Es denuncia la cruesa de la guerra a Palestina en un acte al Paranimf

La sessió, conduïda per la periodista Carla Turró, va començar amb una conferència a càrrec del catedràtic emèrit Antoni Segura, que va fer un repàs exhaustiu de la gestació del conflicte actual, des de finals del segle XIX fins ara. Va remarcar que el que defineix el moment present és una major «brutalitat», amb els 50.000 morts causats per Israel com a resposta per l’atac de Hamas. Així mateix, va denunciar el caràcter d’extrema dreta de l’actual govern d’Israel i va assenyalar que, en un moment així, cal continuar denunciant els crims de guerra i fer un crit per la pau. «Si us plau, indigneu-vos», va exhortar per cloure la intervenció.

A continuació va tenir lloc una taula rodona que va aplegar acadèmics i periodistes. Elisenda Calvet, professora de la Facultat de Dret de la UB especialitzada en drets humans i dret internacional, va apuntar que el conflicte té actualment una intensitat més gran que en èpoques anteriors i que la violació del dret internacional és «flagrant». Calvet va reivindicar el dret internacional, si bé també va reconèixer que en darrera instància depèn de la voluntat dels estats, i va recordar que hi ha mecanismes perquè els estats menys poderosos puguin denunciar.

Gabriel Garroum, investigador postdoctoral de la UPF a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), va apuntar els aspectes que impedeixen la resolució del conflicte, com ara la «pressió de l’extrema dreta israeliana» i un context internacional de permissivitat. Així mateix, va assenyalar que ara «Palestina és central en l’escenari internacional» i que Israel mai no havia estat tan observat.
​
​​​​​​​Cristina Mas, periodista del diari Ara, va afirmar que s’ha fet servir la por com a element de control de la població israeliana, i va posar exemples de com s’ha «deshumanitzat» la població palestina. També va reivindicar les actuacions en solidaritat amb el poble palestí: «Veuen el que fem i se senten menys sols».

Albert Elfa, periodista de TV3, va retratar la crua realitat: «Hi ha una extrema dreta terrible i desbordada a Israel, i un govern titella a Palestina». I va fer un advertiment: «El que passi a Gaza pot fer trontollar els valors europeus».

«Vivim temps extraordinàriament convulsos que ens poden portar a contextos on la llibertat acadèmica està en perill, on la ciència i la veracitat estan posades en qüestió», va afirmar Guàrdia en la cloenda de la sessió. Així mateix, el rector va recordar el compromís de la UB amb la pau i amb Palestina, i les peticions de mínims concretes que l'equip de govern va aprovar al gener.

​​​​​​​Durant l’acte també es va projectar un videomissatge de Kherieh Rassas, vicerectora de la Universitat Internacional d’An-Najah a Cisjordània i actual presidenta de la Unió d’Universitats de la Mediterrània (UNIMED).

Pau, democràcia i drets humans

​​​​​​​Aquesta ha estat la tercera edició de les sessions que durant els darrers anys ha programat la Universitat de Barcelona per fer palès el seu compromís amb els valors de la democràcia, els drets humans i la pau. La primera edició es va celebrar poc després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna i es va titular «Invasió a Ucraïna: aturem la guerra, defensem la pau». La segona sessió, amb el títol «Perspectives en diàleg: Israel-Palestina, una aposta per la pau», va tenir lloc el febrer del 2024, mesos després dels atemptats i segrest de civils perpetrats per Hamas l’octubre del 2023 i de l’inici de l’estratègia de guerra total a la Franja de Gaza engegada per l’estat d’Israel. Aquesta tercera edició s’ha enfocat en les conseqüències de l’estratègia del govern israelià sobre el poble palestí i els possibles horitzons de pau que es poden albirar.
​​​​​​​

La Universitat de Barcelona es va posicionar de forma inequívoca a favor de la pau i dels drets humans amb aquest comunicat institucional i amb els compromisos adquirits pels òrgans de direcció i de govern de la institució.

​​​​​​​Estudiants de Palestina a la UB

La Universitat de Barcelona acull en aquests moments quatre estudiants de Palestina, tres de Síria, dues afganeses, tres de la República Democràtica del Congo, una eritrea i quatre de Somàlia —nou dones i vuit homes— en el marc del Curs de transició als estudis universitaris i els estudis posteriors de grau o màster. Es tracta d’una acció inclosa en el Programa de suport de la Universitat de Barcelona per a persones refugiades i provinents de zones en conflicte (UB Refugi), que coordina la Fundació Solidaritat UB, amb el cofinançament de l’Ajuntament de Barcelona a través de la Direcció de Serveis de Drets Humans, Justícia Global i Cooperació Internacional. En aquesta darrera edició, la UB ha prioritzat l’alumnat palestí, atesa la greu situació humanitària que es viu a la zona i d’acord amb les mesures aprovades pel Consell de Direcció i el Consell de Govern de la UB la primavera del 2024.