La UB investeix doctora honoris causa l’ecòloga Belinda Medlyn
Aquest dimarts 29 d’octubre la UB ha concedit el títol de doctora honoris causa a Belinda Medlyn, professora de la Universitat de Sydney Occidental (Austràlia) i especialista en l’estudi de les respostes de la vegetació davant el canvi climàtic. En l’acte institucional, que ha presidit el rector, Joan Guàrdia, hi ha participat com a padrí el professor Santiago Sabaté, director del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i membre també del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Aquest dimarts 29 d’octubre la UB ha concedit el títol de doctora honoris causa a Belinda Medlyn, professora de la Universitat de Sydney Occidental (Austràlia) i especialista en l’estudi de les respostes de la vegetació davant el canvi climàtic. En l’acte institucional, que ha presidit el rector, Joan Guàrdia, hi ha participat com a padrí el professor Santiago Sabaté, director del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i membre també del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
El padrí, Santiago Sabaté, ha agraït el suport de la Facultat de Biologia i, en especial, de la degana Rosina Gironès en la proposta d’investidura honoris causa. En paraules seves, «Belinda Medlyn ha sobresortit com una de les expertes més influents del món per la contribució a comprendre i modelitzar millor les respostes de la vegetació a les condicions ambientals, especialment en els escenaris ambientals derivats del canvi climàtic. Entendre millor les respostes a les combinacions d’aquestes noves condicions (augment de CO2, temperatura més alta, més sequera, etc.), tal com ha fet la professora Medlyn, és vital per entendre com estan canviant els paisatges. Ni nosaltres ni la vegetació som aliens als canvis».
Per a Sabaté, «Medlyn destaca per haver posat llum en moltes preguntes a l’hora d’anticipar la resposta de la vegetació a tants canvis ambientals. Una de les seves grans fites ha estat oferir coneixement sobre com podem descriure millor el que està passant amb models matemàtics, però vinculant-ho sempre a les realitats mesurades en múltiples experiments, a diferents escales, i arreu del món».
Així mateix, Sabaté ha ressaltat el model de conductància estomàtica desplegat per Medlyn, «una teoria formulada matemàticament que prediu com els estomes operen per maximitzar la fotosíntesi i minimitzar l’aigua perduda per transpiració per arribar a un òptim d’ús de l’aigua en l’intercanvi de gasos. Aquestes equacions s’han anat incorporant en models de processos de creixement i s’han validat en boscos d’arreu del planeta».
Educar el públic general amb iniciatives de ciència ciutadana és també un dels grans mèrits de la investigadora. «Va impulsar la iniciativa coneguda com a Dead Tree Detective (Detectiu dels Arbres Morts), que va servir per obtenir informació d’arreu d’Austràlia sobre l’estat de salut dels arbres, en risc per la sequera i les onades de calor».
Finalment, Sabaté ha posat en relleu la investidura doctora honoris de Medlyn com un reconeixement «al lideratge savi, però humil i generós, dels grups de recerca, en què el treball en equip i la col·laboració positiva són clau». També ha recordat el paper de la investigadora com a referent per a les dones científiques, «un exemple també per als nois, per aprendre de la seva manera de treballar, que totes les persones hauríem de fer nostra».
Catalunya i Austràlia: compartir molt més que coneixement científic
En el seu discurs, Belinda Medlyn ha agraït al professor Sabaté la col·laboració tan generosa en rebre membres del seu equip durant anys a la UB. «Tot i que Catalunya i el sud d’Austràlia estan a mig món de distància física, a l’espai climàtic es troben just al costat: tant Barcelona com Adelaida tenen climes mediterranis càlids i secs», ha explicat Medlyn, una de les investigadores més citades segons els Highly Cited Researchers de Clarivate Analytics. «Per als experts, aquesta similitud significa que tenim moltes preguntes i molts interessos compartits: ha estat la base d’un intercanvi científic valuós, en particular a mesura que compartim coneixements per afrontar els reptes que planteja l’escalfament climàtic».
D’altra banda, Medlyn ha compartit amb el públic les dificultats de ser dona i dedicar-se professionalment a l’activitat científica, i ha recordat que la dedicació a la ciència no hauria de ser una mateixa trajectòria lineal i recta per a tothom. «De vegades oblidem que la ciència és, en el nucli, un esforç creatiu. Requereix que pensem profundament i imaginativament en la recerca d’una nova comprensió. Per avançar en la ciència necessitem persones amb un ampli ventall de formació i experiències, que puguin aportar noves maneres de mirar el món».
Evitar la pèrdua de dones en les carreres científiques és només una de les assignatures pendents en el món de la ciència. «Seria necessari també permetre que les persones —no només les dones— es poguessin reincorporar a la comunitat científica en diferents moments de la vida».
Canvi climàtic: reptes i desafiaments per al món de la ciència
«Cal forjar col·laboracions internacionals en recerca per poder avançar en el coneixement científic. Particularment, en fisiologia vegetal, en què la comparació entre continents ens ajuda a entendre els principis generals de la funció i la distribució de la vegetació. En aquesta era de globalització, hauria de ser més fàcil que mai establir aquestes connexions, però no estic segura que sigui així», ha afirmat Medlyn.
Lluny d’haver-se resolt els grans desafiaments sobre el canvi climàtic, «ara més que mai calen col·laboracions internacionals per supervisar, comprendre i predir els impactes del canvi global en els ecosistemes terrestres. Hem de trobar maneres d’enfortir les connexions personals, nacionals i internacionals, especialment per als nostres científics joves i emergents».
Medlyn va alertar dels efectes dràstics de la sequera extrema sobre els ecosistemes vegetals. «A Austràlia, com a Espanya i arreu del món, hi ha hagut informes amb dades cada vegada més elevades sobre boscos que pateixen una mortalitat significativa relacionada amb la sequera. Col·lectivament, hem avançat significativament a desenvolupar la capacitat de pronosticar on i quan és probable que es produeixi la mortalitat per sequera, i els equips investigadors d’Espanya i d’Austràlia s’han implicat molt en aquests avenços científics».
«Segurament, el canvi global ens reserva més sorpreses», ha subratllat. «Em preocupa l’augment de la intensitat de les onades de calor extremes, que semblen cada cop més freqüents. Sens dubte, patirem aquests fenòmens, que almenys ens oferiran bones oportunitats per desenvolupar la nostra comprensió com a científics. Definitivament, la nostra feina científica no s’ha acabat encara, i espero continuar en aquest viatge de descobriment».
Durant l’acte, el president del Consell Social de la Universitat de Barcelona, Joan Corominas, ha subratllat «l’excel·lència investigadora de Belinda Medlyn davant d’un dels grans reptes que tenim com a societat». Després d’agrair les contribucions científiques de la investigadora per aportar solucions als reptes mediambientals, també ha ressaltat el valors de la divulgació científica i l’educació ambiental «com a elements decisius per fer front als grans desafiaments derivats del canvi climàtic».
Finalment, el rector, Joan Guàrdia, ha posat en relleu la importància de l’obra científica de Medlyn en aspectes concrets com ara l’ús del recurs de la idea de model «com a mecanisme útil en la ciència per estudiar la complexitat de la realitat». També ha subratllat la voluntat de la nova doctora honoris causa «per cercar formes planeres d’explicar el que és complicat, en un exercici enorme de voluntat pedagògica per definir i explicar la seva recerca». «Aquesta estructura d’entendre la ciència resulta molt propera a la UB», ha declarat Guàrdia. «Posar a disposició de tothom el coneixement científic és contribuir al bé comú, i això és ben rellevant perquè, dissortadament, no sempre és així».
Sessió científica a la Facultat de Biologia
El dimecres 30 d’octubre, de 10:00 a 13:00, la doctora honoris causa Belinda Medlyn serà una de les participants en la jornada científica «Forests and climate change. Understanding plant responses to help forest management», que tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia.
La sessió, oberta al públic, la inauguraran Rosina Gironès, degana de la Facultat de Biologia i coordinadora del Hub en Sostenibilitat Global, i el professor Santi Sabaté (UB- CREAF). A continuació, Medlyn impartirà la conferència de títol «Understanding plant responses to changes of environmental conditions».
També hi participaran els experts Jordi Martínez-Vilalta, del CREAF-UAB («Mediterranean forests and drought»); Víctor Resco de Dios, de la Universitat de Lleida i Agrotecnio («Drivers of forest fires and management options»), i Dani Nadal-Sala, de la Facultat de Biologia UB i del CREAF-UB («Synergies and trade-offs of Forest Ecosystem Services»). A les 12:00, hi haurà un col·loqui moderat pel professor Santi Sabaté que comptarà amb la participació de Belinda Medlyn, Jordi Martínez-Vilalta, Víctor Resco de Dios, Dani Nadal-Sala, Teresa Baiges (Centre de Propietat Forestalt-CPF, Generalitat de Catalunya) i Joan Botey (Consorci Forestal de Catalunya).
Galeria multimèdia
D'esquerra a dreta, la degana de Biologia Rosina Gironès, l'investigadora Belinda Medlyn i el professor Santiago Sabaté.
El professor Santi Sabaté durant el seu discurs institucional.
D'esquera a dreta el rector Joan Guàrdia, la degana Rosina Gironès, l'investigadora Belinda Medlyn i el professor Santiago Sabaté.
Flickr
