Obituario

Filla de l’intendent i professor mercantil Joan Buira, últim president de l’ACC Associació de comptables de Catalunya, extingida pel franquisme l’any 1940, es va graduar, l’any 1949, com a Intendent i professora mercantil, l’única dona de la seva promoció i, el 29 de desembre del 1956 va ser nomenada, a Madrid, Catedràtic Numerari d’Escoles de Comerç, més tard d’Escoles Universitàries, la primera dona catedràtica de comptabilitat, a tot l’estat.

El 1955 es va casar amb Manuel Ibars, comptable d’origen mequinensà i amb qui va tenir 3 filles i 2 fills (1956-1964), com corresponia a una dona casada d’aquella època, però no a una professora catedràtica destinada ben lluny de casa, primer a Màlaga i després a València (a 300 km del seu marit i primera filla). 

Embarassada de la segona filla, va demanar excedència i el trasllat a Barcelona i va aconseguir la càtedra de comptabilitat a l’Escola Universitària d’Empresarials de Sabadell on va donar classe des del 1959 -i en va ser directora els cursos 81-83 -, fins al 1983, any que va prendre possessió finalment de la Càtedra de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, davant del rector Antoni Maria Badia i Margarit, com li agrada recordar!

Entre els cursos 1972-1983 va ser també professora de Comptabilitat, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB. Sempre en parla com l’etapa més important i feliç de la seva vida, quan podia compatibilitzar l’apassionant vida professional, social i cultural dels anys setanta, amb la seva vida familiar més tradicional.

El 1992, per edat, i – com ella diu- no per capacitat intel·lectual, li va arribar la jubilació forçosa, però va continuar la seva activitat docent que tant l’apassiona, va impartir Cursos i Màsters de comptabilitat a la UB i a altres centres fins al 2006.

La UB la va nomenar professora emèrita, amb caràcter honorífic, el 2004. I va continuar sempre la seva investigació i recerca sobre temes econòmics: societats sense ànim de lucre, sobre l’ICF, la base per la futura hisenda d’una Catalunya Independent, entre d’altres.

Estimada pels seus exalumnes companys, professors i amics, pel seu esperit sempre jove, inquiet i combatiu: impartia les classes en català a la Facultat malgrat rebre amenaces, portava les seves filles i fills de ben petits als concerts de Raimon, Ovidi i Llach i se’n penedia quan arribaven els grisos… 

Apassionada per la música clàssica, la literatura, el teatre (de jove, n’havia fet, per vèncer la seva timidesa). Sempre ha dit que ella era de lletres, però els temps i les circumstàncies que li van tocar viure, l’havien portada pel camí dels números. Impressionant el càlcul mental que té, fins i tot actualment. 

Interessada per l’actualitat política, social econòmica i cultural, devoradora de diaris en paper i de les rodes informatives del 324.

El 18 d’octubre del 2006 l’ACCID, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, hereva de l’ACC, li atorgava el premi a l’excel·lència acadèmica, en un acte a la Llotja de Mar, de Barcelona, acompanyada dels seus fills, exalumnes i companys professors.

Malauradament, a 91 anys, un parell d’ictus la van retirar de la vida activa i en l’actualitat viu tranquil·la en una petita residència, entre converses i visites dels seus fills, filles, gendres, nores, nets i netes i algun company de la Universitat.