Hams sense ocells: com podem evitar les captures accidentals dʼocells marins en la pesca de palangre al Mediterrani?
Calar les arts de pesca a la nit, combinar la calada nocturna amb línies espantaocells, augmentar la velocitat dʼenfonsament del palangre, mantenir el peix tapat a coberta, evitar les llums molt potents als vaixells i no llençar peix al mar abans de la calada o la sortida del port. Aquestes són algunes de les millors estratègies per evitar les captures accidentals dʼocells marins pels vaixells palangrers al Mediterrani, segons recomana el Manual de buenas prácticas en la pesca de palangre de fondo, elaborat pels experts Jacob González Solís i Vero Cortés, del Departament de Biologia Animal de la UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).
Calar les arts de pesca a la nit, combinar la calada nocturna amb línies espantaocells, augmentar la velocitat dʼenfonsament del palangre, mantenir el peix tapat a coberta, evitar les llums molt potents als vaixells i no llençar peix al mar abans de la calada o la sortida del port. Aquestes són algunes de les millors estratègies per evitar les captures accidentals dʼocells marins pels vaixells palangrers al Mediterrani, segons recomana el Manual de buenas prácticas en la pesca de palangre de fondo, elaborat pels experts Jacob González Solís i Vero Cortés, del Departament de Biologia Animal de la UB i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).
Les aus marines són les més amenaçades del planeta a causa de lʼactivitat pesquera, la depredació i la pèrdua de lʼhàbitat de cria. A tot el món, cada any moren entre 160.000 i 300.000 aus marines a causa de les captures accidentals en el palangre. El nou manual de bones pràctiques proposa alternatives per solucionar aquest conflicte, i és el resultat dʼun projecte científic de la UB, finançat per la Fundació Biodiversitat i amb la col·laboració de SEO/BirdLife.
Aus oceàniques: grans viatgeres amenaçades pel palangre
El palangre és un art de pesca que consisteix en un llarg fil, dʼon pengen milers dʼhams, que es llança al mar des del vaixell. Tot i ser força selectiu, sovint provoca la mort dʼanimals com ara tortugues, taurons i aus marines. La captura accidental afecta diverses regions del planeta i posa en perill la conservació de nombroses espècies especialment amenaçades. Al litoral mediterrani, el conflicte afecta especialment la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), classificada en perill crític dʼextinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) i la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan).
En una sola jornada de pesca, de vegades es poden arribar a produir captures massives de centenars dʼexemplars dʼaus. Tal com alerta el professor Jacob González Solís, «les baldrigues són espècies migratòries i gregàries, amb gran capacitat de busseig, i es capturen més a la primavera i lʼestiu, quan estan criant. Moltes de les baldrigues que moren ni tan sols han tingut opció de començar a criar». Altres espècies, com la gavina corsa (Larus audouinii) i el gavià argentat (Larus michahellis), també són víctimes accidentals de les captures per la pesca de palangre.
Petits canvis, grans beneficis
En altres regions del planeta, on també hi ha gran quantitat de captures dʼaus, els vaixells palangrers apliquen amb èxit mesures per mitigar aquests incidents. Al Mediterrani, el palangre ha esdevingut una autèntica trampa mortal per a les aus marines a causa dels hàbits de pesca més habituals: la calada a lʼalba (quan les aus són més actives), el disseny del palangre (amb esquers atractius per a les aus) i lʼús de flotadors (lʼesquer sura més temps a superfície). En el manual, els experts de la UB presenten el decàleg de les estratègies més efectives ─especialment adaptades a les condicions dels palangrers del Mediterrani─ per corregir aquestes pràctiques pesqueres tan perjudicials per a les aus i reduir al màxim els episodis de captures accidentals.
Per a la investigadora Vero Cortés, «la solució per evitar aquest conflicte es basa en petits canvis en els hàbits de pesca que es tradueixen en grans beneficis tant per a les aus com per als pescadors. Aplicar mesures de mitigació, a més de garantir la protecció dels ocells marins, també evita pèrdues econòmiques i molèsties sobre lʼactivitat pesquera».
Evitar les trobades amb els vaixells palangrers
En el marc del projecte finançat per la Fundació Biodiversitat, lʼequip de la UB també ha identificat les zones on poden coincidir amb més probabilitat els vaixells palangrers i les aus que busquen aliment. Per això, sʼhan estudiat els desplaçaments de les baldrigues cendroses quan busquen aliment mitjançant aparells GPS col·locats a les aus. Combinant aquesta informació amb la posició dels vaixells, els experts de la UB han perfilat un mapa de les àrees del litoral i els moments de més risc de captura accidental dʼaus.
Què cal fer amb les aus vives capturades pel palangre?
Algunes aus poden sobreviure a un episodi de captura accidental. Tal com indica el manual, quan un ocell marí queda enganxat al palangre i encara és viu, caldria reduir la velocitat o aturar el vaixell per reduir la tensió del sedal, pujar lʼau a bord amb lʼajut dʼun salabre, cobrir-la amb una tovallola per immobilitzar-la, retirar lʼham enganxat o bé tallar el fil de pesca just arran de la boca. Si lʼau es troba en mal estat, és millor mantenir-la en un lloc protegit al vaixell i portar-la al centre de recuperació de fauna silvestre més pròxim. En el cas que lʼau mori, els experts també en poden fer servir el cos per obtenir dades dʼinterès científic (estudis dʼalimentació, contaminació, etc.).
Podeu consultar en línia el Manual de buenas prácticas en la pesca de palangre de fondo.
Fotografies: Vero Cortés (UB-IRBio)