Actualitat UB
Destaquem Totes les notícies
Cultura
Un atles, un catàleg jesuïta i un sermó, protagonistes de la nova campanya Apadrina un llibre
L’objectiu és aconseguir 8.200 euros per restaurar i digitalitzar aquestes tres obres, dels segles XVI, XVII i XVIII, que es conserven al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB.
Arqueologia
La missió arqueològica de la UB a Oxirrinc troba la ‘Ilíada’ d’Homer en una mòmia d’època romana
El papir, col·locat a l’abdomen de la mòmia, conté el catàleg de les naus. És el primer cop que es troba un text literari grec en un embalsamament.
Solidaritat
La Universitat de Barcelona s’adhereix a la xarxa internacional Scholars at Risk
Integren aquesta xarxa, dedicada a protegir el personal acadèmic en situació de risc arreu del món, més de 650 institucions de 52 països.
Recerca
Un antioxidant natural amplia el seu potencial terapèutic
L’L-Ergotioneïna, una opció terapèutica per evitar la formació de càlculs renals, també seria útil per tractar altres tipus de litiasi més freqüents en la població.
La universitat als mitjans de comunicació Tots els impactes
Premsa escrita
La Vanguardia
Özlem Türeci, doctora honoris causa per la UB: «La majoria de càncers es podran tractar amb vacunes d’ARN»
Premsa escrita
El País
Petites Mirades, de la UB. De voler ser escombriaire al desig de ser científica.
Agenda Totes les activitats
Presentació de la campanya de la UB a Oxirrinc
Exposició «Intramurs. El bressol de l’arquitectura moderna a Catalunya (1872-1962)»
La Universitat de Barcelona des del 1450: història de la nostra ‘alma mater’
L’actualitat en vídeo Tots els vídeos de la Universitat, a UBtv
La UB presenta al CRAI de Belles Arts el cartell de Sant Jordi 2026, signat per la creadora Jo Milne
L’obra reinterpreta un llibre de 1540 i proposa la lectura com a eina per imaginar futurs possibles i altres maneres d’habitar el món.
Seguretat dels comptes
Protegir la identitat digital és essencial per evitar fraus i suplantacions. Fes servir contrasenyes robustes i úniques, mantén dispositius i programes sempre actualitzats i revisa la configuració de privacitat. Davant de missatges sospitosos o massa urgents, actua amb cautela: el phishing comença amb un sol clic.
Les Llars Mundet acolliran el centre de neurociència aplicada més potent d’Europa
La Universitat de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han presentat aquest dilluns el projecte de rehabilitació de l’antic teatre del Campus Mundet per acollir el futur centre de recerca Centre de Neurociències Aplicades de Barcelona (BCAN), una infraestructura científica d’alt nivell que aspira a situar Catalunya com un referent internacional en neurociència aplicada a la salut.
‘Més enllà del conte’. Capítol 5: «Les accions reals (‘live actions’) de Disney: què en pensem?»
Parlem d’un tipus de film que s’ha popularitzat molt actualment, però que genera molta controvèrsia: les accions reals (o ‘live actions’). Les pel·lícules animades amb què gaudíem de petits ara són interpretades per persones reals. En aquest episodi esperem contestar algunes preguntes: s’estan fent bé o malament?, són fidels a les pel·lícules originals?, són realment necessàries? I sobretot, per què es fan?
La psicologia del conflicte, amb Imma Armadans
Si t’has sentit mai culpable per posar límits, aquest episodi de PsicoUB és com una caixa d’eines per cuidar-te mentre cuides els teus vincles. Parlem de baralles de parella i discussions amb amics, però sobretot de com transformar aquest «o tu o jo» en un «què necessitem tots dos per estar bé?». Ho fem amb la doctora Imma Armadans, psicòloga social.
Ciència, policrisis i economies del futur
Parlem de la producció de coneixement en l’àmbit biomèdic des de l’antropologia de la ciència, amb Violeta Argudo. Parlem de la construcció de règims de valor en la ciència, i de l’economia política de la producció de coneixement científic, a partir d’una aproximació etnogràfica als biobancs, la recerca sobre el càncer i la reproducció assistida.
L’extremeny, una llengua qüestionada
Molt sovint, les parles de certs territoris extremenys com Las Hurdes s'han considerat simples varietats de castellà, i els seus parlants han hagut de sentir-se dir que allò era «parlar malament». Tanmateix, ha sorgit un moviment de dignificació i reivindicació de la singularitat de l'extremeny. Aníbal Martín, escriptor i divulgador, defensa la dignificació d'aquesta parla.
