinar la presència dʼaixovars abans dʼexcavar-les. Posteriorment, també es portarà a terme lʼestudi antropològic de les restes òssies, la datació per termoluminiscència, lʼanàlisi micromorfològica de sediments i lʼanàlisi arqueobiològica de la terra continguda a les urnes i dʼaltres sediments recuperats a lʼàrea dʼenterrament.
Els treballs sʼhan desenvolupat en el marc del programa quadriennal 2014-2017 de la Universitat de Barcelona «El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l'Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica», amb el suport de lʼAjuntament dʼUlldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.