La Universitat de Barcelona commemora els trenta anys del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats
El rector Joan Guàrdia ha clos l'acte.
Notícia
|
Institucional
|
Salut
(04/04/2025)
L’any 1994, el professor de la Facultat de Psicologia de la UB Joseba Achotegui va fundar el Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR), un dispensari ubicat a l’Hospital Sant Pere Claver, a la zona del Port de Barcelona. El servei, pioner a l’Estat, ha desenvolupat al llarg d’aquests trenta anys recerques rellevants sobre la salut mental i la migració, com la teoria del dol migratori i la síndrome d’Ulisses, i ha prestat atenció en aquesta matèria a més de 5.000 immigrants.
El rector Joan Guàrdia ha clos l'acte.
Notícia
|
Institucional
|
Salut
04/04/2025
L’any 1994, el professor de la Facultat de Psicologia de la UB Joseba Achotegui va fundar el Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR), un dispensari ubicat a l’Hospital Sant Pere Claver, a la zona del Port de Barcelona. El servei, pioner a l’Estat, ha desenvolupat al llarg d’aquests trenta anys recerques rellevants sobre la salut mental i la migració, com la teoria del dol migratori i la síndrome d’Ulisses, i ha prestat atenció en aquesta matèria a més de 5.000 immigrants.
Avui, la Universitat de Barcelona ha commemorat aquest aniversari amb un debat intercultural en el qual han participat una seixantena de professionals i líders comunitaris autòctons i immigrants per abordar l’evolució de l’atenció en salut mental amb relació a la migració. La vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere, Montse Puig, ha lloat la tasca que desenvolupa el SAPPIR i ha afirmat que «les polítiques de suport social i d’integració són fonamentals per al benestar de les persones». Puig, que ha alertat de la complexa conjuntura actual, ha remarcat el rol de la UB com a «institució socialment responsable que té cura de les persones», i ha posat com a exemple el programa Refugi UB.
Per la seva banda, el professor de la Facultat de Psicologia de la UB Joseba Achotegui ha agraït a la Universitat i a la Facultat, a la Fundació Pere Claver, a la Fundació Vidal i Barraquer i al GASIR (Grup d’Assistència Sanitària a Immigrants i Refugiats) el suport al llarg d’aquestes tres dècades. Achotegui ha mencionat les dues línies de recerca referents nascudes a la Facultat de Psicologia relacionades amb la matèria: la Teoria del Dol Migratori i la síndrome d’Ulisses. La primera analitza els processos de dol que pateixen les persones immigrades, «un dol que és parcial, recurrent i múltiple a causa de la separació de pilars com són la família, la llengua, la cultura, etcètera». La síndrome d’Ulisses designa «un quadre d’estrès crònic i múltiple que afecta no només persones indocumentades o refugiades, sinó immigrants que pateixen situacions de soledat forçada i por», ha posat en relleu Achotegui. Finalment, el professor ha demanat «escoltar de primera mà veus que no solen ser escoltades» per dignificar la figura de la persona migrant i evitar la seva deshumanització.
Per la seva banda, el degà de la Facultat de Psicologia de la UB, Antonio Solanas, ha qualificat de «fonamental i molt necessari» debatre i intercanviar posicions sobre salut mental i immigració. Ha tancat l’acte el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, referint-se a «l’erosió que avui en dia pateix la democràcia liberal i el respecte als drets humans a diferents indrets del món» i ha afirmat que «la Universitat de Barcelona no defuig i donarà resposta» a tots els reptes que té plantejats la societat, com ha fet el SAPPIR al llarg d’aquestes tres dècades.
Per la seva banda, el professor de la Facultat de Psicologia de la UB Joseba Achotegui ha agraït a la Universitat i a la Facultat, a la Fundació Pere Claver, a la Fundació Vidal i Barraquer i al GASIR (Grup d’Assistència Sanitària a Immigrants i Refugiats) el suport al llarg d’aquestes tres dècades. Achotegui ha mencionat les dues línies de recerca referents nascudes a la Facultat de Psicologia relacionades amb la matèria: la Teoria del Dol Migratori i la síndrome d’Ulisses. La primera analitza els processos de dol que pateixen les persones immigrades, «un dol que és parcial, recurrent i múltiple a causa de la separació de pilars com són la família, la llengua, la cultura, etcètera». La síndrome d’Ulisses designa «un quadre d’estrès crònic i múltiple que afecta no només persones indocumentades o refugiades, sinó immigrants que pateixen situacions de soledat forçada i por», ha posat en relleu Achotegui. Finalment, el professor ha demanat «escoltar de primera mà veus que no solen ser escoltades» per dignificar la figura de la persona migrant i evitar la seva deshumanització.
Per la seva banda, el degà de la Facultat de Psicologia de la UB, Antonio Solanas, ha qualificat de «fonamental i molt necessari» debatre i intercanviar posicions sobre salut mental i immigració. Ha tancat l’acte el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, referint-se a «l’erosió que avui en dia pateix la democràcia liberal i el respecte als drets humans a diferents indrets del món» i ha afirmat que «la Universitat de Barcelona no defuig i donarà resposta» a tots els reptes que té plantejats la societat, com ha fet el SAPPIR al llarg d’aquestes tres dècades.