Aranzels recíprocs: un mal negoci per als Estats Units?

06/04/2025
Juan Carlos Palacios Cívico | Professor de la Facultat d’Economia i Empresa

Juan Carlos Palacios Cívico

Professor de la Facultat d’Economia i Empresa

El 2 d’abril, es va representar als jardins de la Casa Blanca el «Dia de l’alliberament». Donald Trump es va presentar davant del món anunciant els aranzels (recíprocs i universals) que gravaran «tots els socis deslleials» que, en paraules seves, durant dècades han causat el gegantí dèficit comercial estatunidenc i «han robat una infinitat de llocs de treball americà» (6,6 milions, segons els seus càlculs). 
Pràcticament a la mateixa hora, l’Oficina Executiva del president difonia la fórmula matemàtica amb què s’havien calculat els aranzels recíprocs. 

A jutjar per la reacció a la baixa dels mercats i per l’estupefacció d’alguns analistes, la llista de països afectats i la quantia dels aranzels ha anat més enllà del que s’esperava inicialment. Entre els damnificats hi ha petits territoris despoblats o illes habitades per pingüins i foques. I les exportacions de països pobres i subdesenvolupats, com ara Lesoto, l’Irak, Bangladesh o Madagascar, es troben entre les més afectades pels nous aranzels. 

Més enllà de l’anècdota o la sorpresa, el problema principal de la llista presentada per Trump no és només que molt probablement fracassarà en el seu objectiu declarat d’acabar amb el dèficit comercial estatunidenc, sinó que, si s’apliqués, tindria greus conseqüències per a l’economia dels Estats Units. 

Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation