Özlem Türeci reivindica curiositat i rigor per poder ser útils a la ciència

Una vacuna contra la COVID-19 basada en l’ARN missatger

El catedràtic Antoni Trilla, en representació dels dos padrins, ha definit Türeci com «una de les científiques més influents del segle XXI, que representa de manera exemplar els valors que la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut vol honorar: el rigor científic, la meritocràcia, la innovació orientada al bé comú, la humilitat i la responsabilitat social, i la capacitat de convertir el coneixement en progrés per a la humanitat».

«El seu treball ha obert i continua obrint camins nous per al tractament del càncer. És la medicina de precisió», ha apuntat Trilla, que ha recordat l’interès inicial de Türeci per l’estudi dels neoantígens tumorals, «uns fragments de proteïna que només apareixen en les cèl·lules canceroses i que permeten dissenyar tractaments molt específics». Als anys noranta, va començar a treballar en plataformes tecnològiques «que, anys després, serien essencials per a les vacunes d’ARN missatger».

Trilla ha destacat la recerca de Türeci per desenvolupar vacunes i teràpies personalitzades contra el càncer des de l’empresa BioNTech, fundada en col·laboració amb l’expert Uğur Şahin. Una línia de treball en medicina de precisió que va resultar decisiva per abordar una emergència de salut pública mundial: la irrupció, el 2020, de la pandèmia de la COVID-19, causada pel coronavirus SARS-CoV-2.

En un temps rècord —menys d’un any—, Türeci i Şahin van impulsar el projecte Lightspeed per desenvolupar una vacuna d’ARN missatger contra la COVID-19: la vacuna BNT 162b2, desenvolupada després amb Pfizer. «Un avenç científic realment extraordinari», ha apuntat Trilla, «que va reduir dràsticament les hospitalitzacions, els ingressos a les UCI i la mortalitat per COVID-19». «A Europa, es calcula que aquestes vacunes van evitar més d’un milió i mig de morts. Va ser un punt d’inflexió per a la recerca, la indústria i la col·laboració internacional».

«La professora Türeci és una persona capaç de transformar un laboratori de recerca en un espai d’esperança, i un descobriment científic en un futur millor per a tothom», ha dit Trilla. «La seva obra ens recorda que la ciència no és només un espai d’intel·ligència, sinó també un espai de compromís ètic i de servei a la societat».

Trilla també ha destacat un nou èxit de la tecnologia revolucionària de l’ARNm: fa poques setmanes, l’equip de Türeci va publicar a la revista Nature els resultats encoratjadors d’una vacuna d’ARN missatger de BioNTech contra el càncer de mama triple negatiu. En paral·lel, el professor ha recordat els riscos reals que amenacen la ciència actual, com ara l’impacte de les decisions polítiques dels Estats Units sobre el finançament de la recerca o la crisi de confiança en la vacunació, «un context que Europa pot aprofitar per reforçar el seu lideratge en recerca i en salut global i, alhora, atraure talent científic».

Abans d’acabar, Trilla ha esperonat els joves científics perquè defensin la ciència —«stand up for science»—, lluitin contra la desinformació —«una de les amenaces més grans»— i defensin les institucions científiques i el diàleg sincer i obert entre ciència i ciutadania. «En medicina i salut pública, la falsa ciència causa danys reals, com pot ser el rebuig a vacunes i tractaments mèdics basats en evidències científiques o la promoció de “cures miraculoses del càncer” sense cap base científica».

Un reconeixement a les futures doctores Türeci

En la cloenda de l’acte, el rector, Joan Guàrdia, ha assenyalat que «avui és molt fàcil trobar el sentit que tots els actes acadèmics tenen». Uns actes institucionals «que tenen en comú un concepte senzill, la idea del talent i l’excel·lència», i que en el cas d’aquest acte d’investidura «és un reconeixement del talent tant d’algú amb una trajectòria científica espectacular com de les futures doctores Türeci».

p>Guàrdia també ha recordat el valor de la Universitat de Barcelona «com una institució resistent, amb una llarga història i un sòlid projecte de futur». «Vivim temps convulsos», ha apuntat el rector, que ha compartit la preocupació expressada en els parlaments per saber com s’ha arribat «a aquest punt, en què la ciència és negada». En aquest context de desafiaments i canvis constants, el rector ha recordat: «Vivim del compromís d’ensenyar».

Després de l’acte d’investidura, s’han lliurat els premis extraordinaris de grau, i el Cor UB ha tancat la cerimònia amb el Gaudeamus igitur.