Filosofia i salut mental, al VI Congrés Internacional de Bioètica

El congrés, que dóna continuïtat a la matèria tractada en lʼedició anterior, està organitzat pel Grup de Recerca de Filosofia Contemporània, Ètica i Política (APORIA), de la Facultat de Filosofia, juntament amb lʼInstitut Docent i de Recerca Sant Pere Claver. Begoña Roma, professora del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Universitat de Barcelona, assenyala que «són moltes les raons de la continuïtat». «Dʼuna banda —explica—, la complexitat i amplitud de contingut que comporta la relació entre filosofia i salut mental; de lʼaltra, la poca freqüència dʼaquest tipus de trobades entre els diferents professionals de la salut mental (psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials, infermeres, etc.) amb professionals de la reflexió més teòrica i filosòfica, que quan es proposen desperten molt dʼinterès».

Bona part del congrés dʼenguany se centra a analitzar el diagnòstic i lʼassistència als adolescents. Tal com destaca Roman, «la constatació de lʼaugment de patiment mental i de trastorns mentals en adolescents ens porta a reflexionar, entre dʼaltres, sobre les expectatives dipositades en la salut mental per part dels pares; sobre la problemàtica de tractar amb fàrmacs persones en edats de creixement i formació de la pròpia personalitat; així com sobre lʼimpacte en la salut mental dels adolescents dels canvis socials accelerats que ha comportat la societat tecnològica i dels canvis en les formes de família i les maneres d'educar».

Al final del congrés, intervindran tres persones amb un problema de salut mental en una taula rodona coordinada per un psiquiatre, que explicaran la seva experiència i exposaran els esculls socials estigmatitzants amb què sʼhan trobat. «Escoltar el seu parer és, en últim terme, la prova de foc per saber si estem en un sistema centrat en la persona, en la malaltia o en els professionals», assegura Roman.