Preguntes freqüents
Preguntes generals
La llengua de la docència és la que el professorat fa servir per impartir classe. En la docència s’utilitzen el català i el castellà, ja que comparteixen la condició de llengües oficials. També es fan servir l’anglès, com a llengua franca acadèmica, i algunes altres llengües que són l’objecte d’estudi de determinats ensenyaments.
El català, a més de ser llengua oficial, té l’estatus de llengua pròpia i històrica de Catalunya. El marc legal garanteix a l’estudiantat el dret a rebre l’ensenyament en català i, d’acord amb aquest marc, els objectius de política lingüística del sistema universitari català estableixen que la llengua d’ús normal en la docència a les universitats catalanes és el català, tret que s’hagi determinat que l’ensenyament s’ofereix en anglès o castellà (pràctica habitual sobretot en alguns màsters adreçats a públic internacional). Per tant, les classes s’han d’impartir majoritàriament en llengua catalana.
El percentatge d’ús de cada llengua en els graus i màsters universitaris pot ser diferent. Cada curs acadèmic la UB ofereix informació sobre la distribució de les llengües en la docència dels ensenyaments de les diferents facultats. Per a més informació, es poden consultar els informes dels cursos més recents dels quals es tenen dades amb indicadors lingüístics sobre la llengua de la docència.
El model de gestió de les llengües en la docència de la Universitat de Barcelona es basa en el principi de transparència lingüística. Aquest principi consisteix a fer pública la llengua de la docència perquè l’estudiantat pugui estar-ne assabentat abans de matricular-se. Aquest compromís de la UB és vinculant i, per tant, la llengua d’impartició que es programa per a un grup classe s’ha de respectar i mantenir durant tot el curs.
Saber en quina llengua s’imparteix una assignatura proporciona seguretat lingüística tant al professorat com a l’estudiantat pel que fa a la situació lingüística que es trobaran a l’aula. El fet que la llengua de la docència estigui anunciada prèviament afavoreix l’organització acadèmica i el bon funcionament de la institució.
En virtut dels principis de transparència i seguretat lingüístiques, el professorat té el deure d’anunciar la llengua de la docència abans que comenci el curs i l’estudiantat no té dret a demanar que es canviï la llengua que s’havia anunciat prèviament.
En les assignatures que tenen un únic grup classe és habitual que la docència s’ofereixi només en una llengua. En assignatures amb més d’un grup pot ser que la docència s’ofereixi en llengües diferents. En alguns ensenyaments també és habitual que en un mateix grup classe d’una assignatura intervinguin més d’un professor o professora i que, per tant, cada docent del grup imparteixi la docència en una llengua diferent.
Per tots aquests motius és important que, en la programació docent, la llengua de la docència s’anunciï de manera molt detallada i es lligui, de manera individualitzada, al professor o professora, o professors, que imparteixin la docència en cada grup classe per a les diverses activitats que formen part d’una assignatura.
La llengua en què s’imparteixen les diverses activitats d’una mateixa assignatura no ha de ser necessàriament la mateixa, perquè cadascuna d’aquestes activitats la poden impartir docents diferents. En la programació acadèmica s’anuncia de manera individualitzada la llengua de la docència de cada activitat.
En la programació docent de les diverses facultats no és habitual que s’estableixi una relació directa entre la llengua en què s’imparteix la docència i la franja horària en què s’ofereixen els diferents grups classe.
La llengua de la docència té implicacions en la tria de la llengua dels materials de suport a la docència elaborats pel professor o professora que imparteix l’assignatura. Com a principi general, el material docent d’elaboració pròpia de suport a l’exposició del professorat (apunts, diapositives, presentacions, etc.) ha de ser, majoritàriament, en la llengua de docència de l’assignatura. També ho han de ser, tant a l’aula com al Campus virtual, els recursos de suport a l’estudi, com ara exercicis, guions de pràctiques, estudis de cas, etc.
En relació amb l’ús d’altres materials no elaborats pel professorat, procedents de fonts diverses (i, per tant, probablement en llengües diferents), cal tenir present que és habitual respectar-ne la llengua original.
Els criteris per seleccionar la bibliografia d’una assignatura són múltiples i no necessàriament han d’estar vinculats a la llengua de la docència. Ara bé, és una bona pràctica que en la bibliografia hi hagi referències significatives en la llengua en què s’imparteix. En les assignatures que s’imparteixen en català, tenint en compte sobretot el dèficit d’oferta de bibliografia en aquesta llengua en certs àmbits de coneixement, és convenient i molt recomanable que la bibliografia inclogui les referències disponibles en català. En aquest sentit, els serveis editorials de les universitats de la Xarxa Vives fa temps que publiquen manuals universitaris en llengua catalana.
La UB posa a l’abast tant del professorat com de l’estudiantat una bústia de queixes que permet vehicular qualsevol incidència sobre els drets lingüístics i, per tant, també en l’àmbit de la llengua de la docència.
Es pot utilitzar aquest recull de documents sobre política lingüística i reglamentació lingüística aplicables a la comunitat universitària com a marc de referència per formular les queixes. També es poden fer consultes a la bústia de dubtes sobre altres usos lingüístics a la UB.
Preguntes específiques del professorat
Cada docent pot utilitzar per a la docència la llengua oficial que prefereixi i, per tant, pot fer servir en les exposicions a l’aula, tant oralment com per escrit, qualsevol de les llengües de docència previstes. La llibertat de tria lingüística del professorat, però, s’ha de modular d’acord amb la política lingüística de la Universitat i, concretament, segons la programació idiomàtica prevista en la planificació acadèmica dels graus i màsters universitaris de cada facultat.
Així, doncs, de la mateixa manera que en un màster que s’imparteix íntegrament en castellà o en anglès el professorat s’adapta a la llengua de docència de l’ensenyament, en un grau en què s’hagi d’assolir un percentatge concret d’oferta de docència en català el professorat pot haver-se d’adaptar a aquesta llengua de docència.
En aquest sentit, el Pla d’increment de la docència en català (PIDOC) de la UB determina uns percentatges de referència per a la impartició en català en els ensenyaments de grau i màster, que els centres han de garantir a través de mecanismes interns d’organització docent. El dret de l’estudiant a rebre l’ensenyament en llengua catalana, com a persona que és usuària del servei educatiu, està per sobre de la llibertat de tria del professorat, que és qui presta el servei públic.
En virtut del principi de transparència lingüística, el professorat ha d’anunciar la llengua de la docència abans que comenci el curs i l’ha de mantenir durant tot l’any. El professor o professora, a través de l’aplicació GR@D, ha d’informar de la llengua de la docència de cada grup classe que imparteix, abans que comenci el període de matriculació, d’acord amb la planificació de la docència en l’ensenyament.
És possible que, en assignatures diferents o en grups classe diferents d’una mateixa assignatura, el mateix professor o professora utilitzi llengües de docència diferents. Per tant, no es demana al professorat que estableixi una única llengua de docència per a tota la seva activitat docent.
En una fase posterior, les persones amb responsabilitats acadèmiques en cada facultat, a través de mecanismes interns d’organització docent, revisen la completesa de les dades, perquè la informació sigui acurada i estigui actualitzada convenientment. En definitiva, tenen la responsabilitat que la informació sobre la llengua de la docència es faci pública en els terminis establerts. La Generalitat de Catalunya requereix a la UB informació sobre el bon funcionament d’aquest procediment al final de cada curs acadèmic.
El compromís de transparència lingüística garanteix fer pública la llengua de la docència, perquè l’estudiantat pugui estar-ne assabentat abans de matricular-se. L’estudiant pot accedir a aquesta informació des del web de la facultat o bé des de la pàgina web sobre transparència dels Serveis Lingüístics de la UB.
És important que, abans que comenci el curs, el professorat verifiqui que la llengua que s’anuncia per als grups classe de les assignatures de grau i màster universitari que ha d’impartir és correcta, perquè aquesta informació és vinculant i, per tant, el professor o professora l’ha de respectar i mantenir durant tot el curs.
La llengua de la docència també té implicacions en la tria de la llengua dels enunciats dels exàmens. Les preguntes s’han de facilitar en la llengua de la docència que s’hagi anunciat. Així, per exemple, si les classes són en català, els enunciats de l’examen s’han d’aportar en català.
Quan una mateixa assignatura té grups amb diverses llengües de docència anunciades i l’examen és conjunt (és a dir, es fa en el mateix moment per a tots els grups), cada docent ha de facilitar l’examen en la llengua anunciada per al seu grup.
Quan en la docència d’un mateix grup classe intervé més d’un professor o professora i n’hi ha que utilitzen el català i d’altres el castellà (en sessions diferents), la llengua de l’enunciat de les preguntes ha de ser només en català, perquè l’estudiant no pot al·legar dificultats de comprensió d’una llengua que s’ha previst en la programació de la docència de l’assignatura.
En aquest cas considerem una bona pràctica respondre en la mateixa llengua que es fa servir per impartir la docència, que, per tant, ha de tenir continuïtat en l’exposició docent a l’aula.
La norma de convergència al castellà és una de les causes principals del retrocés en l’ús del català, segons la sociolingüística. Per això, quan una classe s’imparteix en llengua catalana, és encara més convenient i recomanable que el professorat mantingui la llengua de la docència en respondre a preguntes d’estudiants que es facin en castellà, perquè la resposta és per al conjunt del grup i també perquè no hi ha cap motivació real que justifiqui un canvi de llengua.
Es recomana al professorat respondre a les peticions d’aquest tipus de la manera en què se sentin més còmodes, però sempre amb assertivitat (és a dir, amb seguretat i evitant possibles conflictes).
Ara bé, cal mantenir sempre la llengua d’impartició anunciada i no canviar-la. Aquest és el compromís de totes les universitats catalanes amb els principis de transparència i seguretat lingüístiques. Segons aquest compromís, que té com a objectiu respectar els drets lingüístics de l’estudiantat d’acord amb el marc legal, la informació sobre la llengua és vinculant.
Pot ser convenient informar la persona que hagi fet la petició dels recursos que té a disposició per aprendre català, així com oferir-li diferents possibilitats de suport per ajudar-la a seguir les classes en català.
El professorat pot oferir bibliografia de l’assignatura escrita en altres llengües de comunicació internacional que l’estudiant pugui entendre més bé. També es pot donar informació a l’estudiantat sobre la possibilitat de consultar vocabularis i diccionaris multilingües, perquè la terminologia relacionada amb l’àrea de coneixement de cada assignatura sigui més transparent. Excepcionalment, el professorat pot considerar la possibilitat d’oferir resums dels apunts en la llengua de l’estudiantat d’intercanvi.
A més, es pot informar l’estudiant sobre tots els serveis i recursos per aprendre el català (cursos, activitats d’aprenentatge no formal, etc.) que li ofereix el Programa d’acollida lingüística de la UB. El professor o professora també pot convidar la resta de la classe a participar en l’acollida lingüística de l’estudiantat nouvingut. Una altra opció és que l’estudiant de mobilitat aprofiti les hores de tutoria del professorat per fer consultes lingüístiques.
La llengua de la docència que el professorat utilitza a l’aula no la decideix l’estudiantat. Només en el cas d’assignatures que tenen més d’un grup i que s’ofereixen en llengües diferents, durant el procés de matriculació l’estudiantat pot triar la llengua de la docència que prefereix.
En el cas que hi hagi una petició de canvi de llengua, el professor o professora no ha de preguntar mai ni fer cap consulta al grup sobre aquest aspecte, sinó que ha de remetre a la informació sobre la llengua d’impartició que tenia disponible prèviament en la planificació docent.
El professorat de la UB, com la resta del personal públic, ha d’acreditar el coneixement de les dues llengües oficials. El nivell mínim de coneixement lingüístic exigible a les universitats, en l’expressió tant oral com escrita, és el que asseguri la competència del professorat per participar, amb adequació i correcció, en les situacions comunicatives que les tasques acadèmiques requereixen, de manera que quedin garantits els drets lingüístics de l’estudiant.
D’acord amb el Decret 120/2010, de 14 de setembre, sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya, aquest nivell mínim és el de suficiència (nivell C1 del Marc europeu comú de referència). Durant tot el curs, la UB ofereix al PDI formació específica i convocatòries d’exàmens oficials per acreditar-lo.
Preguntes específiques de l’estudiantat
D’acord amb l’article 35 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, «totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català» i «el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari». En aquest sentit, el dret de l’estudiantat a rebre l’ensenyament en llengua catalana, com a persones que són usuàries del servei educatiu, està per sobre de la llibertat de tria del professorat, que és qui presta el servei públic.
L’estudiant té dret a disposar d’informació detallada sobre la llengua de docència de cada grup classe prèviament a la matrícula, i pot consultar-la a través de la planificació docent de l’assignatura. Hi pot accedir per l’apartat d’horaris de classe del web de la seva facultat o bé des d’aquesta pàgina web de transparència lingüística dels Serveis Lingüístics de la UB.
L’estudiant, doncs, pot consultar la llengua en què s’imparteixen les classes en els grups de les assignatures de grau i màster universitari en què es vulgui matricular, i aquesta informació és vinculant.
El principi de seguretat lingüística estableix que la informació sobre la llengua anunciada és vinculant i, per tant, es garanteix a l’estudiantat el dret que aquesta llengua sigui respectada i es mantingui durant tot el semestre o curs acadèmic.
Si la llengua de la docència no es correspon amb la llengua anunciada o bé si es canvia la llengua, abans de l’inici del curs o durant, perquè es produeix una substitució del professor o professora, les persones amb responsabilitats acadèmiques en l’ensenyament han de vetllar perquè la llengua anunciada inicialment es mantingui durant tot el període de docència. En cas contrari, es pot fer arribar una queixa a la Bústia sobre usos i drets lingüístics.
L’estudiant té dret a fer les intervencions orals a classe en qualsevol de les dues llengües oficials (català o castellà). Aquest dret es pot exercir independentment de la llengua de docència anunciada. L’estudiantat no té l’obligació d’utilitzar la mateixa llengua que el professor o professora i, per tant, la llengua de l’estudiant i la del professor o professora poden no coincidir.
Aquest dret només pot quedar limitat quan la guia docent d’una assignatura preveu que totes les tasques relacionades amb l’aprenentatge s’han de dur a terme en una llengua determinada, amb l’objectiu de garantir la competència comunicativa en l’idioma que és objecte d’estudi de l’assignatura.
L’estudiant té dret a respondre a les activitats d’avaluació en les llengües oficials de la Universitat de Barcelona, és a dir, català o castellà, amb independència de la llengua que utilitzi el professor o professora per impartir la classe. En la resposta dels exàmens també pot utilitzar qualsevol de les llengües oficials, independentment de la llengua dels enunciats de les preguntes, que s’han d’oferir en la mateixa llengua en què s’imparteix la docència.
Aquest dret només pot quedar limitat quan la guia docent d’una assignatura preveu que els treballs o exàmens s’han de fer en una llengua determinada, amb l’objectiu de garantir la competència comunicativa en l’idioma que és objecte d’estudi de l’assignatura.
En el cas d’estudiants de mobilitat, es pot preveure la utilització d’altres llengües com ara l’anglès en les activitats d’avaluació, si ho han acordat prèviament amb el professor o professora de l’assignatura.
L’estudiantat de mobilitat o, en general, el que prové de fora de l’àrea de parla catalana té els mateixos drets i deures que la resta d’estudiants de la Universitat pel que fa a l’ús de les llengües. Segons l’organització acadèmica de l’ensenyament, aquest estudiantat pot haver d’assistir a classes que s’imparteixen tant en català com en castellà, encara que únicament tingui coneixements passius d’alguna de les dues llengües.
Per assistir a una classe que es fa en llengua catalana, doncs, només cal tenir coneixements passius de la llengua, que permetin entendre l’exposició oral del professor o professora. A més, cal tenir en compte que en la docència universitària es fan servir, majoritàriament, un registre formal i un llenguatge cientificotècnic que fan que no resulti gaire difícil seguir una classe impartida en català si es té un bon coneixement d’alguna altra llengua romànica. En el cas dels exàmens i altres proves o materials d’avaluació, es preveu la possibilitat que aquest estudiantat pugui acordar amb el seu professor o professora lliurar-los en anglès.
Per a l’estudiantat que prové de fora del domini de la llengua catalana que pugui tenir dificultats per seguir una classe que es fa en català, la Universitat de Barcelona ofereix el Programa d’acollida lingüística: té com a objectiu ajudar que aquestes persones s’adaptin a la realitat lingüística de la UB i, per aquest motiu, posa al seu abast una sèrie de recursos per començar a aprendre la llengua catalana.