El darrer collaret dels neandertals
Les urpes dʼàguila són considerades els primers elements utilitzats com a ornaments personals, en una pràctica que es remunta als neandertals i que es va estendre pel sud dʼEuropa fa entre 120.000 i 40.000 anys. Ara, sʼha trobat evidència per primer cop dʼaquest ús ornamental de les urpes dʼàguila a la península Ibèrica. Un article en la portada de la revista Science Advances es fa ressò de la troballa, que ha tingut lloc al jaciment de la cova Foradada de Calafell (Baix Penedès). Lʼarticle ha estat liderat per Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de lʼInstitut dʼEvolució Humana a lʼÀfrica (IDEA) i membre de lʼequip de recerca dʼun projecte del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB.
Les urpes dʼàguila són considerades els primers elements utilitzats com a ornaments personals, en una pràctica que es remunta als neandertals i que es va estendre pel sud dʼEuropa fa entre 120.000 i 40.000 anys. Ara, sʼha trobat evidència per primer cop dʼaquest ús ornamental de les urpes dʼàguila a la península Ibèrica. Un article en la portada de la revista Science Advances es fa ressò de la troballa, que ha tingut lloc al jaciment de la cova Foradada de Calafell (Baix Penedès). Lʼarticle ha estat liderat per Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de lʼInstitut dʼEvolució Humana a lʼÀfrica (IDEA) i membre de lʼequip de recerca dʼun projecte del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB.
Lʼinterès de la troballa es troba en el fet que es tracta de la peça dʼaquest tipus més moderna que sʼha documentat fins ara en el món neandertal, i és la primera que es localitza a la península Ibèrica. Aquesta circumstància amplia els límits temporals i geogràfics que sʼhavien estimat per a aquest tipus dʼornament dels neandertals. Es tractaria «del darrer collaret elaborat pels neandertals», en paraules dʼAntonio Rodríguez-Hidalgo.
«Els neandertals van usar urpes dʼàguila com a elements simbòlics, probablement com a ornaments de tipus penjoll, des de lʼinici del Paleolític mitjà», explica Antonio Rodríguez-Hidalgo. En concret, el que sʼha trobat a la cova Foradada són ossos dʼàguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) de més de 39.000 anys dʼantiguitat, amb marques que indiquen que havien estat manipulats per extreureʼn les urpes i fer-ne penjolls. Les restes trobades corresponen a la pota esquerra dʼuna àguila de dimensions importants. Pel tipus de marques, i per analogia tant amb restes de diversos jaciments prehistòrics com amb documentació etnogràfica, els investigadors han determinat que lʼanimal no es va manipular per al consum, sinó amb una finalitat simbòlica. Les urpes dʼàguila són els elements ornamentals més antics que es coneixen a Europa, anteriors fins i tot a les primeres petxines de mar perforades pels Homo sapiens sapiens al nord dʼÀfrica.
La troballa pertany a la cultura châtelperroniana, pròpia dels darrers neandertals que van viure a Europa, i que va coincidir amb el moment en què aquesta espècie va entrar en contacte amb els Homo sapiens sapiens, originaris de lʼÀfrica i que sʼexpandien des de lʼOrient Mitjà. De fet, Juan Ignacio Morales, investigador del programa Juan de la Cierva adscrit al SERP i signant de lʼarticle, planteja que aquest ús de les urpes dʼàguila com a ornaments podria haver estat una transmissió cultural dels neandertals cap als humans moderns, que van adoptar aquesta pràctica després dʼarribar a Europa.
La cova Foradada alberga el jaciment de cultura châtelperroniana més meridional dʼEuropa. La seva descoberta va significar un canvi en el mapa del territori on es va produir el pas del Paleolític mitjà al superior fa 40.000 anys, i on possiblement va tenir lloc la interacció entre els neandertals i els Homo sapiens sapiens. Els treballs a la cova Foradada van començar lʼany 1997. Actualment, la direcció de lʼexcavació és a càrrec de Juan Ignacio Morales i dʼArtur Cebrià. Lʼestudi arqueològic dʼaquest jaciment sʼinclou en un projecte del SERP finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat i en un altre de finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, encapçalats pel catedràtic de la UB i director del SERP, Josep M. Fullola.
Lʼarticle a Science Advances té com a primer signant Antonio Rodríguez Hidalgo, de lʼInstitut dʼEvolució Humana a lʼÀfrica (IDEA), i, a més dels membres del SERP, també participen en la recerca investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, lʼInstitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el Museu Nacional dʼHistòria Natural de París, la Universitat de Salamanca, la Universitat de Calgary (Canadà) i el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) de França.
Referència de lʼarticle:
A. Rodríguez-Hidalgo, J. I. Morales, A. Cebrià, L. A. Courtenay, J. L. Fernández-Marchena, G. García-Argudo, J. Marín, P. Saladié, M. Soto, J.-M. Tejero i J.-M. Fullola. «The châtelperronian neanderthals of cova Foradada (Calafell, Spain) used imperial eagle phalanges for symbolic purposes», Science Advances, novembre de 2019. Doi: 10.1126/sciadv.aax1984