Es posa en marxa el projecte Spacecast per pronosticar el temps espacial

Els investigadors de la UB Neus Àgueda, Blai Sanahuja i Àngels Aran.
Els investigadors de la UB Neus Àgueda, Blai Sanahuja i Àngels Aran.
Recerca
(12/03/2012)

Els fenòmens explosius que tenen lloc al Sol produeixen lʼemissió intensa de partícules dʼalta energia i radiació electromagnètica que afecten la Terra i el seu camp magnètic, la magnetosfera i el nostre escut protector contra aquestes partícules. El projecte europeu Spacecast, que lʼ1 de març passat va entrar en fase operativa, proporcionarà dades regulars i fiables, a través del web, de les previsions del temps espacial, i treballarà en el desenvolupament de models solars i heliosfèrics més acurats per predir-lo.

Els investigadors de la UB Neus Àgueda, Blai Sanahuja i Àngels Aran.
Els investigadors de la UB Neus Àgueda, Blai Sanahuja i Àngels Aran.
Recerca
12/03/2012

Els fenòmens explosius que tenen lloc al Sol produeixen lʼemissió intensa de partícules dʼalta energia i radiació electromagnètica que afecten la Terra i el seu camp magnètic, la magnetosfera i el nostre escut protector contra aquestes partícules. El projecte europeu Spacecast, que lʼ1 de març passat va entrar en fase operativa, proporcionarà dades regulars i fiables, a través del web, de les previsions del temps espacial, i treballarà en el desenvolupament de models solars i heliosfèrics més acurats per predir-lo.

El temps espacial és el conjunt de condicions del medi interplanetari, entre el Sol i la Terra, en un moment determinat, i dóna compte de les alteracions degudes a la activitat solar. Segons Blai Sanahuja, catedràtic del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la UB que participa en el projecte Spacecast, «la importància dʼaquests fenòmens no ha canviat tant pel Sol, que segueix el seu cicle habitual, sinó per la nostra dependència dʼaquests canvis, que cada vegada tenen un impacte més gran en la nostra tecnologia».

El projecte europeu Spacecast, liderat per investigadors del Centre Antàrtic Britànic (BAS), ha començat a oferir previsions, amb un marge dʼentre una i tres hores, que proporcionen als operadors de satèl·lit lʼíndex de risc de tempestes solars i geomagnètiques. Aquests avisos permeten actuar per evitar interrupcions i un mal funcionament dels satèl·lits, per tal que, desconnectant sistemes no essencials, redireccionant senyals o reorganitzant maniobres dʼòrbita, els satèl·lits puguin continuar operant durant aquestes tempestes.

Les previsions actuals queden restringides als cinturons de radiació de Van Allen, la regió de la magnetosfera més propera a la Terra, on orbiten la major part dels satèl·lits. Aquests cinturons són zones estables amb una densitat elevada de protons o electrons, atrapats i emmirallats pel camp magnètic terrestre, i formen dues anelles al voltant del nostre planeta.  

 

Nous models predictius

Els propers dos anys Spacecast treballarà en el coneixement de la física dʼaquests fenòmens per tal de millorar les previsions del temps espacial. Lʼestudi es farà extensiu als electrons de més baixa energia i també es treballarà per modelitzar els xocs acol·lisionals, esdeveniments de partícules energètiques que són generats per pertorbacions interplanetàries. Aquests fenòmens estan conduïts per ejeccions de massa coronal que es propaguen des del Sol fins a la Terra, a distàncies de més de 150 milions de quilòmetres.

La modelització dels fluxos de partícules per lʼespai interplanetari constitueix la línia principal de recerca dels investigadors Blai Sanahuja i Àngels Aran, que a més de participar en el projecte Spacecast, també col·laboren en altres iniciatives europees i en l'Agència Espacial Europea, juntament amb la investigadora de la UB Neus Àgueda. Tots tres són membres de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB, centre adscrit al Barcelona Knowledge Campus.

Lʼestudi dels fluxos de partícules energètiques dʼorigen solar fora de la magnetosfera és especialment important per a les missions espacials. «De fet, el desconeixement que en tenim (com es generen, quines intensitats poden assolir, etc.) és un dels grans riscos de les missions espacials, i més si són tripulades. Es pot dir que la meteorologia espacial està a les beceroles i la predicció del temps espacial té molt camí per recórrer», apunta Sanahuja.

Les principals dificultats dʼaquesta disciplina són, dʼuna banda, la manca de dades (hi ha molt poques sondes interplanetàries i satèl·lits, i es tracta de fenòmens de milions de quilòmetres dʼextensió), i dʼaltra banda, el fet que no es treballi amb gasos elèctricament neutres, com és el cas de lʼatmosfera terrestre, sinó amb plasmes, gasos totalment ionitzats en un entorn magnetitzat molt variable. La física dels processos involucrats és molt complexa i no es coneix prou bé. Com a resultat, els models existents encara són poc precisos.

 

Efectes de lʼactivitat solar

El Sol té un cicle quasi regular dʼactivitat que dura onze anys aproximadament. El nombre de tempestes magnètiques dʼorigen solar varia des dʼuna quinzena en el mínim del cicle solar, fins a una seixantena al voltant del seu màxim. Es preveu que el proper màxim del cicle actual tingui lloc entre el 2013 i el 2015.

Actualment ja hi ha hagut pèrdues milionàries causades per fortes tempestes magnètiques que han danyat els satèl·lits. Entre els mesos dʼoctubre i novembre del 2003, les tempestes magnètiques van afectar 47 satèl·lits. Els danys, incloent-hi la pèrdua total de satèl·lits científics, sʼhan valorat en 640 milions de dòlars. La tempesta magnètica més forta enregistrada fins ara és lʼanomenada tempesta de Carrington, que va tenir lloc el 1859, una època anterior a lʼarribada dels satèl·lits de comunicació, Internet i els sistemes de posicionament global (GPS, Galileu, Glonass). Si aquesta tempesta tingués lloc ara, sʼestima que les pèrdues serien de fins a 30.000 milions de dòlars.

El nou sistema de previsió de Spacecast, que sʼactualitza cada hora, ajudarà a protegir els satèl·lits utilitzats per a la navegació, les telecomunicacions, la teledetecció i altres serveis.

 

Projecte Spacecast

Spacecast és un projecte gran que forma part del 7è Programa marc de la UE i està finançat amb 2,5 milions dʼeuros. Hi participen investigadors del BAS (Regne Unit), la Universitat de Barcelona, la Universitat dʼHèlsinki (Finlàndia) i la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), totes tres de la xarxa LERU, així com lʼInstitut Meteorològic Finlandès, el Laboratori Francès Aeroespacial i lʼempresa DH Consultancy (Bèlgica).