Un equip de la UB estudia els despreniments als Alps suïssos i alerta dels riscos creixents en entorns de muntanya
Un equip liderat pel catedràtic Lothar Schulte investiga els efectes del canvi climàtic en despreniments i inundacions a alta muntanya, i amb activitats docents sobre el terreny amb alumnat de màster.
Un equip liderat pel catedràtic Lothar Schulte investiga els efectes del canvi climàtic en despreniments i inundacions a alta muntanya, i amb activitats docents sobre el terreny amb alumnat de màster.
El 28 de maig passat, un despreniment massiu de més de deu milions de metres cúbics de roca i gel va afectar greument el municipi de Blatten, al Lötschental, a Suïssa, a causa del col·lapse parcial del cim Kleines Nesthorn, de 3.300 metres, i d’un despreniment de la glacera Birch. La massa mobilitzada va obstruir el curs del riu Lonza i ha provocat la formació d’un llac amb risc d’esfondrament de la barrera natural que l’ha generat, fet que podria desencadenar una avinguda d’aigua i materials cap a les poblacions situades aigües avall. Les autoritats suïsses han activat protocols d’emergència i han evacuat diversos municipis.
El grup de recerca FluvAlps-PaleoRisk, liderat pel catedràtic Lothar Schulte, del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, ha analitzat els esdeveniments. Aquesta unitat de recerca més de dues dècades que estudia els processos geomorfològics i hidrològics als Alps i ha contribuït de manera significativa a la comprensió dels riscos naturals en entorns d’alta muntanya.
Segons el professor Schulte, «els processos geomorfològics com els despreniments, els corrents d’arrossegalls o els fluxos de fang són el resultat d’una combinació de múltiples factors naturals i humans», entre els quals destaquen l’escalfament global, la fusió de glaceres, la degradació del permagel, les precipitacions intenses i l’exposició dels assentaments humans. En aquest sentit, assenyala que «el canvi climàtic no és una causa directa, però actua com a factor condicionant que incrementa la freqüència i intensitat d’aquests fenòmens».
L’equip FluvAlps-PaleoRisk treballa actualment en el projecte FloodLand, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que estudia la dinàmica de les inundacions en paisatges fluvials culturals de muntanya. Mitjançant una combinació de registres sedimentaris, cartografia geomorfològica, fons documentals, anàlisi de líquens, dendrogeomorfologia i anàlisi de sèries climàtiques amb intel·ligència artificial, el projecte busca comprendre la relació entre clima, inundacions i activitats humanes al llarg de la història.
Paral·lelament, del 4 al 13 de juny, el professor Schulte durà a terme una sortida de camp amb estudiants del màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental de la UB i del màster en Gestió d’Àrees de Muntanya de la Universitat de Lleida. L’activitat, que s’inscriu dins l’assignatura de Riscos Naturals, permetrà analitzar casos d’impactes recents i històrics en diverses valls alpines suïsses. Tot i la restricció d’accés al Lötschental, s’estudiaran fenòmens similars en indrets com les valls de Gastern, Kander i Hasli.
«La cultura local del risc, les actuacions coordinades entre administracions i investigadors, i la transferència de coneixement basada en estudis històrics i geogràfics», afirma Schulte, «són clau per minimitzar l’impacte d’aquests fenòmens». Aquesta col·laboració, remarca, «ha permès reduir dràsticament el nombre de víctimes malgrat l’extrema violència dels processos naturals registrats als Alps suïssos».
Els resultats de la recerca del grup han estat reconeguts per institucions com el Ministeri Suís de Medi Ambient, i han contribuït a informes estratègics com el Hydro-CH2018. A més, el grup va participar en el primer estudi europeu de llarg abast sobre inundacions històriques del continent, publicat a la revista Nature el 2020.