A la recerca de coronavirus en les colònies de ratpenats de Catalunya i les Balears

El projecte EPICOREM se centra en l’epidemiologia de coronavirus que poden afectar l’home i la fauna salvatge.
El projecte EPICOREM se centra en l’epidemiologia de coronavirus que poden afectar l’home i la fauna salvatge.
Institucional
(15/07/2016)

Un equip científic ha detectat la presència de coronavirus dʼinterès epidemiològic en poblacions de ratpenats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, en el marc de la recerca impulsada pel projecte EPICOREM, en què participa lʼexpert Jordi Serra Cobo, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).

El projecte EPICOREM se centra en l’epidemiologia de coronavirus que poden afectar l’home i la fauna salvatge.
El projecte EPICOREM se centra en l’epidemiologia de coronavirus que poden afectar l’home i la fauna salvatge.
Institucional
15/07/2016

Un equip científic ha detectat la presència de coronavirus dʼinterès epidemiològic en poblacions de ratpenats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, en el marc de la recerca impulsada pel projecte EPICOREM, en què participa lʼexpert Jordi Serra Cobo, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).

 

Els coronavirus són virus dʼARN que causen malalties respiratòries i gastrointestinals que poden afectar els humans i els animals. Els darrers anys, han estat la causa dʼepidèmies importants a la península dʼAràbia (síndrome respiratòria de lʼOrient Mitjà, MERS-CoV) i a la Xina (síndrome respiratòria aguda severa o SARS). El projecte EPICOREM, impulsat per lʼAgència Nacional de Recerca (ANR), a França, se centra en lʼepidemiologia de coronavirus que poden afectar lʼhome i la fauna salvatge.

 

Està liderat per lʼepidemiòloga Astrid Vabret, de la Universitat de Caen - Baixa Normandia, i hi participen experts de la UB i lʼIRBio, i dʼinstitucions franceses com lʼInstitut Pasteur de París, lʼInstitut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA), lʼEscola Nacional Veterinària dʼAlfort (ENVA), lʼAgència Nacional de Seguretat Sanitària de lʼAlimentació, el Medi Ambient i el Treball (ANSES) i lʼInstitut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica (INSERM).

 

Els membres del projecte, reunits els dies 4 i 5 de juliol a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i a la localitat de Mura (Bages), van posar en comú els darrers avenços del projecte sobre lʼestudi dels coronavirus en fauna salvatge i estabulada i en humans. En lʼàmbit català, bona part dels estudis es fan amb el suport del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la Fundació Barcelona Zoo. Els ratpenats, grans colonitzadors dels hàbitats naturals, són els mamífers que presenten més varietat de virus (ràbia, SARS, Ebola, etc.). A més, són capaços de neutralitzar els virus i sobreviure a les infeccions, i per això són el referent biològic de moltes investigacions epidemiològiques.

 El professor Jordi Serra Cobo, que també és president del Club de Biologia i Biotecnologia d'Alumni UB, lidera un equip de projecció internacional en epidemiologia de la ràbia en quiròpters i estudia des de fa temps els coronavirus en ratpenats de Catalunya i les Balears. És autor de la primera detecció dʼARN de Lyssavirus en sang en els ratpenats (2002), entre altres primícies científiques, algunes de les quals han estat reconegudes en el Rabies Bulletin Europe, de lʼOrganització Mundial de la Salut.

 

Més informació en aquest enllaç