Per què se senten insegurs els ciutadans europeus?

La UB coordina el projecte europeu MARGIN amb centres de recerca d'Itàlia, França, Hongria i Regne Unit.
La UB coordina el projecte europeu MARGIN amb centres de recerca d'Itàlia, França, Hongria i Regne Unit.
Recerca
(18/11/2016)

Les dades oficials indiquen que Barcelona, igual que altres ciutats europees, té uns nivells de delinqüència molt baixos. No obstant això, la percepció de la ciutadania és molt diferent i la seguretat és un dels problemes que més preocupen segons les enquestes oficials. La Universitat de Barcelona coordina un projecte europeu que té com a objectiu esbrinar les causes dʼaquest desajust entre la percepció de la seguretat i la criminalitat a diverses ciutats europees, per poder dissenyar polítiques públiques adequades. Es tracta del projecte MARGIN - Tackle Insecurity in Marginalized Areas, en què també participen el Departament dʼInterior de la Generalitat de Catalunya, lʼInstitut Nacional de Criminologia dʼHongria, lʼInstitut Nacional dʼEstudis Avançats de Seguretat i Justícia (França), la Universitat de Milà-Bicocca (Itàlia), lʼUniversity College de Londres (Regne Unit) i el centre de recerca internacional EuroCrime.

La UB coordina el projecte europeu MARGIN amb centres de recerca d'Itàlia, França, Hongria i Regne Unit.
La UB coordina el projecte europeu MARGIN amb centres de recerca d'Itàlia, França, Hongria i Regne Unit.
Recerca
18/11/2016

Les dades oficials indiquen que Barcelona, igual que altres ciutats europees, té uns nivells de delinqüència molt baixos. No obstant això, la percepció de la ciutadania és molt diferent i la seguretat és un dels problemes que més preocupen segons les enquestes oficials. La Universitat de Barcelona coordina un projecte europeu que té com a objectiu esbrinar les causes dʼaquest desajust entre la percepció de la seguretat i la criminalitat a diverses ciutats europees, per poder dissenyar polítiques públiques adequades. Es tracta del projecte MARGIN - Tackle Insecurity in Marginalized Areas, en què també participen el Departament dʼInterior de la Generalitat de Catalunya, lʼInstitut Nacional de Criminologia dʼHongria, lʼInstitut Nacional dʼEstudis Avançats de Seguretat i Justícia (França), la Universitat de Milà-Bicocca (Itàlia), lʼUniversity College de Londres (Regne Unit) i el centre de recerca internacional EuroCrime.

«Aquesta discrepància no és un problema únic de Barcelona; en altres països europeus es repeteix el mateix patró, en què ciutats amb xifres baixes de delictes tenen una població que se sent insegura», explica Riccardo Valente, investigador del Laboratori de Mitjans Interactius de la UB i coordinador de MARGIN. «En aquests casos —continua—, la percepció no estaria justificada per temes de caràcter criminal, cosa que implica que reduir el crim no és suficient, sinó que també cal millorar altres aspectes que disminueixin la percepció dʼinseguretat de la població».

Delictes ocults en les estadístiques

La primera fase del projecte ha comparat les xifres de delictes registrades per les fonts policials amb les dades de les enquestes de victimització per analitzar quins factors incideixen en la percepció dʼinseguretat. Aquestes enquestes van néixer als anys setanta per detectar el que en la bibliografia científica es coneix com a xifra oculta, és a dir, els delictes que no es denuncien a la policia. «Hem constatat que les persones grans i les dones mostren valors més alts de percepció dʼinseguretat que els joves i els homes, o que les persones que fa més anys que viuen al barri tenen més sensació dʼinseguretat», explica Valente. «No obstant això, aquests resultats necessiten una anàlisi més profunda, ja que no hi ha una relació de causa efecte. Per exemple, en el cas de les persones grans, no seria només lʼedat el que modula aquesta percepció, sinó també altres aspectes com ara la salut o lʼaugment de la vulnerabilitat», apunta lʼexpert.

Segons els investigadors, les enquestes de victimització no són útils per aprofundir en aquests elements que incideixen en la percepció dʼinseguretat de la ciutadania, ja que no tenen preguntes sobre els factors socioeconòmics i sociogeogràfics que permetrien entendre millor la relació entre el perfil dels enquestats i la seva percepció.

Per afrontar aquestes limitacions, el projecte ha dissenyat lʼenquesta MARGIN, en la qual sʼhan inclòs preguntes sobre la salut de les persones, la situació econòmica i familiar, la integració al barri i altres aspectes socials i econòmics. «La precarietat laboral, la percepció de mala salut o tenir persones a càrrec, entre altres situacions, podrien incidir en la percepció de la seguretat, i per confirmar aquesta relació, hem reflectit aquests aspectes en el qüestionari», assenyala lʼinvestigador. «La idea és incorporar aquestes preguntes a les enquestes oficials i mirar dʼunificar els qüestionaris per a tots els països, ja que en lʼactualitat varien molt, tant pel nombre i la formulació de les preguntes com per la periodicitat i la mostra dʼenquestats», assenyala Riccardo Valente.

El qüestionari MARGIN sʼestà utilitzant en el marc dʼuna enquesta a gran escala a Itàlia amb una mostra telefònica de prop de 15.000 persones, amb lʼobjectiu de corroborar el valor estadístic de les preguntes. Els altres països participants en el projecte faran cent entrevistes cara a cara per assegurar que el qüestionari funciona en els diferents idiomes del consorci.

Comparació entre barris

El projecte es complementarà amb un treball qualitatiu amb lʼobjectiu de contrastar els factors identificats a lʼenquesta i determinar quina influència tenen en la percepció de la seguretat. Per això, els investigadors han seleccionat, en cinc ciutats europees, dos barris que tenen nivells alts de criminalitat —en termes relatius respecte a altres barris—, però característiques oposades pel que fa a renda per càpita i nivell educatiu. «Dʼuna banda, segons les anàlisis de les enquestes de victimització, el nivell educatiu podria ser un dels factors relacionats amb la inseguretat: com més baix, més percepció dʼinseguretat. I dʼaltra banda, aquesta comparació ens permet comprovar si la percepció dʼinseguretat respon a factors diferents depenent de si vius en un barri afavorit o deprimit», explica lʼinvestigador.

Aquest treball començarà amb entrevistes en profunditat a representants de plataformes veïnals, treballadors dʼinstitucions públiques com els Mossos dʼEsquadra o representants de districtes, així com a un tercer grup relacionat amb persones excloses. A partir dels resultats de les entrevistes, es durà a terme un treball dʼobservació participant al llarg de sis mesos per estudiar els llocs on hi podria haver problemes dʼinseguretat. «La idea és comprovar si els factors que hem identificat en les enquestes es detecten també al carrer i si la percepció dʼinseguretat afecta lʼestil de vida dels ciutadans, per exemple si eviten alguns carrers o places», detalla Riccardo Valente.

Els resultats es debatran en el marc dʼuna sèrie de grups de discussió amb representants dʼinstitucions, de la societat civil i persones excloses. «Lʼobjectiu final és arribar a proposar una sèrie de mesures i polítiques públiques per reduir no només la criminalitat, sinó també la sensació dʼinseguretat entre la població», conclou lʼinvestigador.