És segur votar només ensenyant el mòbil?
Juan José Guardia Hernández
Facultad de Dret
Imagineu per un moment que les autoritats de trànsit decidissin que, per circular per les carreteres, ja no és necessari que els agents de l’autoritat verifiquin l’autenticitat del permís de conduir de miDGT en els terminals electrònics. N’hi hauria prou que el conductor mostrés a la pantalla del seu telèfon mòbil una imatge que semblés el seu permís de conduir.
La confiança descansaria sobre una pantalla de vidre i píxels, sense que es pogués distingir entre un document autèntic i una recreació digital sofisticada.
Aquesta metàfora de la seguretat viària il·lustra el dilema que planteja avui l’admissió de l’aplicació miDNI com a mitjà d’identificació a les urnes, sense aplicar els protocols tècnics de verificació previstos en el seu mateix disseny.
Sorgeix, llavors, una pregunta inevitable: és lògic que s’exigeixin menys garanties per votar amb l’aplicació miDNI que per a un tràmit bancari o un control policial?
El règim jurídic de la identificació electoral a Espanya
La Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG) estableix que l’elector s’ha d’identificar mitjançant el DNI, el passaport o el permís de conduir amb fotografia i, en el cas dels estrangers, també amb la targeta de residència. L’article 85 de la LOREG configura un model d’identificació visual mitjançant documents amb fotografia.