Lʼepigenoma diferencia les diverses poblacions humanes

La figura mostra esquemàticament les diferències en el locus HLA-DPA1, la metilació del DNA i l'expressió genotípica de les dades d'afroamericans (marró), caucàsics americans (rosa) i han sinoamericans (groc).
La figura mostra esquemàticament les diferències en el locus HLA-DPA1, la metilació del DNA i l'expressió genotípica de les dades d'afroamericans (marró), caucàsics americans (rosa) i han sinoamericans (groc).
Recerca
(04/09/2013)

Un estudi publicat a la revista Genome Research descriu l'existència de diferències epigenètiques entre diverses poblacions humanes. En el treball sʼhan estudiat els epigenomes de tres-cents individus sans de tres grans grups humans: caucàsics dels Estats Units, asiàtics de l'ètnia han de la Xina i africans subsaharians.

La figura mostra esquemàticament les diferències en el locus HLA-DPA1, la metilació del DNA i l'expressió genotípica de les dades d'afroamericans (marró), caucàsics americans (rosa) i han sinoamericans (groc).
La figura mostra esquemàticament les diferències en el locus HLA-DPA1, la metilació del DNA i l'expressió genotípica de les dades d'afroamericans (marró), caucàsics americans (rosa) i han sinoamericans (groc).
Recerca
04/09/2013

Un estudi publicat a la revista Genome Research descriu l'existència de diferències epigenètiques entre diverses poblacions humanes. En el treball sʼhan estudiat els epigenomes de tres-cents individus sans de tres grans grups humans: caucàsics dels Estats Units, asiàtics de l'ètnia han de la Xina i africans subsaharians.

Tal com explica Manel Esteller, investigador ICREA de la Facultat de Medicina de la UB i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), centres adscrits al HUBc, s'han trobat «diferències epigenètiques que permeten identificar cada grup d'humans». Segons el grup poblacional estudiat, hi ha gens que es troben més o menys actius, a causa de diferents nivells de la marca epigenètica anomenada metilació del DNA

Els gens diana d'aquestes diferències entre humans es troben en totes les vies cel·lulars, però cal destacar els que estan relacionats amb la pigmentació de la pell i la resistència a infeccions provocades per diversos microorganismes patògens com ara virus (hepatitis B i VIH) i bacteris (Shigella i Escherichia coli). Aquesta última troballa contribuiria a explicar la diferent tendència a desenvolupar una malaltia determinada entre persones d'orígens geogràfics diversos.

El descobriment té repercussions importants per explicar la riquesa i la varietat de les poblacions humanes, que a partir dʼara ja no es poden atribuir només a un genoma diferent, sinó també a un epigenoma diferent. La rapidesa i reversibilitat dels canvis epigenètics en el genoma podria explicar, a més, com es produeixen els canvis necessaris en les nostres cèl·lules i teixits quan les poblacions migren d'un territori a un altre. En clau evolutiva, el treball proporciona pistes per entendre la ràpida adaptació al medi dels primers humans, que es van dispersar per tot el planeta des de la Banya d'Àfrica.

 

Article

H. Heyn, S. Moran, I. Hernando Herráez, S. Sayols, A. Gómez, J. Sandoval, D. Monk, K. Hata, T. Marquès Bonet, L. Wang, M. Esteller. «DNA methylation contributes to natural human variation». Genome Research, agost de 2013. DOI: 10.1101/gr.154187.112