Obituario
DM
Doireann MacDermott
(13/11/2024 †)
Doireann MacDermott(13/11/2024 †)
La professora Doireann MacDermott va morir el 13 de novembre de 2024, just un mes abans de celebrar els cent un anys. La professora MacDermott va ser una acadèmica visionària que, entre altres coses, va ser pionera en l’estudi de la llengua i la literatura angleses en l’educació superior espanyola, i es va convertir en una figura fonamental en la creació de l’Escola d’Idiomes de la Facultat i en el Departament de Filologia Anglesa i Alemanya, ambdós a la Universitat de Barcelona.
Doireann MacDermott va néixer a Dublín i va servir a la Marina Reial durant la Segona Guerra Mundial, abans d’estudiar una llicenciatura en anglès a la Universitat de Londres i continuar els estudis de literatura i llengua a l’altre costat del canal. Va ser a Ginebra on va conèixer el seu futur marit, l’escriptor Ramón Carnicer. Un cop a Barcelona, juntament amb el seu espòs, van aconseguir fer realitat l’Escola d’Idiomes Moderns a la Facultat de Filologia. Era la dècada del 1950 i, com ella explicava, la presència acolorida d’estudiants estrangers a la Facultat significava un alè d’aire fresc en l’atmosfera grisa de l’època. En la dècada del 1960 va completar el doctorat i va veure publicat el llibre La otra cara de la justicia (1966), basat en la seva tesi, que va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona. També va ser una infatigable promotora de la Comissió Fulbright a Espanya.
El 1967 la doctora Doireann MacDermott es va convertir en la primera dona a obtenir una càtedra de Filologia Anglesa a la Universitat de Saragossa, on va impartir classes durant alguns anys abans de tornar a la Universitat de Barcelona com a professora, per dirigir el Departament de Filologia Anglesa i Alemanya, fins que es va jubilar. Cap a finals de la dècada del 1970, i després d’un període d’investigació a Califòrnia, es va publicar el seu estudi Aldous Huxley. Anticipación y retorno (1978), mentre que en la dècada del 1980 va dedicar gran part de l’energia a les literatures en llengua anglesa d’arreu del món i es va convertir en una de les figures fundacionals dels Estudis Postcolonials a Europa. A més de dur a terme recerques rellevants en l’àrea, encara citades avui dia, va ser una de les primeres presidentes de l’Associació Europea per a l’Estudi de les Literatures de la Commonwealth, (EACLALS). En aquest càrrec, va organitzar diverses conferències internacionals a Barcelona i Sitges, a les quals van assistir escriptors i acadèmics de tot el món. Aquestes conferències constitueixen moments destacats en la història del Departament i continuen evocant records afectuosos sobre moments innovadors, investigacions estimulants i un impacte durador en la nostra pràctica docent.
Doireann MacDermott deixa un fill, Alonso, i una gran família de parents, amics i antics alumnes. La seva saviesa i sentit de l’humor seran enyorats per tots aquells que vam tenir l’oportunitat de conèixer-la.
Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos
Secció de Literatura Angles
Doireann MacDermott va néixer a Dublín i va servir a la Marina Reial durant la Segona Guerra Mundial, abans d’estudiar una llicenciatura en anglès a la Universitat de Londres i continuar els estudis de literatura i llengua a l’altre costat del canal. Va ser a Ginebra on va conèixer el seu futur marit, l’escriptor Ramón Carnicer. Un cop a Barcelona, juntament amb el seu espòs, van aconseguir fer realitat l’Escola d’Idiomes Moderns a la Facultat de Filologia. Era la dècada del 1950 i, com ella explicava, la presència acolorida d’estudiants estrangers a la Facultat significava un alè d’aire fresc en l’atmosfera grisa de l’època. En la dècada del 1960 va completar el doctorat i va veure publicat el llibre La otra cara de la justicia (1966), basat en la seva tesi, que va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona. També va ser una infatigable promotora de la Comissió Fulbright a Espanya.
El 1967 la doctora Doireann MacDermott es va convertir en la primera dona a obtenir una càtedra de Filologia Anglesa a la Universitat de Saragossa, on va impartir classes durant alguns anys abans de tornar a la Universitat de Barcelona com a professora, per dirigir el Departament de Filologia Anglesa i Alemanya, fins que es va jubilar. Cap a finals de la dècada del 1970, i després d’un període d’investigació a Califòrnia, es va publicar el seu estudi Aldous Huxley. Anticipación y retorno (1978), mentre que en la dècada del 1980 va dedicar gran part de l’energia a les literatures en llengua anglesa d’arreu del món i es va convertir en una de les figures fundacionals dels Estudis Postcolonials a Europa. A més de dur a terme recerques rellevants en l’àrea, encara citades avui dia, va ser una de les primeres presidentes de l’Associació Europea per a l’Estudi de les Literatures de la Commonwealth, (EACLALS). En aquest càrrec, va organitzar diverses conferències internacionals a Barcelona i Sitges, a les quals van assistir escriptors i acadèmics de tot el món. Aquestes conferències constitueixen moments destacats en la història del Departament i continuen evocant records afectuosos sobre moments innovadors, investigacions estimulants i un impacte durador en la nostra pràctica docent.
Doireann MacDermott deixa un fill, Alonso, i una gran família de parents, amics i antics alumnes. La seva saviesa i sentit de l’humor seran enyorats per tots aquells que vam tenir l’oportunitat de conèixer-la.
Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos
Secció de Literatura Angles