L’eternitat en onze actes: Àlex Nogué transforma la torre de Lletres

Notícia | Cultura | Institucional
(31/05/2024)
Dijous, 30 de maig, la Universitat de Barcelona va acollir una visita molt especial a la torre del Rellotge, també coneguda com a torre de Lletres, que van fer el vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, Agustí Alcoberro, i el rector, Joan Guàrdia. Els va acompanyar l’artista Àlex Nogué, per presentar la seva instal·lació artística que ha transformat aquest espai emblemàtic en una exploració del temps i la memòria.
Notícia | Cultura | Institucional
31/05/2024
Dijous, 30 de maig, la Universitat de Barcelona va acollir una visita molt especial a la torre del Rellotge, també coneguda com a torre de Lletres, que van fer el vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, Agustí Alcoberro, i el rector, Joan Guàrdia. Els va acompanyar l’artista Àlex Nogué, per presentar la seva instal·lació artística que ha transformat aquest espai emblemàtic en una exploració del temps i la memòria.
La iniciativa del muntatge va partir d’Àlex Nogué, que va fer la proposta al vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, i el Rectorat va acceptar patrocinar-la. La instal·lació es va muntar entre el 15 i el 19 de març del 2024, coincidint amb el vuitanta-sisè aniversari dels mortífers bombardejos que van destruir el rellotge original de la Universitat, l’any 1938. Aquest context històric dota l’obra d’un significat profund, ja que s’enllacen el passat i el present a través de l’art. La instal·lació, que no limita la circulació ni condiciona l’espai, es quedarà de manera permanent a la torre del Rellotge.

Àlex Nogué, catedràtic emèrit de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, ha creat una obra que convida els visitants a una reflexió profunda sobre el temps, a través d’onze peces interconnectades que s’integren de manera subtil amb l’espai de la torre. Cada element d’aquesta instal·lació «ofereix una interpretació oberta, inspirada en conceptes científics, filosòfics i artístics, vinculats amb la percepció del temps». La instal·lació «no només és una obra d’art, sinó també un homenatge a la història i a la memòria turbulenta de Barcelona i la Universitat. El rellotge original, destruït pels bombardejos del 1938, i les restauracions posteriors de l’espai són testimonis de la resiliència i la renovació constants», manifesta l’autor.

Les peces, gens invasives i centrades en la mateixa torre i les seves singularitats, són les següents:
 

Dins del temps: aquesta obra introdueix els visitants en un enorme rellotge conceptual, representat per quatre formes geomètriques en un mural blanc, que suggereix l’arc de circumferència d’un rellotge gegantí que travessa els pisos inferiors de l’edifici.

Punt Escher: situat a la sala del rellotge, aquest punt de vista confús permet veure simultàniament la part superior i inferior d’una escala des del llindar de la porta, jugant amb la percepció espacial i la gravetat.

Llevant/Ponent: utilitzant vitralls de colors vermellós i blau fosc, aquesta peça recorda els rellotges biològics dels éssers vius, molt anteriors a la mesura humana del temps.

El temps explosionat o Rellotge cubista: un mural format per rectangles i rombes, que simbolitzen els minuts i els intervals del rellotge, es trenca en un espai fracturat, per evocar l’explosió del 1938 i la naturalesa expansiva del temps.

El mateix de sempre: en homenatge a Modest Urgell, aquesta peça presenta l’anvers i el revers d’una tela, i explora la dualitat i la repetició en l’art.

Verd emergent: els contrapesos del rellotge, enfonsats en una profunditat fosca, emeten una llum verda simbòlica, que completa la tríada de colors de la llum (RGB).

Xiprer horitzontal: sobre la maquinària del rellotge, s’estén la silueta d’un xiprer, arbre de simbologia ancestral.

Temps i espai revertits: a través d’un joc de miralls, aquesta peça inverteix l’ordre de les hores, que només es pot restaurar quan es reflecteix en els vidres de la finestra interior.

El barret de Harold Lloyd: en una al·lusió a la famosa escena de la pel·lícula Safety Last!, el barret oblidat de l’actor es troba aquí com una evidència tangible.

Espirals inverses: dues espirals situades al terra de la terrassa, amb direccions oposades, sostenen el xiprer i simbolitzen el cicle etern del temps.

Escala incompleta amb esglaó daurat: una escala simbòlica rememora el manteniment dels engranatges del rellotge, tot i que ara, sense una funció pràctica, representa l’ascens incomplet i l’eterna recerca.
 

Àlex Nogué (1953) és catedràtic emèrit de pintura a la Facultat de Belles Arts. La seva trajectòria artística es caracteritza per una aproximació transversal i multidisciplinària que inclou la pintura, l’escultura, la instal·lació i una intensa activitat editorial. Nogué ha desenvolupat la seva obra amb constants referències al paisatge i la natura, i ha evolucionat des d’un estil classicista fins a noves formes d’expressió artística. La seva instal·lació a la torre del Rellotge és una prova del compromís que té amb la innovació i la reflexió profunda sobre el temps i l’espai.

Galeria multimèdia