La Facultat de Matemàtiques i Informàtica: cinquanta anys de docència, recerca i innovació a la UB

Fontich va iniciar el parlament posant el focus en la figura del matemàtic Henri Poincaré, «l’heroi de tota aquesta història, un dels darrers matemàtics que entenia totes les matemàtiques de la seva època». Com va recordar Fontich, «el conegut autor dels tres volums de Les méthodes nouvelles de la mécanique céleste va introduir en el món de les matemàtiques les solucions asimptòtiques, les superfícies asimptòtiques i les solucions doblement asimptòtiques». En el discurs, Fontich va explorar també el progrés del coneixement en la teoria dels sistemes dinàmics —aquells en què hi ha una evolució temporal— i va subratllar que «les varietats invariants són el camí per poder estudiar els problemes de la mecànica i la dinàmica celeste».

 

Present, passat i futur de la Facultat

L’acte també va comptar amb una taula rodona en què van prendre part els exdegans Josep Pla (1990-1993), Marta Sanz (1993-1996), Joan Elias (1996-2002), Joaquín M. Ortega (2002-2009), Carme Cascante (2009-2017), Carles Casacuberta (2017-2021) i l’actual degà, Oriol Pujol, que van repassar el mig segle d’història del centre, en un diàleg conduït per la periodista Carla Turró.

Josep Pla va reconèixer que «l’estructura de la Universitat era molt diferent en l’època en què jo era degà, i el paper que teníem els degans era també diferent. Crec que ara jo no podria fer-ho amb la complexitat d’avui dia», i també va rememorar com el canvi de règim polític en els anys setanta «ens va obligar a repensar totes les universitats dins el nou marc democràtic».

D’altra banda, Marta Sanz va compartir amb el públic l’esforç de Pla per transformar la Facultat en una institució molt més humana, «amb algunes iniciatives que avui encara perduren». Respecte a les dificultats que va travessar l’equip deganal, «una de les més destacades va estar lligada amb el decret de permanència, en un moment en què l’accés als estudis de Matemàtiques no exigia cap nota alta per a l’alumnat».

Joan Elias, l’únic exdegà que va repetir mandat i va exercir també de rector, va assenyalar que «des de la reforma del pla d’estudis antic que es va fer el 1992, els canvis han estat brutals. Va haver-hi una certa renovació en la manera de fer les coses, i recordo amb especial interès la creació de la primera pàgina web de la Facultat, la incorporació dels estudis d’informàtica i la creació de l’Institut de Matemàtica de la UB [IMUB]».

Joaquín M. Ortega, per la seva banda, va remarcar la complexitat i les dificultats derivades del canvi del pla d’estudis amb la instauració del Pla Bolonya, amb tot el que va implicar en el sistema universitari a tot l’Estat. També va destacar el valor que va tenir llavors l’elaboració del Llibre blanc de la recerca matemàtica, en un moment de la vida universitària en què es forjava el pas de les llicenciatures a graus i màsters.

Carme Cascante va posar sobre la taula temes com la crisi econòmica, la reducció de la plantilla de professorat i el procés d’implementació dels graus, elements que van coincidir durant el seu mandat. «També va tenir lloc el procés de fusió de les facultats, i la unió dels tres departaments de la Facultat, un fet molt significatiu per al centre, ja que va permetre trencar portes a nivell del centre per afavorir la col·laboració entre docents, etc.».

Carles Casacuberta va remarcar que «en el meu cas, vaig tenir la responsabilitat de guiar aquest vaixell en moments més plàcids, amb més calma». «Ara bé, no oblidem que també vam ensopegar amb l’època de la pandèmia, i això ens va obligar a adequar molts dels equipaments i les instal·lacions a la Facultat. I ens en vam sortir amb una sèrie de canvis que, en alguns casos, s’han mantingut fins a l’actualitat».

L’actual degà Oriol Pujol va expressar que «a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, som ortodoxos, pragmàtics i institucionalment lleials. No som un ens abstracte, sinó un col·lectiu de persones que ens estimem la institució. Com a degà, m’he trobat una facultat endreçada, en un millor moment econòmic que en el passat. Crec que és el moment d’impulsar polítiques de rejoveniment, i promoure estratègies i iniciatives per projectar-nos de cara al futur. I em preocupa especialment el repte que representa l’impacte de les nostres disciplines en la societat, i la visió de túnel que tenen moltes».

En la cloenda de la sessió, Guàrdia va recordar el valor del començament de curs en el món acadèmic. «Som professors, ens dediquem a ensenyar. Cada inici de curs, cada dia de classe, cada sessió acadèmica és totalment diferent. Aquest és un moment d’esperança i d’il·lusió en el nostre ofici d’instruir».